10 Tres-cents anys de la pèrdua de les llibertats nacionals, cent anys de la Mancomunitat de Catalunya i un segle de la Gran Guerra són algunes de les commemoracions que han presidit aquest 2014. D’altres, han gaudit del seu espai gràcies a la dedicació dels que han tingut interès a retornar-ne l’actualitat; penso, per exemple, en dos personatges importants en la història cultural de Catalunya, com han estat el lingüista Josep Roca-Pons i el crític d’art Alexandre Cirici, o en el poeta Joan Vinyoli. En els calendaris de commemoracions al Noucentisme li han passat dues dates assenyalades: el 1906, centenari del seu verbalitzador, Eugeni d’Ors, i el 1911, el de l’ Almanac dels Noucentistes. Eren dues ocasions idònies per promoure una nova percepció d’aquest moviment citat però poc apreciat i per a una posada al dia replantejant què va suposar dins de la nostra història cultural.

]]> Entre els diversos debats que actualment es produeixen en l'univers dels museus i, especialment, dels museus d'art, del seu present i del seu futur, hi plana la idea del rol de la cultura en un estat independent. La qüestió és si, en el cas d'una Catalunya de plena sobirania, la cultura seria objecte de la importància que ara té, no únicament als pressupostos públics sinó també en la seva acceptació social; si assoliria la centralitat que requereix. La qüestió és si la cultura esdevindrà, com està passant, un tema cada vegada més allunyat dels interessos de la cosa pública -en les darreres eleccions ha figurat a segon o tercer rengle- o serà capaç de recuperar el lloc de primer ordre en els diversos àmbits de la vida social. Si serà una presència permanent o gaudirà encara de menys espai als mitjans audiovisuals. Una anàlisi de la presència actual de la cultura als mitjans, o la seva simple constatació en la vida quotidiana, ens condueix a cotes de sensible minorització. Quan es fa present és a causa de les escapçades pressupostàries, i aquest és un dels estadis que cal superar.

]]>