Ales portes del 2016 ens trobem davant d’una competició històrica sobre models de desenvolupament entre la Xina, d’una banda, i els EUA i altres països occidentals, de l’altra. La majoria dels occidentals són conscients que el creixement s’ha alentit força a la Xina: ha passat de superar el 10% anual en les últimes dècades a estar avui en dia per sota del 7% (i potser menys). Els líders del país no s’han quedat de braços plegats i han intentat accelerar el pas d’un model de creixement orientat a l’exportació, nociu per al medi ambient i basat en una indústria pesant, a un model dirigit al consum intern i els serveis.