Pocs dies abans del referèndum sobre la pertinença a la Unió Europea, hi ha dues angoixes que topen: la por que es perdin llocs de treball si el Regne Unit marxa, i la por d’una gran afluència d’immigrants si es queda. La premsa reflecteix un país atrapat entre el que l’exsecretari d’Estat nord-americà Dean Acheson va definir com un passat imperial al qual li costa renunciar i un paper de cara al futur que es resisteix a assumir. Acheson sostenia que el Regne Unit havia “esgotat” totes les vies per adquirir influència al món. Només n’hi quedava una: una implicació positiva a Europa. L’únic escull era la mentalitat recalcitrant del país. Sembla que aquestes observacions continuen vigents, malgrat els més de 40 anys dins de la UE. Els que fan campanya per sortir-ne asseguren que el país assolirà la seva millor versió si va a la seva, reafirmant-se en la seva condició d’illa innegociablement independent d’Europa. El bàndol europeista parla d’un Regne Unit que, ancorat al cor d’Europa, mira a l’exterior.

La declaració final de la Quarta Conferència de Suport a Síria, organitzada per les Nacions Unides a Londres, ha eclipsat una promesa de la qual s’ha parlat poc, tot i que és força important: l’any que ve s’oferirà una plaça escolar a tots els nens sirians refugiats.

Han passat vuit setmanes des que el grup islamista radical Boko Haram va segrestar més de 200 noies dels dormitoris del seu internat de Chibok, una població de l’estat de Borno, situat al nord de Nigèria. Ara les conseqüències geopolítiques d’aquell fet es ramifiquen per tot el continent africà. Cada cop hi ha més sospites que algunes de les nenes són en territori del Txad, del Níger o del Camerun, cosa que està arrossegant aquests països a la crisi. A més, per bé que recentment Nigèria ha subscrit un memoràndum en virtut del qual els Estats Units, el Regne Unit, França i altres potències ofereixen al país africà assistència en matèria de seguretat, els residents de poblacions remotes del nord de Nigèria fugen a coves de les muntanyes o a ciutats més grans per por als atacs de Boko Haram o a quedar-se sense aliments i provisions. El governador de l’estat de Borno adverteix que les conseqüències d’un fracàs a l’hora d’ajudar les escoles assetjades de la zona serien desastroses per a l’estat de dret a tot Nigèria. De fet, en aquests moments ja es parla del país com “la capital mundial dels segrestos” i només l’any passat se n’hi van registrar més de 1.000.