En pocs anys Terrassa ha passat de ser aquella ciutat que hi ha al costat de l’autopista a convertir-se en la ciutat de Xavi Hernández. El virtuós migcampista del Barça ens ha fet una campanya de promoció impagable. Però en Xavi es retirarà algun dia, i llavors, què? Estic segur que no serem mai més la ciutat que hi ha al costat de l’autopista. No ens mourem de lloc, que no pateixin a Sabadell, sinó que hem après que som molt més. Hem superat el problema agut d’autoestima que havíem tingut històricament.

“Carlos Gardel va néixer a Tacuarembó. Era uruguaià”. Aquesta afirmació te la fan els uruguaians a cada pas. Et pregunten d’on véns, cap on vas i de seguida que poden s’apugen l’autoestima associant-se al més gran cantant de tangos que hi ha hagut mai. Cal dir que no està gens clar on va néixer Gardel. Es va nacionalitzar argentí de gran però sobre el seu naixement uns biògrafs defensen que, efectivament, era uruguaià i uns altres que era francès. Però els uruguaians tenen poques coses per treure pit i no estan disposats a perdre-les. L’Uruguai és un país petit enmig de dos països molt grans: el Brasil i l’Argentina. Han de fer-se valer i per això al llarg del viatge ens van explicar moltes vegades l’origen de Gardel i una altra cosa igual de crucial: l’Uruguai és el país que va guanyar el primer Mundial de futbol de la història, el 1930. La història del maracanazo donen per fet que la saps.