10 L’humor ha estat sempre l’arma que els oprimits han utilitzat contra la retòrica dels opressors. Bakhtin ens va ensenyar a entendre el paper de crítica social de la paròdia i el Carnaval. Els escriptors de la picaresca figuren entre els millors crítics de la Castella decadent del segle XVII. Entre nosaltres, també, la sàtira va ser essencial en l’expansió del catalanisme popular, des de les “gatades” de Pitarra a La Campana de Gràcia.

]]> Els historiadors ens trobem de vegades amb el problema que representa topar amb persones que no tenen els coneixements necessaris per valorar els resultats del nostre treball, però que s’aferren als seus prejudicis i conviccions per negar-los validesa. Disposen d’un repertori interior i personal d’idees que s’ha anat nodrint de fragments aïllats de coneixement: del que els van explicar fa molts anys a l’escola, d’una vella lectura, del que van sentir en una tertúlia de televisió, del que diuen cada dia els diaris... Unes dades que han triat per associar-les a la seva manera d’entendre la societat i el món, i que permeten explicar la resistència que oposen a acceptar revisions que no encaixin en aquest marc d’idees i valors assumit íntimament. Ho han explicat científics com Daniel Kahneman i com George Lakoff, que sosté que “la major part del nostre pensament és inconscient”, nodrit més de conviccions que de raonaments.

]]> Vaig conèixer Max Cahner quan era un jove almogàver, amb qui penso que vaig coincidir alguna vegada a les classes, realment admirables, de Jordi Rubió als Estudis Universitaris Catalans. El recordo, després, quan en un pis de la plaça Universitat posava en marxa, en companyia d'Enric Lluch i de Jordi Carbonell, l'aventura de la Gran enciclopèdia catalana .

]]>