L a Conferència de Melos és un passatge del llibre cinquè de la Història de la Guerra del Peloponès, de Tucídides. Està escrit en forma de diàleg i s’hi recrea la negociació prèvia a la invasió atenesa de l’illa de Melos, el 416 abans de Crist. Segons Tucídides, els atenesos van plantejar sense embuts el dilema que havia de ponderar l’elit mèlia: o pagaven un tribut a Atenes o assumien la destrucció de l’illa. Els melis van intentar evitar la lluita argumentant que, tenint en compte que Melos era una ciutat neutral, els atenesos corrien el risc de guanyar-se nous enemics entre la resta d’estats no alineats. Els atenesos van respondre assenyalant que, en cas de respectar la sobirania de Melos, l’imperi atenès projectaria una imatge de debilitat que podria provocar rebel·lions entre els estats ja sotmesos. Tucídides va immortalitzar el conflicte entre atenesos i melis amb el cèlebre adagi: “Els forts fan el que poden mentre que els febles pateixen el que els pertoca”.