<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<rss xmlns:media="http://search.yahoo.com/mrss/" xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/" xmlns:dcterms="http://purl.org/dc/terms/" xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom"  xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/" version="2.0">
  <channel>
    <title><![CDATA[Ara Andorra - Nicolás Valle]]></title>
    <link><![CDATA[https://www.ara.ad/firmes/nicolas-valle/]]></link>
    <description><![CDATA[Ara Andorra - Nicolás Valle]]></description>
    <language><![CDATA[es]]></language>
    <ttl>10</ttl>
    <atom:link href="http://www.ara.ad:443/rss-internal" rel="self" type="application/rss+xml"/>
    <item>
      <title><![CDATA[Israel busca nous amics]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.ara.ad/misc/israel-busca-nous-amics_129_3572414.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p>Israel no és a Europa, però els seus cantants poden provar sort al Festival d’Eurovisió i fins i tot arribar a guanyar-lo. Primer ho va aconseguir Izhar Cohen amb aquella peça musical que encara ens ressona com un trepant al cervell: <em> A-ba-ni-bi</em>. Eren els anys setanta i els seus artistes -això diuen- sortien a l’escenari amb armilles antibales. El grup Milk & Honey també va arribar al primer lloc amb aquella melodia ensucrada anomenada <em> Hallellujah</em> i a finals del segle XXI va triomfar la cantant transsexual Dana Internacional. La imatge de l’artista cavalcant sobre una enorme banana és difícil d’oblidar.  </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Nicolás Valle]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.ara.ad/misc/israel-busca-nous-amics_129_3572414.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 28 May 2015 22:00:00 +0000]]></pubDate>
      <subtitle><![CDATA[]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Els plans reals del president rus]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.ara.ad/misc/plans-reals-del-president-rus_129_3595291.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p>La guerrilla separatista pro-russa del Donbass deu ser la tropa amb més tatuatges i dents d’or de tota la història militar. Un odontòleg especialitzat en implants es faria milionari al front de l’est d’Ucraïna. Sovint s’ha descrit els combatents pro-russos de simples macarres, una barreja de mercenaris, militants nacionalistes i delinqüents comuns. I hi ha una part de veritat. Però tots tenen un pla i un ideal: un model de pàtria amenaçat per la decadència occidental.  </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Nicolás Valle]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.ara.ad/misc/plans-reals-del-president-rus_129_3595291.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sat, 07 Mar 2015 21:31:56 +0000]]></pubDate>
      <subtitle><![CDATA[]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[T de terrorisme]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.ara.ad/misc/terrorisme_129_3609958.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/24f3b59a-0211-4571-8ca7-c4cd243fc2d4_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" /></p><p>Els centres de poder estan modificant tant el significat de les paraules que aviat haurem de definir algunes coses simplement assenyalant-les amb el dit. </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Nicolás Valle]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.ara.ad/misc/terrorisme_129_3609958.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 16 Jan 2015 20:07:27 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/24f3b59a-0211-4571-8ca7-c4cd243fc2d4_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[El fèretre del dibuixant Tignous en el funeral de dijous a Montreuil, a tocar de París.]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/24f3b59a-0211-4571-8ca7-c4cd243fc2d4_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Aliances ‘contra natura’ al Pròxim Orient]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.ara.ad/misc/aliances-contra-natura-proxim-orient_1_3657304.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p>L’ISIL ha aconseguit el que Bin Laden sempre va somiar: conquerir territori i imposar una agenda política. Però el més rellevant és que totes les seves victòries s’han assolit sense grans suports financers ni aliances estratègiques. En efecte, els barbuts de l’Estat Islàmic de l’Iraq i el Llevant no tenen amics. En canvi, la seva llista de rivals és gairebé una guia telefònica: els xiïtes, els alauites, els governs de Síria i l’Iraq, els jueus, els cristians, els turcmans, els nord-americans, els europeus, els periodistes, els kurds -agafo aire-, les organitzacions laiques, les aristocràcies del Golf, l’Iran, els rebels sirians… Fins i tot Al-Qaida renega d’ells per la seva crueltat.  </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Nicolás Valle]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.ara.ad/misc/aliances-contra-natura-proxim-orient_1_3657304.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 20 Jun 2014 22:00:00 +0000]]></pubDate>
