Uns dies abans dels atemptats de Brussel·les vaig tenir l’oportunitat de comentar amb el rector de la parròquia de Sant Jaume de Salt, mossèn Jordi Callejón, un seguit de qüestions relacionades amb el dia a dia de la seva congregació. Va arribar a Salt fa quatre anys i aleshores la parròquia, com moltes altres, es consumia rememorant una època, un temps i uns feligresos que no tornarien perquè la realitat del municipi havia canviat profundament. Per contra, a Salt hi ha arribat una munió de gent, sobretot llatinoamericans i africans, de conviccions profundament catòliques, i mossèn Jordi va entendre que era una nova oportunitat. Actualment el consell parroquial està integrat per persones d’orígens molt diferents. El que ha fet possible aquest petit miracle ha estat un exercici de totes les parts de reconeixement de l’altre i de les seves diferències. En aquests moments tan estressants i alhora tumultuosos per a tots els que ens dediquem a l’atenció de la diversitat, experiències com la de la parròquia de Sant Jaume resulten esperançadores, ja que demostren que quan es cultiva el vincle entre les persones apareixen les oportunitats per allunyar-nos dels estereotips i els prejudicis que sovint provoca el desconeixement.