<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<rss xmlns:media="http://search.yahoo.com/mrss/" xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/" xmlns:dcterms="http://purl.org/dc/terms/" xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom"  xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/" version="2.0">
  <channel>
    <title><![CDATA[Ara Andorra - Laura Batalla]]></title>
    <link><![CDATA[https://www.ara.ad/firmes/laura-batalla/]]></link>
    <description><![CDATA[Ara Andorra - Laura Batalla]]></description>
    <language><![CDATA[es]]></language>
    <ttl>10</ttl>
    <atom:link href="http://www.ara.ad:443/rss-internal" rel="self" type="application/rss+xml"/>
    <item>
      <title><![CDATA[Erdogan, un aliat massa incòmode?]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.ara.ad/misc/erdogan-aliat-massa-incomode_129_3479810.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p>La història de Turquia del segle XX va estar marcada per cops d’estat que no sempre van donar pas a un govern democràtic. El record de les dictadures militars continua present en l’imaginari de la societat. En aquest sentit, el fracàs del cop de divendres passat hauria de ser una bona notícia per a la democràcia turca. Les seves conseqüències, però, no auguren un futur esperançador. El president turc, Recep Tayyip Erdogan, ha interpretat l’intent fallit de derrocar-lo com “un regal de Déu” per fer net a l’exèrcit, a la judicatura i en més àmbits, com indiquen les notícies de les últimes hores. Ara bé, confondre la justícia amb la venjança tindrà greus repercussions en la ja malmesa democràcia turca.</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Laura Batalla]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.ara.ad/misc/erdogan-aliat-massa-incomode_129_3479810.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 19 Jul 2016 20:17:25 +0000]]></pubDate>
      <subtitle><![CDATA[]]></subtitle>
    </item>
  </channel>
</rss>
