<![CDATA[Ara Andorra - Carme Riera]]> 10 <![CDATA[França fa passos per reconèixer l’estat palestí]]> El Parlament francès va aprovar ahir una resolució que “convida” el govern de François Hollande a reconèixer l’estat palestí. Amb 339 vots a favor i 151 en contra, la cambra va donar suport a una iniciativa del Partit Socialista que, tot i no ser vinculant, té un alt valor simbòlic.

]]> <![CDATA[El PSG, contra les cordes després d’un estiu complicat]]> Aquests dies la premsa francesa publicava una anècdota que explica prou bé com funciona el PSG. Durant el Mundial del Brasil l’entrenador dels parisencs, Laurent Blanc, i el qatarià Nasser al-Khelaifï, president del club, eren en un restaurant de Rio de Janeiro quan van coincidir amb el seleccionador anglès, Roy Hodgson. L’anglès no va reconèixer el president del PSG i li va deixar anar a Blanc: “Com podeu fitxar David Luiz per més de 50 milions? Esteu sonats, si cada partit comet errades greus!” L’entrenador francès s’hauria quedat blanc, ja que ell no volia fitxar David Luiz, una aposta personal de la presidència del club.

]]> <![CDATA[Sarkozy torna a escena i anuncia que lluitarà per liderar la UMP]]> Era només qüestió de temps. L’expresident Nicolas Sarkozy va anunciar ahir que torna a l’escena política, si és que mai n’havia arribat a marxar. Una pura formalitat, ja que les seves ànsies per tornar a tocar poder, dos anys després de ser derrotat per François Hollande, eren el secret més mal guardat de la política francesa. Ahir va confirmar finalment, en un missatge a Facebook, que serà candidat a presidir el seu partit, la conservadora UMP, en les primàries del 29 de novembre.

]]> <![CDATA[Hollande aposta per accelerar les reformes econòmiques]]> François Hollande ha tornat amb forces renovades de les seves vacances a la Lanterne, una residència oficial situada a Versalles, a vint quilòmetres de l’Elisi. En una entrevista publicada ahir mateix a Le Monde, va apostar per “accelerar les reformes” que busquen elevar el creixement econòmic del país, anant “més ràpid i més lluny” en la via encetada pel seu govern. Entre altres coses, va anunciar un “pla de recuperació” per al sector de l’habitatge, un altre d’incentivació de les inversions financeres a les pimes i nous programes de formació per als aturats de llarga durada.

]]> <![CDATA[Nadal-Djokovic, un ‘rendez-vous’ esperat]]> París reviurà avui (15 hores, Discovery MAX i Eurosport) en la final del Roland Garros el clàssic del tenis modern. Rafa Nadal contra Novak Djokovic, el rei de la Philippe Chartier contra el número dos de l’ATP, que hi arriba confiat perquè ha tombat el manacorí les últimes quatre vegades que s’han enfrontat. Però el temple de la terra batuda és territori de Nadal, que hi ha arribat nou vegades i té el rècord d’haver aixecat la Copa dels Mosqueters vuit cops.

]]> <![CDATA[Hollande s’enfronta al vot de càstig]]> França celebra avui la segona volta d’unes eleccions municipals que van començar diumenge passat deixant dos rècords poc celebrats: un resultat històric del Front Nacional en uns comicis locals i l’abstenció més alta que s’hagi registrat mai en aquest tipus de cites electorals. Són dues dades que han mortificat durant tota la setmana les files socialistes, que després d’una reculada considerable a les urnes demanen a l’impopular president François Hollande un canvi de rumb i noves cares a l’executiu.

]]> <![CDATA[El Quixot, Spanair i els somiatruites]]> Fa uns quants anys, cap al 2005, vaig treballar sobre la recepció del tercer centenari d' El Quixot a la premsa catalana, una qüestió que va interessar-me força, perquè palesava el vell tema de la relació Catalunya-Espanya, força vigent a hores d'ara. Entre les moltes interpretacions de la figura del Quixot que els diaris catalans publicaren aleshores n'hi ha dues que em semblen d'una actualitat extraordinària.

]]> <![CDATA[Déu ha mort, visca el Mercat!]]> Acabo de rebre un document que circula per internet en què es fa referència a la importància de dir coses agradables a familiars, amics i coneguts com a propòsit d'any nou. El PDF, amb imatges i sons d'anunci televisiu, d'allò més captivador, sembla produït per nord-americans d' aquells tan optimistes, entestats a fer-nos suposar que si nosaltres canviem, el món també canviarà. No sé fins a quin punt, a hores d'ara, aquest canvi és possible. Mai no ens havíem sentit tan inermes ni havíem tingut al davant un poder multinacional tan opressiu. Una mena de monstre insaciable, predisposat a empassolar-s'ho tot i al qual ni Sant Jordi seria capaç de vèncer.