      <subtitle><![CDATA[]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[El mètode Paxman]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.ara.ad/misc/metode-paxman_1_3666908.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p>La classe política britànica dorm millor des de fa dos dies. Tot perquè Jeremy Paxman s’ha jubilat. El director de l’informatiu nocturn de la BBC ha plegat després de 25 anys presentant <em> Newsnight</em>, un programa de notícies i anàlisi cèlebre per les seves entrevistes en profunditat. Paxman no donava cap treva als convidats, sobretot si eren polítics. Les seves virtuts: l’agressivitat i la tossuderia. El seus defectes: la pedanteria i el desdeny. Henry Kissinger només hi va aguantar deu minuts. Va marxar quan Paxman li va preguntar amb arrogància si es va sentir impostor el dia que va rebre el premi Nobel de la pau. Pam! </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Nicolás Valle]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.ara.ad/misc/metode-paxman_1_3666908.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 02 May 2014 22:00:00 +0000]]></pubDate>
      <subtitle><![CDATA[]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Ruanda: cent dies de primavera]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.ara.ad/misc/ruanda-cent-dies-primavera_1_3673249.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p>Fa deu anys estava dolorit de debò. Cada matí era la vigília d’una altra jornada inútil. Els dies grisos recorria els barris dels afores de Kigali. M’allunyava del frenesí de Nyabugogo i em perdia pels turons de Kaguga o Kinyinya. Recordo la remor dels trepigs de canya de sucre -bum, bum, bum-. Les dones netejaven roba al safareig comunitari, els nens de l’escola recitaven, l’aire transportava aromes de fruita podrida i carbó, un nen conduïa un ramat d’ovelles amb un pal llarg com una perxa olímpica i un grup de joves escurava una ampolla gran de Primus. Simplement, la vida. </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Nicolás Valle]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.ara.ad/misc/ruanda-cent-dies-primavera_1_3673249.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 28 Mar 2014 23:00:00 +0000]]></pubDate>
      <subtitle><![CDATA[]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[França: la síndrome de les golfes]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.ara.ad/misc/franca-sindrome-golfes_1_3699725.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/edb27a04-fdf6-4a83-a017-4496e702ae6a_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" /></p><p>El Front Nacional podria ser ja la primera força política de França. I la culpa és de la crisi econòmica i de l'augment de l'atur. Molt bé, però resulta que Àustria té una taxa d'atur molt baixa (6,9%) i els ultres van obtenir el 22% dels vots en les eleccions d'aquest any. D'acord, aleshores la culpa és de la pèrdua de sobirania respecte a la Unió Europea. Potser sí, però Noruega no és a la UE i té una extrema dreta molt activa, de fet massa activa, només cal recordar l'assassí neonazi Anders Breivik. </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Nicolás Valle]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.ara.ad/misc/franca-sindrome-golfes_1_3699725.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 01 Nov 2013 23:00:00 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/edb27a04-fdf6-4a83-a017-4496e702ae6a_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[La líder del partit d'extrema dreta francès Front Nacional, Marine Le Pen, durant una roda de premsa a Nanterre aquesta setmana.]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/edb27a04-fdf6-4a83-a017-4496e702ae6a_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA['I have a drone']]></title>
      <link><![CDATA[https://www.ara.ad/misc/have-drone_1_3709931.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p>Martin Luther King somiava en veu alta el seu ideal d'igualtat i de justícia social. Barack Obama, escollit dues vegades per ocupar la Casa Blanca, ha honrat aquesta setmana el més cèlebre de tots els discursos de l'activista negre: <em> I have a dream</em> . Dos líders afroamericans, dos oradors brillants, dos guanyadors del Nobel de la pau, dos sermons a la mateixa hora i al mateix indret. Tot igual, però no. És una ironia que el president dels EUA enalteixi la figura d'un home que va predicar la no-violència mentre prepara un bombardeig selectiu a Síria. King tenia un somni, Obama té un pla militar i una pila de <em> drones</em> .</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Nicolás Valle]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.ara.ad/misc/have-drone_1_3709931.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 30 Aug 2013 22:00:00 +0000]]></pubDate>
