Ara Andorra - Lluís Sala-Molins

Més enllà de l’atemptat de París

Lluís Sala-Molins — Sat, 14 Nov 2015 19:53:18 +0000

A França ens hi haurem d’acostumar. D’acostumar a què? ¿A l’estratègia criminal de l’Estat Islàmic? ¿A la incapacitat del govern francès, de la societat francesa per defensar-se’n? És evident que els paorosos atemptats de divendres a la nit no seran l’últim episodi de la guerra -diguem-ne de guerrilla, per més que la paraula no hi vagi gens bé- que, un rere l’altre, diversos moviments de tall postcolonial han declarat des de ja fa molts anys a França.

Laïcitat a cara o creu

Lluís Sala-Molins — Fri, 23 Jan 2015 18:05:08 +0000

Afinals del segle XVIII, la Revolució Francesa es fa seves les línies fonamentals de la Il·lustració, entre les quals hi ha el rebuig radical del préjugé, el prejudici, de tot el que rima amb les tenebres de les supersticions, les bruixeries i els dogmes, i l’exaltació de tot el que ho fa amb el seny i amb la raó. Les primeres reflexions sobre la laïcitat s’arrelen dins la saó d’aquesta distinció fonamental. S’és laic quan no s’és creient. S’és laic quan no s’és dogmàtic. S’és laic quan, a l’hora de triar, s’accepta el que accepta la raó i es rebutja el que la raó rebutja. Així de senzill. Dins del Segle de les Llums arrelen també les nocions senyeres de “llibertat, igualtat i fraternitat”. Amb això ben present, la ideologia revolucionària i republicana no vol fer fora del seu projecte polític la immensa majoria dels que viuen dins del prejudici: els dóna tot l’espai que vulguin per tota l’extensió del sòl republicà, però no en vol donar ni un quartà ni una engruna als dogmes en cap de les institucions republicanes. També és fonamental pel Segle de les Llums -i la Revolució Francesa s’hi avé des de bon començament- la idea que l’home és moralment, políticament perfectible. Clar i català: la perfectibilitat de l’home el menarà, a poc a poc però necessàriament, a desfer-se de dogmes i cabòries que li enterboleixen el cervell i a enfortir-se amb la solidesa de la raó. A poc a poc però necessàriament. Laïcitat és el respecte de totes les dogmàtiques religioses, i ensems cap compromís ni cap protecció particular per a cap d’elles. Que la gent cregui el que vulgui o en qui vulgui -bruixes, dimonis, Jahvè, Déu pare, Al·là-. La República laica no dubta gens ni mica que, amb el temps, ja els passarà, i la raó lluirà per a tothom. Laïcitat: aquesta certesa, aquesta confiança, aquest respecte fins que s’hagi fet raonablement clar per a tothom. Aquest i només aquest era el sentit de la paraula arreu fins fa pocs anys. I aquest és el sentit que tenia a la redacció de Charlie Hebdo, que no se n’amagava gens ni mica.

El procés català des de França

Lluís Sala-Molins — Fri, 19 Dec 2014 19:23:14 +0000

Vist de Catalunya estant: després que hi hagi hagut gent amb prou desvergonyiment per anomenar-ho un “aldarull”, i després de la marxa tranquil·la per la reconquesta de la plenitud del dret, arribarem a l’únic terme que val la pena -la República catalana-. Amb DUI o sense. Se sent a dir que hi hauria altres solucions de mitges tintes: lligamanegues fiscals, bullits estatutaris, amanides federalistes, purés confederalistes, macedònies autonomistes. La memòria ens ho recorda i la societat civil ho té prou ben entès: amb els socis que la geografia i la història ens han donat, si tot això hagués pogut servir una hora o altra de tapabruts, ara ja no taparia res, perquè ni rutlla ni pot rutllar. Fil per randa, així de clar, net i definitiu es veu de Catalunya estant.