<![CDATA[Ara Andorra - Marta Espasa]]> 10 <![CDATA[Per una veritable unió fiscal i política]]> El pla de reformes impulsat pel govern de Tsipras a Grècia com a conseqüència del pla d’ajust fixat per la Unió Europea està provocant importants protestes socials. Aquest pla té l’objectiu de reequilibrar els comptes públics reduint els nivells de dèficit públic i endeutament. Pel que fa a Espanya, la Comissió Europea ha advertit que els pressupostos de l’Estat per al 2016 s’hauran de reduir en 9.000 milions d’euros per assolir els nivells de dèficit acordats. Són dos exemples de les conseqüències que ha suposat el disseny incomplet de la Unió Monetària. Avui tothom és conscient que hi va haver greus errors i que aquests errors van aflorar en tota la seva dimensió amb la gran recessió.

]]> <![CDATA[Encaix entre graduats i demanda laboral]]> Un dels reptes que té actualment la universitat i que, malgrat els avenços que s’hi han realitzat, encara té molt camí per recórrer, és el de millorar la quantitat i la qualitat de la inserció laboral dels seus estudiants, dotant-los de les competències i habilitats necessàries per afrontar amb èxit el seu desenvolupament professional. De fet, aquesta és una de les principals missions que té la universitat i és, a la vegada, un dels indicadors que permeten valorar la qualitat de la formació que ofereix.

]]> <![CDATA[Innovació disruptiva en la política catalana]]> Aningú se li escapa que la innovació és un factor clau de creixement econòmic tant de les empreses com de les nacions. De fet, la innovació no és un fenomen nou, sinó que és un procés inherent al desenvolupament humà. Som el que som gràcies a tots els processos d’innovació que s’han produït des de la prehistòria.

]]> <![CDATA[2016: boira política i claror econòmica]]> Immersos de ple en una espessa boira política tant a Catalunya com a Espanya, crec que pot ser el moment de posar en relleu que, malgrat tot, l’economia va avançant. A passos lents i per un camí on el terra no és gaire sòlid, però les darreres dades del 2015 i les previsions per al 2016 mostren signes positius. De tota manera, cal ser molt prudents perquè els estímuls de creixement provenen sobretot de l’exterior i, si aquests estímuls canvien, la tendència es pot trencar. A més, les economies catalana i espanyola tenen grans fragilitats que cal corregir. No obstant, crec que ens estem italianitzant, no només en un sentit estrictament polític de dificultats de formar governs estables, sinó en el fet que la política va per un cantó i l’economia per un altre, a pesar, òbviament, de les interrelacions que es produeixen entre elles.

]]> <![CDATA[Contaminació i impostos mediambientals]]> Com es posa de manifest a la Conferència del Clima de París, un dels principals problemes actuals, que s’agreujarà en els pròxims anys si no es prenen mesures urgents, és el deteriorament del medi ambient i, en especial, la contaminació atmosfèrica. Les conseqüències d’aquesta contaminació afecten dos àmbits geogràfics. D’una banda, el mundial, amb l’escalfament del planeta a conseqüència de l’emissió de gasos d’efecte hivernacle, com el CO2 i òxids de nitrogen. D’altra banda, el local, sobretot a les grans ciutats o àrees metropolitanes, a causa de la concentració de partícules sòlides en suspensió, diòxids de nitrogen i altres gasos que provoquen greus problemes de salut als ciutadans. Segons l’Agència Europea del Medi Ambient, cada any es produeixen a Europa 430.000 morts prematures per culpa de la contaminació atmosfèrica. A l’àrea metropolitana de Barcelona es calcula que són 3.500 morts i a Espanya 33.200 (25.500 per partícules en suspensió, 5.900 per diòxid de nitrogen i 1.800 per l’ozó).

]]> <![CDATA[Impostos i desigualtat social]]> Un dels debats més antics i a la vegada més punyents és el que es genera entorn als impostos, ja que són inevitables i afecten directament el benestar dels individus. Com deia Benjamin Franklin, “en aquest món només hi ha dues coses segures: la mort i els impostos”, i això és així perquè en el moment en què hi ha una despesa pública s’ha de buscar la manera de finançar-la. Els impostos són, abans que res, instruments per finançar la despesa pública. Per això és important determinar el volum de despesa a realitzar per part d’un govern i després dissenyar els impostos per finançar-la. Aquesta és la direcció correcta, no la inversa.

