L’augment recent de les tensions entre l’Iran i l’Aràbia Saudita ha tornat a centrar la nostra atenció en la rivalitat d’aquestes dues potències del Pròxim Orient. La seva enemistat ve de lluny, però a diferència del que s’assenyala en moltes ocasions, no és secular. Durant anys, malgrat les seves diferències, van mantenir una relació fluida articulada per interessos comuns. Avui, després de la ruptura de les relacions diplomàtiques, la tornada a la cooperació s’albira llunyana i difícil, però no impossible.

Després de la Primera Guerra Mundial, quan milions d’europeus es van veure obligats a convertir-se en refugiats i abandonar el seu país per l’ocupació enemiga o les deportacions, es va crear un règim internacional per coordinar de manera efectiva les respostes al fenomen i alleujar el patiment dels que ho havien hagut de deixar tot enrere. Un segle després, es torna a produir una crisi de refugiats i, aquesta vegada, és Europa qui té a les seves mans oferir un lloc segur a persones desesperades. Tot i això, el continent no ha estat a l’altura; moltes de les seves respostes han sigut insuficients davant la urgència de la situació.

Les tecnologies de la informació i la comunicació s’han convertit en una part central de la vida quotidiana per a la major part de la població mundial, fins i tot a les àrees més endarrerides i remotes del planeta. Són un factor clau per potenciar el desenvolupament, la innovació i el creixement econòmic. No obstant això, no som sinó al principi d’una transformació fonamental. Durant els pròxims anys, noves tecnologies com l’internet de les coses, la impressió en 3D i els vehicles autònoms revolucionaran les pràctiques comercials establertes, els paradigmes reguladors i fins i tot les convencions socials.

La Conferència de Pau Ginebra II, que comença avui, arriba amb 130.000 morts, amb 2,3 milions de refugiats sirians registrats als països veïns -greument desestabilitzats- i amb gairebé quatre milions de desplaçats interns. El Líban és el primer destí: acull més de 800.000 sirians al seu territori. Jordània i Turquia tenen més de mig milió de refugiats cadascun, l'Iraq més de 200.000 i Egipte gairebé 150.000. Les estremidores xifres que deixa la guerra civil a Síria, que complirà tres anys aquest mes, són simplement inacceptables.