Fa poc vaig passar uns quants dies a Malàisia, on estava promocionant la publicació de l’edició malàisia del meu llibre Islam without extremes: a muslim case for liberty [L’islam sense extremismes: un al·legat musulmà per la llibertat]. L’editorial, una entitat musulmana progressista anomenada Front de Renaixement Islàmic, m’havia organitzat unes quantes xerrades a Kuala Lumpur. Com li passaria a qualsevol autor, em va alegrar comprovar que l’equip estava entusiasmat amb el meu llibre i havia obtingut una bona acollida de públic i lectors. Però m’amoïnava una altra cosa que sospito que molts autors musulmans han experimentat: la meva editorial patia per la censura.

Les eleccions de l’1 de novembre a Turquia van donar al partit que ja ocupava el poder, el Partit de la Justícia i el Desenvolupament (AKP), una gran victòria que ningú preveia. ¿Com s’ho ha fet l’AKP per passar d’un 40,8 per cent dels vots al juny al 49,5 per cent en només cinc mesos, sense cap frau, tal com van testificar els observadors independents?