<![CDATA[Ara Andorra - Bernard-Henri Lévy]]> 10 <![CDATA[El territori perdut de la República]]> Ens havien anunciat que cinc regions, potser sis, caurien en mans del Front Nacional. Doncs bé, el poble francès va reaccionar. Va tornar a les urnes. I el resultat és que aquest partit xenòfob, racista, hostil al que constitueix el geni i la grandesa de França, va ser derrotat a tots els llocs on semblava que s’imposaria.

]]> <![CDATA[Els nous ‘moscouters’]]>

El partit de Putin a Europa? Tornem-ne a parlar. És el partit dels que -des de tot l’espectre polític- no veuen res de dolent en el fet que Baixar al-Assad, criminal reincident contra la humanitat i enemic d’Occident, hagi sigut rebut al Kremlin amb tots els honors.

]]> <![CDATA[La inquietant acció de Putin a Síria]]>

És evident: no hi ha cap solució bona per a Síria. Amb més exactitud: no hi ha cap solució bona des d’aquell dissabte negre de finals d’agost del 2013, quan encara hi havia una oposició moderada, quan l’Estat Islàmic encara no havia sortit dels llimbs, i quan Barack Obama, en un espectacular canvi de rumb, va renunciar, in extremis, a aturar la maquinària de guerra de Damasc, que acabava de traspassar la línia vermella fixada pel mateix president nord-americà: l’ús d’armes químiques.

]]> <![CDATA[Tres trobades amb la Hillary]]>

Juliol del 2004. Boston. Un restaurant al centre. La periodista Tina Brown hi ha convidat Hillary Rodham Clinton i una sèrie de personalitats: Caroline Kennedy, el director de cinema Michael Moore i l’exsenador George McGovern. El que més t’impressiona d’entrada és l’aspecte juvenil de la senadora, el seu riure alegre i uns ulls blaus, una mica massa rodons, que et miren de fit a fit amb curiositat.

]]> <![CDATA[En defensa d’Angela Merkel]]> L’avantatge de la portada de Der Spiegel que representa Angela Merkel envoltada d’oficials nazis davant de l’Acròpolis és que planteja sense embuts el tema de la germanofòbia a Europa.

]]> <![CDATA[El crim de Putin, la covardia d’Europa]]> Vladímir Putin ha jugat amb foc a l’est d’Ucraïna. Ha mobilitzat els pitjors elements que es podien trobar a la regió. Ha reclutat mafiosos, lladres, violadors, exconvictes i criminals, i els ha convertit en una força paramilitar. Ha permès que els comandants d’aquests grups separatistes, expressament nomenats, perseguissin o assassinessin intel·lectuals, periodistes i altres autoritats morals de les ciutats de Donetsk i Lugansk. Ha contemplat com un exèrcit de delinqüents amarats de vodka destruïa i assaltava edificis públics, hospitals, escoles i oficines municipals d’un país que, segons vol fer creure, intenta alliberar. Ha permès que es produís una veritable guerra entre bandes, sense preocupar-se de si perdia el control sobre les forces que ell mateix havia desfermat, amb bàndols enemics enfrontats l’un amb l’altre i construint els seus propis feus enmig d’una anarquia creixent. I, el més preocupant de tot: en aquest submón sense cap mena d’ordre ni estructura, amb aquests brètols indisciplinats que només coneixen la llei de la selva, que formen aquest nou tipus de forces de combat i que no saben gairebé res de la guerra, i encara menys de les lleis de la guerra..., en un panorama tan bigarrat com aquest, Putin, el president rus, va proporcionar a uns soldats inexperts un arsenal terrorífic que no coneixien, i amb el qual han estat jugant com nens amb una capsa de petards.

]]>