      <subtitle><![CDATA[]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Vuitanta-dos països més joves que jo]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.ara.ad/misc/vuitanta-dos-paisos-mes-joves-que_129_3755783.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/f66e5028-496d-432f-b8db-17673986b578_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" /></p><p>Ara fa poc he fet 25 anys com a periodista de política internacional. No vaig tenir festa sorpresa ni vaig bufar espelmes a casa. Aquella nit em vaig limitar a alçar la copa de vi en solitari i vaig repassar en silenci les coses viscudes i els episodis històrics que he contemplat. Dels primers no en vull parlar, ja vaig buidar-los a <em> Secrets de guerra</em> . Dels segons, bé... impossible oblidar aquella nit d'emocions amb la caiguda del Mur de Berlín, o l'arriada de la bandera soviètica al Kremlin, sense fanfàrria, després de 70 anys de pugna ideològica i militar amb Occident. Banderes velles... </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Nicolás Valle]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.ara.ad/misc/vuitanta-dos-paisos-mes-joves-que_129_3755783.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 07 Dec 2012 23:00:00 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/f66e5028-496d-432f-b8db-17673986b578_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[Serbis de Kosovo durant una protesta a prop de la frontera entre els dos països gairebé cinc anys després de la separació.]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/f66e5028-496d-432f-b8db-17673986b578_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Qui s'apunta a un bombardeig?]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.ara.ad/misc/sapunta-bombardeig_129_3761190.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/774f0ece-99d9-479a-a973-aa2af3b8b755_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" /></p><p>"Busquem un país, exèrcit o milícia que estigui disposat a ocupar el nord de Mali amb una força d'infanteria. Es requereix capacitat de sacrifici. No cal invertir-hi res: els satèl·lits i els míssils guiats van a compte nostre. Recompensa: cap". Les Nacions Unides, les potències africanes i Europa busquen aquests dies algú que els ajudi a expulsar les forces armades islamistes d'Azawad i contrarestar el que anomenen "amenaça integrista".  </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Nicolás Valle]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.ara.ad/misc/sapunta-bombardeig_129_3761190.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 26 Oct 2012 22:00:00 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/774f0ece-99d9-479a-a973-aa2af3b8b755_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[La tensió s'ha disparat a Mali des que els islamistes van fer-se forts al nord del país.]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/774f0ece-99d9-479a-a973-aa2af3b8b755_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[A Mongòlia falta gent]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.ara.ad/misc/mongolia-falta-gent_129_3774644.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/f9f2160f-b596-45bc-994e-82cf58e801b4_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" /></p><p>Fins fa quatre dies, els mongols no tenien cognoms. N'havien tingut abans però la revolució comunista, als anys 20, els va eliminar amb la intenció de destruir el sistema de clans i l'estructura familiar hereditària. Són d'aquest tipus d'idees que només sorgeixen en l'efervescència revolucionària. El 2004 el govern va reinstaurar els cognoms i va obligar els dos milions i mig de mongols a adoptar-ne un. El cas és que la majoria desconeixia el seu llinatge i en va escollir un qualsevol. Resultat: ara mig país es diu Borjigin, el nom ancestral de Gengis Khan. Esclar, posats a triar, per què no dir-se com l'heroi nacional? Si això hagués passat a Catalunya, ara la majoria ens diríem Guardiola i a Madrid es debatrien entre Mourinho i Ronaldo. </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Nicolás Valle]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.ara.ad/misc/mongolia-falta-gent_129_3774644.