10 Quan, ara fa set anys, es van publicar els dos volums de Carrers de frontera. Passatges de la cultura alemanya a la cultura catalana, em va sorprendre que entre tants capítols sobre tants autors i temes no n’hi hagués cap sobre W.G. Sebald. Aleshores ja disposàvem de les excel·lents traduccions de la seves novel·les Els emigrats (Edicions 62, 2001) i Austerlitz (Edicions 62, 2003), fetes per Anna Soler Horta, que més d’una dècada després va espacialitzar la seva experiència de lectura en clau d’instal·lació artística a Fragments, projecte guanyador del Premi Internacional Memorial Walter Benjamin del 2011 (que després es va poder veure a l’Arts Santa Mònica, el 2014). El seu seguiment de l’obra sebaldiana probablement és el més important que s’ha fet des de Catalunya i des del català. Ha estat paral·lel al d’investigadores acadèmiques especialitzades en literatura germànica, com ara Teresa Vinardell, Anna Rossell o Anna Montané Forasté. O, en clau creativa, a l’atenció d’artistes com Francesc Abad, que ha fet de la memòria i de la història els eixos d’una obra d’extrema coherència; o a la d’autors barcelonins com Lolita Bosch (penso en els relats reunits a Tres historias europeas, Caballo de Troya, 2005) o Enrique Vila-Matas (el nom del Doctor Pasavento prové, per exemple, d’un passatge de Vértigo ).

]]>