10 Som “més que un club”? Sí, sense cap dubte, però això comporta coses bones i altres de no tan bones. El Barça no és només un reflex de la societat en què vivim, és també el precursor de moltes situacions i accions que després es repeteixen en el món real. Es demostra que som incapaços d’estar units i que els personalismes es disfressen de campanyes electorals per fer mal a l’enemic, que no rival. Escolto amb atenció els discursos de gairebé tots els candidats i dediquen més temps a desqualificar els contrincants que a crear i construir en positiu. Només alguna excepció, com per exemple Josep Maria Bartomeu. El conec, no gaire, però sí prou per confiar en ell. No és una persona empàtica, ni un gran comunicador, però sí un gran faedor de projectes. En la seva vida personal i professional demostra que és un home seriós, assenyat, sense duplicitats, que té clar el que vol i el que no, que sap prendre decisions i que el club no serà per a ell un instrument en benefici propi, sinó tot el contrari. Només s’ha de repassar la seva trajectòria personal, professional i empresarial i ens adonarem que és un home ben format a qui no han regalat res, que ara dirigeix una empresa que treballa a 70 països de tot el món. Això, que és molt fàcil de dir, és molt difícil d’aconseguir, i tot s’ha fet des de Catalunya, sense escarafalls, treballant molt, amb discreció però assumint reptes i assolint èxits. És el paradigma català: empresa familiar ben gestionada i amb èxit a casa i a l’estranger. Doncs això mateix és el que volem per al Barça. El que em preocupa és que algun altre candidat, no exempt de virtuts tot i que diferents, aconsegueixi la presidència i converteixi el club en el seu teatre personal. I no, no és això el que volem.

]]>