<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<rss xmlns:media="http://search.yahoo.com/mrss/" xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/" xmlns:dcterms="http://purl.org/dc/terms/" xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom"  xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/" version="2.0">
  <channel>
    <title><![CDATA[Ara Andorra - M. Jesús Comellas]]></title>
    <link><![CDATA[https://www.ara.ad/firmes/m-jesus-comellas/]]></link>
    <description><![CDATA[Ara Andorra - M. Jesús Comellas]]></description>
    <language><![CDATA[es]]></language>
    <ttl>10</ttl>
    <atom:link href="http://www.ara.ad:443/rss-internal" rel="self" type="application/rss+xml"/>
    <item>
      <title><![CDATA[Les diferents cares de l’adolescència]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.ara.ad/misc/diferents-cares-ladolescencia_129_3581509.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/07e31a1d-4b71-4c1c-a338-82e1ead0d364_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" /></p><p>Parlar de l’adolescència és un tema recurrent en tots els àmbits: familiar, social, educatiu, legal... Això permet, des d’una certa distància, preguntar-se per què aquesta etapa de la vida ocupa tant quan, de fet, és una de les més curtes. S’entra a l’adolescència cap als 12-14 anys, després de la pubertat, i s’arriba a l’edat adulta als 18. Esclar que, també avui, la idea d’adultesa es presta a confusió, tot i que legalment la persona és imputable per les seves accions. Llavors, ¿com és que es diu que l’adolescència s’allarga? De què estem parlant? Concretem-ne algun aspecte i ens ajudarà a veure la diferència amb fa 20 anys.  </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[M. Jesús Comellas]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.ara.ad/misc/diferents-cares-ladolescencia_129_3581509.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 24 Apr 2015 17:00:46 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/07e31a1d-4b71-4c1c-a338-82e1ead0d364_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[Les diferents cares  De l’adolescència]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/07e31a1d-4b71-4c1c-a338-82e1ead0d364_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[Els joves d’avui i els de fa vint anys  viuen en mons completament diferents]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[La bressol, una bona oportunitat]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.ara.ad/misc/bressol-bona-oportunitat_129_3795219.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p>Arribar a acords en educació no és gaire problemàtic, tot i que moltes pràctiques no són plenament educatives. Però defensar l'escola bressol és més complex, ja que sovint s'hi uneixen arguments econòmics, de salut i legals. El valor de l'escola bressol va més enllà de l'obligatorietat i, per això, anar-hi és una decisió familiar. Les motivacions de la família poden respondre a una necessitat pels horaris laborals o a factors pròpiament educatius, valorant-ne els beneficis directes per a les criatures. L'escola bressol ofereix un marc de socialització més enllà de la família, amb altres infants i altres adults, fet que afavoreix la creació de vincles que amplien la comprensió del món. Aquestes relacions es donen en un ambient estimulant, pel joc que permet compartir objectes, adquirir petites conquestes d'autonomia i un llenguatge més divers per la riquesa de relacions que es donen en el grup.</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[M. Jesús Comellas]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.ara.ad/misc/bressol-bona-oportunitat_129_3795219.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 12 Jan 2012 23:00:00 +0000]]></pubDate>
      <subtitle><![CDATA[]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[No caure en errors]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.ara.ad/misc/no-caure-errors_129_3808305.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p>Els resultats dels estudis internacionals són sempre un toc d'atenció i com a tal cal valorar-los. Són una oportunitat per mantenir viu el debat educatiu partint d'una mirada externa i fan possible que el debat intern no es contamini amb aspectes més perifèrics. El que posen en evidència és que la quantitat no garanteix la qualitat. Més hores per a l'alumnat de treball escolar no garanteix l'assoliment de competències. L'objectiu és que l'aprenentatge que es fa a l'escola s'apliqui a la vida quotidiana, per tant cal que hi hagi oportunitats quotidianes per generar la necessitat de l'aprenentatge escolar. El professorat no ha de fer més hores, sinó que ha de tenir prou temps per vincular els coneixements de forma transversal per millorar la comprensió i l'aprenentatge. Per això no hem de caure en errors.</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[M. Jesús Comellas]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.ara.ad/misc/no-caure-errors_129_3808305.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 13 Sep 2011 22:00:00 +0000]]></pubDate>
      <subtitle><![CDATA[]]></subtitle>
    </item>
  </channel>
</rss>