]]> <![CDATA[Comunicar-se amb els avantpassats]]> A mitjan octubre, els aparadors de les pastisseries van omplint-se de panellets i les castanyes compareixen crues als mercats i rostides i calentetes en diverses cantonades dels nostres carrers. Proclamen, sense que ho sospitem, les celebracions mortuòries en les quals els àpats funeraris tenien una importància de primer ordre. Formaven part d'un ritual ancestral, la significació del qual hem oblidat, encara que continuem menjant per costum ametlles, pinyons i castanyes cap al mes de novembre. Aquests fruits eren, en molts indrets de Catalunya, els que degustaven les persones que vetllaven acompanyant els difunts abans de l'enterrament. En certes zones de l'Empordà i del Camp de Tarragona, s'hi afegien fesols. La varietat d'aquest llegum tacat de negre va fer pensar als folkloristes que havia d'agradar a qui acabava de morir, com succeïa amb els egipcis, segons consta a les seves necròpolis.

]]> <![CDATA[El mite de les illes]]> Fullejant els luxosos catàlegs de viatges amb què cada estiu ens tempten les agències, m'adono de fins a quin punt ens solen atreure els arxipèlags. Tant si són propers, com les Balears, o llunyans, com les Maldives, exerceixen sobre nosaltres una mena de reclam difícil de no seguir. Hi ha algun aspecte encara més profund que la seva encisadora bellesa, una certa aura de misteri que ens aboca a preguntar-nos què hi fan aquests bocins de terra enmig del mar.

]]> <![CDATA[I després de la independència, què?]]> Tinc una amiga nord-americana que viu des de fa anys a Barcelona i que està força interessada en la qüestió de la independència de Catalunya. Com si jo tingués poders d'endevinar el futur tot sovint em bombardeja amb preguntes. Fa uns dies, mentre jo preparava un article per a l'ARA sobre el trenta aniversari de la mort de Josep Pla, em va telefonar per dir-me que acabava de llegir unes declaracions d'Andreu Mas-Colell, conseller d' Economia de la Generalitat, en les quals assegurava que la independència és viable, que seria absurd que no ho fóra si hi ha dos-cents països al món que la tenen. A la meva amiga l'ha decebut el fet que el conseller no concretés aquesta viabilitat amb dades i fou aleshores quan va intentar convèncer-me perquè canviés de tema l'article i el dediqués a la qüestió que l'obsessiona. Li vaig dir que busqués al magatzem d'internet, que segurament allà trobaria un munt de planes webs i blogs dedicats a la independència. Va deixar-me tranquil·la l'horeta que va emprar en la seva cerca, pantalla amunt i avall. De bon començament li va agradar un vell article (2007) d'Alfons López Tena, exvocal del Consejo General del Poder Judicial i actual membre del partit Solidaritat Catalana, que, segons em va llegir, conclou: " Es ineluctable e inevitable la independencia de Catalunya. Mene Tequel Parsin. Ha comenzado la cuenta atrás ". Però, finalment, tampoc no li va acabar de fer el pes -tot i que això de Mene, Tequel, Parsin, referència bíblica a " els teus dies estan comptats ", li va semblar una bona troballa- perquè el polític independentista no concretava què passaria després d'aconseguir la sobirania, i més o menys succeïa el mateix amb la resta de textos consultats.

]]> <![CDATA[El centenari d'Ernesto Sabato]]>

Aquest mes de juny, concretament el dia 24, festa de Sant Joan, l'escriptor argentí Ernesto Sabato hauria fet cent anys. Premi Cervantes, proposat per al Nobel, guardonat i reconegut tant al seu país com a l'estranger, Sábato fou en vida considerat un clàssic i estudiat a les escoles i universitats del seu país. D'obra breu, passarà a la història de la literatura argentina per tres extraordinàries novel·les - El túnel (1948), Sobre héroes y tumbas (1961) i Abaddón el exterminador (1974)- i a la història política pel llibre Nunca más , també conegut com l' Informe Sabato . La feina de Sabato al capdavant de la Comissió Nacional sobre la Desaparició de Persones durant la dictadura, que palesa el volum, va servir de punt de partida per poder jutjar les juntes militars que van sembrar el terror i la mort a l'Argentina durant els anys del seu mandat nefast (1978-1983). Aquest fet va atorgar a Ernesto Sábato una popularitat enorme i féu oblidar les crítiques sorgides arran de l'assistència a un dinar, amb Borges, Horacio Esteban Ratti i el pare Castellani, ofert pel dictador Videla l'any 1976.

