<![CDATA[Ara Andorra - Ignasi Roda]]> 10 <![CDATA[Un any després del ‘Nevares’]]> Avui fa un any que jeia en un prat de la Cerdanya amb l’ànim complet, després d’una experiència teatral molt més que satisfactòria. Uns dies abans havia estrenat en format concert, i al Teatre Grec, el meu musical Nevares, basat en la novel·la curta de Pere Calders Aquí descansa Nevares. Aquell concert era un primer pas per veure damunt d’un escenari un musical concebut feia 30 anys i que havia enllestit el 2006. A partir d’aquesta data tot van ser intents per cercar una productora o un teatre públic que s’interessessin pel Nevares, intents que, malauradament, no van acabar enlloc. La crisi era potser el gran motiu de no trobar portes, ja que la proposta és d’aquelles que en diuen de gran format. Tot i així, mai no vaig perdre l’esperança (i encara no l’he perdut) de veure’l dempeus.

]]> <![CDATA[Els sorprenents criteris dels ajuts al teatre]]> El teatre és l’art de sorprendre. Entenguem el mot sorpresa com a descoberta inesperada. Es fa fosc i, de sobte, s’encén el llum, o s’obre un teló, o descobrim una escenografia, i tot ens sorprèn. Els dramaturgs ens acollim a la sorpresa per resoldre l’entrellat d’una obra. En fi, que el teatre és un cúmul de sorpreses, totes elles encaminades a sorprendre el públic.

]]> <![CDATA[Sobre el discurs d’ICV]]> Exceptuant la primera votació democràtica del 1977 i la darrera, sempre he votat ICV. Entenguem-nos, el que abans era Iniciativa i la d’ara. No sóc ni he estat mai militant ni d’aquesta formació ni de cap altra. Mai he militat enlloc pel meu sentiment força àcrata, però sempre he actuat prop de les formacions d’esquerra en la meva feina. Ara ho faig puntualment al costat dels companys d’Iniciativa de Cerdanyola en la seva cursa cap a les municipals, per tant, i tot i les meves reticències per les maneres de fer d’aquest partit, conservo aquest punt de fidelitat, digueu-me romàntic.

]]> <![CDATA[Santa Llúcia: les lletres menystingudes]]>

Ara que han passat els dies, i per allò de “tinguem la festa en pau” (les festes nadalenques, esclar), reprenc l’escrit fet l’endemà de la Nit de Santa Llúcia fruit del meu astorament i, per què no dir-ho, el desencís.

]]>