10 Sis mesos després d’acabada la incivil guerra espanyola es van iniciar les classes a les Escoles Virtèlia. ¿Com va ser possible una actuació tan ràpida en una època tan difícil? Hi va contribuir l’oportuna i eficaç actuació de Joan Duran i dels seus amics Enric Badal i Dolors Calvet, tres mestres que havien començat a exercir durant els anys de la República. Tenien molt clara la necessitat d’oferir un ensenyament tan normalitzat com fos possible possible als infants i als joves que estudiaven als centres que els vencedors havien prohibit i als quals, fins i tot, havien requisat el patrimoni -com va succeir amb la Mútua Escolar Blanquerna-, i al jovent que s’hi incorporaria amb els anys. El seu projecte va ser ben acollit per una part de la societat barcelonina, de la qual van rebre suport, com per exemple del mestre Joan Llongueras, que va oferir consell i va fer que el seu fill Josep Jordi hi participés. Els permisos oficials per al nou centre va ser agilitzats per alguns que van intervenir prop de les autoritats de l’època. Gràcies a tot això, a primers d’octubre de 1939 -fa poc ha fet setanta-cinc anys- les Escoles Virtèlia van ser una realitat.

]]>