]]> <![CDATA[Més dependents que mai]]>

Que el sistema de finançament autonòmic és del tot insatisfactori ho sap tothom, però mai com ara s’havia arribat a una situació d’insuficiència financera i de dependència de l’Estat com la que està patint la Generalitat.

]]> <![CDATA[Uns pressupostos deslleials]]> La setmana passada, en l’últim ple parlamentari de la legislatura, el govern del PP va fer valer la seva majoria absoluta per aprovar els pressupostos generals de l’Estat per al 2016. Es tracta d’un acte molt greu de deslleialtat cap als ciutadans. Els principals motius són dos. D’una banda, el govern sortint no té legitimitat política per aprovar uns pressupostos que haurà d’executar un nou govern. L’actual govern del Partit Popular ha fixat les seves prioritats polítiques, econòmiques i socials per al pròxim 2016 i el nou govern no tindrà gaire marge de maniobra per canviar-les. Cal recordar que les administracions públiques estan obligades a complir el pressupost, ja que es tracta d’un document aprovat per llei. Sobretot pel que fa al pressupost de despesa, que té un caràcter limitatiu, ja que les entitats públiques han d’executar les partides de despesa previstes en el pressupost i, cosa que és més important, no poden, excepte en alguns casos, superar les quantitats assignades a cada partida. Així doncs, el nou govern escollit no podrà organitzar els recursos públics ni fixar els seus objectius. El més mínim sentit de l’ètica recomana, en aquests casos, establir el sistema de pròrroga pressupostària, i que sigui el nou Parlament sorgit de les eleccions el que aprovi els nous pressupostos. Ja es veu, però, que en el cas del Partit Popular el que prima és la pura lògica partidista, no les preferències dels ciutadans.

]]> <![CDATA[Transparència i opacitat informatives]]> Eels països desenvolupats en què ens emmirallem, els nòrdics, els anglosaxons o els centreeuropeus, tenen tots en comú un sistema institucional de gran qualitat i una administració pública eficient, orientada als resultats i, sobretot, transparent.

]]> <![CDATA[Independència: un projecte de futur]]> Un dels principals eixos sobre els quals gira el debat de les properes eleccions del 27-S és l’impacte econòmic d’una Catalunya independent. En aquest àmbit cal fer una sèrie de consideracions.

]]> <![CDATA[Dins o fora de la Unió Europea?]]> Un dels punts que són al centre del debat sobre la independència de Catalunya és si una Catalunya independent sortiria de la Unió Europea. Es tracta d’una amenaça que utilitzen de manera recurrent els partidaris del no.

]]> <![CDATA[Barcelona: creixement i redistribució]]> Barcelona ha aconseguit posicionar-se al món com una de les ciutats més atractives per fer-hi negocis, per captar inversions estrangeres, per visitar-la (el nombre de turistes o de congressos no para d’augmentar) i per viure-hi. Gràcies en part a aquest darrer factor, Barcelona és una ciutat que atreu talent d’arreu el món (investigadors, estudiants, acadèmics, emprenedors).

]]> <![CDATA[El repartiment del dèficit i la recentralització]]> Una vegada més es posa de manifest la voluntat recentralitzadora i la desconfiança del govern central cap a les comunitats autònomes amb el repartiment dels objectius de dèficit entre administracions.

]]> <![CDATA[En el laberint de la corrupció]]> Que la corrupció és avui en dia un dels principals problemes que té la societat espanyola és un fet del tot contrastat. Segons el baròmetre del CIS, el maig del 2015 el 51% de la població considerava que la corrupció i el frau eren un dels tres principals problemes a Espanya. El que resulta interessant és analitzar com aquest percentatge ha anat augmentant en els darrers anys. Fins a l’octubre del 2009 només un 1% de la població ho percebia com un problema. Però des d’aleshores no ha parat de créixer fins a situar-se en l’actual 50%.

