Els nostres cossos, aquestes materialitats en les quals ens constituïm com a éssers humans, són molt més que matèria. Són discursos individuals, socials i simbòlics sobre qui som que condicionen i afecten la nostra posició en el món social. Deia un eminent teòric que no tenim cos, sinó que som cos. Així, els cossos, els nostres “jos visibles” (en paraules de Shilling), en una societat eminentment visual esdevenen una font de capital simbòlic no només pel que podem fer amb ells sinó també per com els presentem socialment. L’aparença del nostre cos i la seva distància més gran o més petita en relació amb els cànons normatius afecta tant la construcció del jo com les nostres relacions socials i té una lectura en termes de poder. El cos està travessat pel gènere, la sexualitat, l’etnicitat i la classe. De la presentació del cos inferim significats que hi tenen a veure. Que el cos es banalitzi no vol dir que sigui banal.

L'afer del president francès François Hollande amb l'actriu i productora Julie Gayet ha fet córrer rius de tinta en els últims dies sobre la relació entre la vida pública i la privada i sobre si un mandatari del seu nivell pot mantenir esferes de privadesa que puguin posar en perill la seva seguretat com a president.