]]> <![CDATA[Ernesto Sabato 'in memoriam']]> El juny que ve, concretament el dia 24, festa de Sant Joan, l'escriptor argentí Ernesto Sabato hauria fet cent anys. Premi Cervantes, proposat per al Nobel, guardonat i reconegut tant al seu país com a l'estranger, Sabato és un clàssic que passarà a la història de la literatura per tres extraordinàries novel·les, El túnel , Sobre héroes y tumbas i Abaddon el exterminador (1974); i a la història política del seu país, pel llibre Nunca más , també conegut com l'informe Sabato. El treball de Sabato al capdavant de la Comissió Nacional sobre la Desaparició de Persones durant la dictadura, feina que palesa el volum, va servir de punt de partida per poder jutjar les juntes militars que van sembrar el terror i la mort a l'Argentina durant els anys del seu mandat nefast (1976-1983). Aquest fet va atorgar a Sabato una enorme popularitat al seu país, un país que a banda d'estimar i respectar els seus escriptors com si fossin futbolistes -Borges i Maradona són a la mateixa altura als pòdiums de la fama- els reconeix amb agraïment els seus mèrits com a ciutadans destacats. Sentia i sento pel gran novel·lista argentí una enorme admiració i un gran afecte, igual que per Elvira González Fraga, la seva companya des de fa més de tres dècades. L'amistat d'ambdós va constituir per a mi un dels luxes que de vegades ens regala la vida. Per això, em sento trista per partida doble, per la mort de l'escriptor i més encara per la mort de l'amic.

]]> <![CDATA[I després de la independència, què?]]> Tinc una amiga nord-americana que viu des de fa anys a Barcelona i que està força interessada en la qüestió de la independència de Catalunya. Com si jo tingués poders d'endevinar el futur tot sovint em bombardeja amb preguntes. Fa uns dies, mentre jo preparava un article per a l'ARA sobre el trenta aniversari de la mort de Josep Pla, em va telefonar per dir-me que acabava de llegir unes declaracions d'Andreu Mas-Colell, conseller d' Economia de la Generalitat, en les quals assegurava que la independència és viable, que seria absurd que no ho fóra si hi ha dos-cents països al món que la tenen. A la meva amiga l'ha decebut el fet que el conseller no concretés aquesta viabilitat amb dades i fou aleshores quan va intentar convèncer-me perquè canviés de tema l'article i el dediqués a la qüestió que l'obsessiona. Li vaig dir que busqués al magatzem d'internet, que segurament allà trobaria un munt de planes webs i blogs dedicats a la independència. Va deixar-me tranquil·la l'horeta que va emprar en la seva cerca, pantalla amunt i avall. De bon començament li va agradar un vell article (2007) d'Alfons López Tena, exvocal del Consejo General del Poder Judicial i actual membre del partit Solidaritat Catalana, que, segons em va llegir, conclou: " Es ineluctable e inevitable la independencia de Catalunya. Mene Tequel Parsin. Ha comenzado la cuenta atrás ". Però, finalment, tampoc no li va acabar de fer el pes -tot i que això de Mene, Tequel, Parsin, referència bíblica a " els teus dies estan comptats ", li va semblar una bona troballa- perquè el polític independentista no concretava què passaria després d'aconseguir la sobirania, i més o menys succeïa el mateix amb la resta de textos consultats.

]]> <![CDATA[De Sant Josep a Santa Anna]]>

Una enquesta comanada per Imserso assegura que set de cada deu àvies i/o avis són o han estat els encarregats de tenir cura dels néts des que surten de l'escola i fins que els pares acaben la seva jornada laboral. D'aquesta manera, contribueixen a l'estalvi familiar suplint els cangurs i sovint les dones de fer feines. De vegades, fins i tot ajuden els fills no sols alimentant els néts i quedant-se'ls durant les vacances i els caps de setmana sinó també amb diners bestrets dels seus estalvis.

]]> <![CDATA[Cirurgians, rebosts i escoles]]> Aquest febrer es compleixen cent anys de la mort de Joaquín Costa, un dels intel·lectuals aragonesos més destacats de tots els temps, la influència del qual fou prou important a la Catalunya de la seva època i encara més entre els krausistes, liberals i republicans espanyols. Costa morí al poble de Graus, on la seva família de camperols pobres es traslladà quan ell era petit des de Montsó, el lloc on va nàixer el 1846. A Graus retornà sempre i s'hi refugià durant els darrers anys, amargat i fastiguejat a conseqüència de la distròfia que patia i també a causa de les circumstàncies crítiques i desencisades per les quals passava Espanya, no gaire allunyades de les actuals.

]]> <![CDATA[El millor moment del català?]]> No fa gaire, en una entrevista a TV3 el conseller de Cultura, Ferran Mascarell, al qual aprofito per felicitar i desitjar-li molt bona feina, assegurava: "En termes de llarga durada, el català viu el millor moment de la seva història".

]]>