És públic i notori que la justícia espanyola té molts dèficits acumulats però, afortunadament, la corrupció generalitzada no n'és un. Això no vol dir que, com en tot col·lectiu professional, no hi hagi alguna poma podrida. Es tracta, tanmateix, de l'excepció a la regla general. Dissortadament no podem dir el mateix del món polític i financer. Avui, arran dels permanents escàndols que suren en aquests dos àmbits, són molts els ciutadans que opinen que ha arribat el moment que els jutges i fiscals siguem valents i fem la nostra feina amb el màxim rigor i celeritat. No cal dir que comparteixo aquesta demanda, i precisament per això no voldria pas que les legítimes esperances de la gent es veiessin frustrades en pocs mesos. El risc de populisme punitiu és massa gran. Permeteu-me, amics lectors, una metàfora per explicar què passa amb la justícia quan s'enfronta a la corrupció dels poderosos.