]]> <![CDATA[L’FMI i el perill d’augmentar l’IVA]]> La setmana passada el Fons Monetari Internacional (FMI) tornava a recomanar al govern espanyol que per a consolidar la recuperació econòmica i la creació d’ocupació caldria, entre altres mesures, augmentar l’IVA i reduir la despesa en sanitat i educació. Considera que cal reduir el nivell de deute públic, certament molt elevat (prop del 100% del PIB), per refermar la consolidació fiscal i així reduir la vulnerabilitat davant de potencials shocks adversos.

]]> <![CDATA[Una pobresa intolerable]]> Una de les dades més alarmants i indignants per injusta i cruel és, sens dubte, la taxa de pobresa infantil. Les últimes dades oficials de l’INE exposen la dura realitat: a Espanya el 30% dels menors de 16 anys estan en situació de pobresa, i per si això no fos prou, sembla que continuarà augmentant. Com s’ha arribat a aquesta situació? La primera resposta cal buscar-la en la crisi econòmica. No només ha fet augmentar el nombre de persones que estan en risc d’exclusió social, sinó que ha fet empitjorar les condicions de vida de les persones que ja estaven en aquesta situació i, a més, ha empitjorat les possibilitats de sortir de la pobresa. A tot això cal afegir-hi les fortes mesures d’austeritat que han reduït encara més la renda de les persones amb menys recursos.

]]> <![CDATA[Qui en dóna més?]]> Estem immersos en plena campanya electoral per a les eleccions municipals i en la majoria de pobles i ciutats els candidats a les alcaldies estan fent propostes de tota mena, algunes d’interessants, altres d’ocurrents, altres de més tradicionals i algunes de desconcertants. En aquest sentit, crec que és molt positiu poder contrastar diferents projectes per al nostre municipi, i per això seria convenient, com a ciutadans, demanar la màxima informació a les diferents formacions polítiques.

]]> <![CDATA[Llistes fantasma, partits voltors]]> Les pròximes eleccions han tornat a obrir el debat sobre les llistes fantasma que han presentat alguns partits, fonamentalment el PP i el PSC, en molts municipis de Catalunya, sobretot en pobles petits. Senzillament, és una demostració més del menyspreu que aquests partits tenen per la democràcia i pels ciutadans dels pobles on es presenten. Entenc perfectament el malestar que provoquen aquest tipus de comportaments en els ciutadans d’aquests pobles, perquè es veuen utilitzats per una finalitat totalment partidista, com és que aquests partits puguin cobrar la subvenció per haver presentat un nombre determinat de llistes.

]]> <![CDATA[S’assolirà l’objectiu de dèficit públic el 2015?]]>

El superàvit o dèficit públic és l’indicador sintètic i bàsic que permet mesurar la situació financera de les administracions públiques. Es calcula com la diferència entre els ingressos corrents i de capital que obté una administració -bàsicament, impostos i transferències- i les despeses de funcionament i inversions que fa. No inclou les operacions financeres -és a dir, ni els ingressos per crèdits ni les despeses d’amortitzacions-, per això es diu que és un dèficit o superàvit derivat de les operacions reals. Per poder fer comparacions i fixar objectius es relativitza en relació al PIB.

]]> <![CDATA[Un procés emprenedor]]> El preacord per al full de ruta unitari del procés sobiranista català signat per CDC, ERC, l’ANC, Òmnium Cultural i l’Associació de Municipis per la Independència (AMI) és un document altament important i estratègic. Això és perquè, d’una banda, suposa donar un nou impuls al procés que des del 9-N semblava encallat i, de l’altra, perquè suposa la possibilitat d’eixamplar la base amb la incorporació de nous partits i noves entitats en el procés constituent. Una magnífica estratègia que ha tornat a posar nerviós tot el ventall unionista, des del president Rajoy fins a destacats mitjans de comunicació d’àmbit estatal. Es pensaven que el procés sobiranista era una flor d’estiu i que els partits catalans que li donen suport no es posarien d’acord i, com que creuen que és un moviment impulsat des de dalt, especialment pel president Mas per tapar la seva mala gestió, la cosa no era preocupant; una vegada passat el 9-N, havia de baixar com l’escuma.

]]>