<![CDATA[Ara Andorra - José Antonio Donaire]]> 10 <![CDATA[¿Què serà turisme quan ja no quedin espais de no-turisme?]]>

LA IMATGE DEL TURISME ESTÀ ANCORADAen una caricatura d’estereotips, de famílies Ulisses instal·lades a les platges, de camises de flors i sandàlies amb mitjons. Diem turisme i la ment s’omple d’imatges que s’acosten a la sèrie que el fotògraf Martin Parr va dedicar a aquest col·lectiu, per on transiten personatges buits i escenes absurdes. I mentre que la imatge del turisme i del turista es congela com en una fotografia antiga, la dinàmica del turisme s’ha accelerat de manera extraordinària. Nous sistemes de comercialització, nous productes, nous hàbits, nous segments de mercat, noves formes de promoció, noves tecnologies… El turisme contemporani està immers en un procés de transformació tan violent, tan radical, que correm el risc de parlar d’una realitat extingida. Que debatem, critiquem, planifiquem i regulem el que va ser més que no pas el que és.

]]> <![CDATA[La relació entre paisatge i turisme]]> El turistes són, abans que res, caçadors de paisatges. Els qui freqüenten les ciutats de la Ruta de la Seda o els volcans de Costa Rica, però també els turistes de les platges de la Costa Brava o els resorts del Carib. Els paisatges són les formes que pren la relació entre els individus i els llocs, i és precisament aquesta iteració el que busca el turisme. És paisatge Iguaçú i Aigüestortes, però també Lloret de Mar o Las Vegas.

]]> <![CDATA[El turisme està mutant i correm el risc de regular el passat]]> És un exercici sa que el turisme de Barcelona jegui al divan de la consulta i s’enfronti a les seves fòbies, als seus desordres i, potser, alguna parafília. Posats a fer de psicòleg, algunes de les receptes que es plantegen em semblen tan raonables com necessàries. Sí, hem de fixar límits, regular millor, distribuir els guanys, mantenir la diversitat i evitar la concentració. Sospito, però, que el diagnòstic sobre el turisme de la ciutat s’ha centrat massa en el conflicte entre turistes i residents, un conflicte tan antic com el mateix turisme. I mentre discutim quants hotels són massa hotels al Raval, o a quina hora han de tancar els comerços, el turisme que coneixem està mutant bruscament. I correm el risc de regular un turisme que ja no serà, o només serà parcialment. Per això, crec que hem d’incorporar al debat noves tensions. Que no vol dir oblidar les velles.

]]> <![CDATA[Turisme: la clau és la distribució]]> És cert. La relació entre Barcelona i el turisme és una relació conflictiva, que genera oportunitats però també problemes. Ara bé, hem de ser molt precisos en el diagnòstic, perquè cada problema té una solució diferent. Jo no penso que la ciutat tingui massa turistes. Tampoc crec que el perfil del turista sigui inadequat i que el seu grau d’incivisme superi el dels locals. No crec que Barcelona sigui una destinació de “turisme d’alcohol”. No sé ben bé què es vol dir quan es parla d’error del “model turístic”. La meva proposta és la següent: les tensions del turisme de Barcelona provenen de l’extrema concentració de l’activitat en un espai molt reduït.

]]>