Ara Andorra - Marta Lasalas

Un debat que no recordarà la història

Marta Lasalas — Wed, 02 Sep 2015 22:00:00 +0000

A dos quarts de cinc s’obre la porta del despatx del president, just davant de l’escala noble del Parlament. Totes les càmeres en tensió. Focus il·luminats, cops de colze... Apareix Artur Mas a la porta. I, de sobte, marxa en direcció contrària a la de Sala de la Diputació Permanent. Què està passant? Res. Va al lavabo. Les càmeres es tornen a relaxar amb una frustrant sensació de decepció. El to decebedor que marcarà la tarda.

Història al museu

Marta Lasalas — Mon, 20 Jul 2015 22:00:00 +0000

Poc s’ho devien pensar el 1996 quan es va crear el Museu d’Història que en aquest edifici s’acabaria produint un fet com el que ahir s’hi va viure. Eren aquells anys en què el peix al cove cotitzava a l’alça i Jordi Pujol semblava aspirar a una de les sales d’honor. La història, però, té aquestes coses...

Encallats a la porta giratòria

Marta Lasalas — Wed, 17 Jun 2015 21:32:19 +0000

A les dues del migdia, el Parc de la Ciutadella estava atapeït de gent gaudint d’un dia esplèndid: turistes, sortides escolars, un grup fent tai-txi... Ningú diria, contemplant l’escena bucòlica, que un parell de carrers més amunt, a pocs minuts del Parlament, Unió estava a punt d’obrir la caixa dels trons. Just a aquella hora, a la sala de reunions de la seu democristiana, esperaven als membres del comitè de govern d’Unió uns entrepans de pernil, formatge i fuet, i la notícia que el partit abandona el Govern.

Dos mons a banda i banda de la línia verda del metro

Marta Lasalas — Sun, 24 May 2015 22:00:00 +0000

A l’Institut Roger de Flor de Trinitat Nova a les deu hi ha poca gent votant. Uns jubilats busquen la papereta de Colau. La senyora pregunta a una interventora del PSC. Conversen en veu baixa, però sembla que no se’n refia. “Que no veus que hi ha la foto!”, li assenyala per convèncer-la.

Les nostàlgies del candidat

Marta Lasalas — Wed, 20 May 2015 18:26:18 +0000

“Però vostès encara són aquells?” És cert, la pregunta és rareta. Però algú ho havia de dir. Jaume Collboni, el candidat del PSC, acaba d’explicar que davant les “incerteses” que representen els nous partits com el d’Ada Colau, ells no fan por perquè a Barcelona ja els coneixen. “Hem governat aquesta ciutat durant 30 anys”. I, esclar, arriba la pregunta d’Antoni Bassas, que cau contundent -sense murrieria ni to burleta-: “Però vostès encara són aquells?”

I la mare del candidat, què?

Marta Lasalas — Wed, 13 May 2015 21:14:05 +0000

La mare d’Alfred Bosch no vol que el seu fill sigui alcalde. Ho va explicar el mateix candidat d’ERC en una conversa recent amb Carles Capdevila a l’ARA. “Les mares l’últim que volen és que els fills pateixin”, argumenta quan Antoni Bassas li recorda el tema. Ja se sap, allò de la gran responsabilitat que comporta governar... “Si vostè fos la meva mare...”, intenta raonar Bosch buscant una estranya empatia del periodista.

Sense escala per assaltar el cel

Marta Lasalas — Sat, 09 May 2015 19:50:09 +0000

Pablo Iglesias es va comprometre a assaltar el cel. Però la cosa no és tan fàcil. El CIS ja ha avisat. Fins i tot enfilar-se a l’escenari del míting a la plaça de Nou Barris és complicat. La concentració de fotògrafs ha ensorrat la fràgil escala que hi havia. Mal auguri en un barri on l’ascensor social pateix, i molt. La plaça és al davant de la seu del districte. Avui hi ha quatre casaments programats. S’hi senten crits de “visca els nuvis!” Iglesias i Colau han sortit d’aquest edifici al ritme del run run i, després de saludar, s’asseuen a la primera fila. Són dos quarts d’una i el sol és implacable.