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 29 Jun 2012 22:00:00 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/f9f2160f-b596-45bc-994e-82cf58e801b4_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[Un dels candidats a les parlamentàries de dijous valorant ahir els resultats sota l'atenta mirada d'agents a Ulan Bator.]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/f9f2160f-b596-45bc-994e-82cf58e801b4_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Manual per entendre Espanya]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.ara.ad/misc/manual-entendre-espanya_129_3777016.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/bfe6d2b1-6d7e-4f9c-8c88-56f247239b40_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" /></p><p>El 1974 el règim franquista va quedar aïllat internacionalment per l'execució de l'anarquista Puig Antich al garrot vil. La dictadura va decidir esperar al Festival d'Eurovisió per contrarestar les pressions diplomàtiques. La resposta del règim va ser aquesta: enviar Peret amb la cançó <em>Canta y sé feliz</em> . Una estrofa diu: "<em> Si al sol no puedes tumbarte, y tomar una copa en paz, decir que estás en Europa no sirve de ná, no sirve de ná</em>".</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Nicolás Valle]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.ara.ad/misc/manual-entendre-espanya_129_3777016.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 15 Jun 2012 22:00:00 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/bfe6d2b1-6d7e-4f9c-8c88-56f247239b40_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[Rajoy va viatjar diumenge a Polònia, l'endemà del rescat, per seguir la selecció espanyola.]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/bfe6d2b1-6d7e-4f9c-8c88-56f247239b40_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[L'origen del mal]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.ara.ad/misc/lorigen-del-mal_129_3797104.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p>La guerra de Croàcia va revelar que les societats modernes i avançades també són capaces de matar amb passió. Mig segle després de l'experiència nazi i d'haver dit "mai més", el cor d'Europa es va omplir de consignes racials, promeses de martiri i velles rancúnies. El projecte de Franjo Tudjman de construir una Croàcia catòlica era incompatible amb el somni delirant de Slobodan Milosevic de crear una gran Sèrbia. Les respectives milícies feixistes, els ústaixesi elstxètniks, van tallar d'arrel més  de 20.000 vides, van forçar a l'exili més de mig milió de persones i van martiritzar ciutats senceres: Osijek, Vukovar, Knin... I això només seria un preludi. La passivitat d'Europa davant dels crims, especialment els serbis, va animar Milosevic a emprendre la neteja ètnica a Bòsnia i Kosovo. Tot va començar a Croàcia, però ningú va veure els senyals. Maleïts els ulls que estaven tancats quan havien d'estar oberts.</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Nicolás Valle]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.ara.ad/misc/lorigen-del-mal_129_3797104.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Mon, 26 Dec 2011 23:00:00 +0000]]></pubDate>
      <subtitle><![CDATA[]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Dos-cents pops al desert]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.ara.ad/misc/dos-cents-pops-al-desert_129_3803738.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p>A Líbia estan buscant alguna ànima caritativa que vulgui acollir 200 ciutadans de Corea del Nord, més perduts -mai més ben dit- que un pop en un desert. Hi ha de tot: metges, infermeres, paletes, tècnics en extracció petroliera... El règim estalinista de Kim Jong-il els va enviar a casa del camarada Muammar al-Gaddafi perquè aprenguessin, estudiessin i tornessin a casa a compartir els seus coneixements. Si hi ha algú interessat a contractar-los, s'ha d'advertir que ningú no pot confirmar que hagin adquirit experiència laboral. Però que han après altres coses, això ningú no ho dubta. I tant, que n'han après! En els últims vuit mesos han vist de tot: una revolta popular, bombardejos de l'OTAN, una guerra civil, destrucció, cadàvers... Però sobretot han vist el que fa una turba armada i rabiosa amb els dictadors fugitius. Qui els hauria dit fa un any tot el que viurien a Líbia després de passar una plàcida existència a l'últim paradís proletari de la Terra, on tot és harmonia gràcies al Gran Germà Kim.</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Nicolás Valle]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.ara.ad/misc/dos-cents-pops-al-desert_129_3803738.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 28 Oct 2011 22:00:00 +0000]]></pubDate>
      <subtitle><![CDATA[]]></subtitle>
    </item>
  </channel>
</rss>
