10 Hi ha esports ideals per veure'ls en directe (bàsquet, petanca, sumo), n'hi ha d'altres que són perfectes per mirar-los a la tele (golf, motocròs, escacs) i n'hi ha d'altres que pareix que estiguin pensants per fer la migdiada: ciclisme. Al Tour també ho saben i posen els horaris en el pitjor moment del dia, quan espitja aquella solana que deixa el carrer desert i que aprofiten tots els habitants pròxims a la nostra latitud per fer horeta. Sempre hem sentit a dir que el ciclisme és un esport que suposa molt de sacrifici i patiment. Fals. El ciclisme és el millor esport per practicar-lo. Millor que el futbol, que el tennis i que tots els que he posat més amunt. Per començar, és pràcticament impossible que et lesionis. Això és important si no vols estar periòdicament setmanes o mesos parat, o parat per sempre. Després, que anar en bici no és una qüestió de força, anar ràpid té més a veure amb una sèrie d'adaptacions que s'entrenen sense voler només si surts a passejar a velocitat alegre. És una activitat metabòlica. Per això, si llevam els elements força i habilitat, a igual entrenament, les capacitats dels ciclistes estan molt més igualades que en qualsevol altre esport. Només hi ha un secret: dur una cadència alta. Això vol dir que s'ha de pedalar ràpid i fluix, àgil, en contra de lent i fort. Oblida't de la mentalitat gimnàs. Aprofita un dia lliure i passa'l sencer fent tirades mitjanceres, parant a fer un gelat, un panet, a pegar un capfico... Quan duguis dos mesos podràs fer d'aquesta manera més de 40 quilòmetres en un dia. Hauràs passat per carreteres que no sospitaves, hauràs vist coses que no sabies que existien, et sentiràs bé, se't passarà el mal d'esquena, i et fugirà aquest ensopiment que de vegades confons amb la depressió. Agafa la bici i surt a fer una volta, veuràs la vida completament diferent.

]]> Jennifer Pareja: "Hi ha gent que encara no sap què és el waterpolo". Analitzem la frase. Per començar diré que sembla vertadera, perquè només implica un sol hipotètic innocent. Un, d'entre totes les persones que hi pugui haver en tot l'Univers, ja que el terme "gent" inclou qualsevol forma de vida intel·ligent. Això en català, perquè en l'idioma que es parla a Jerez "gente" vol dir persones, animals o plantes. Voldria saludar Manuel Rodríguez, company de pis més de cinc anys, de qui vaig aprendre aquesta particularitat. La confiança que tenc en la feliç distribució digital de l'ARA Balears fins a Jerez de la Frontera per poder saludar el meu amic, la tenc, o més, fins a la galàxia Andròmeda, per exemple. I a la recerca d'aquesta forma de vida X que no sap què és el waterpolo, ara ho explicaré. "Water" és aigua, ens podem remetre a "water resistant" (submergible), "Cool Water" (Aigua Guai) o, simplement, al vàter. Un polo també sabem què és. I fins aquí sembla que la filologia només serveixi perquè els correctors es guanyin la vida. Jo els estic donant molta feina, i en lloc d'agrair-m'ho, es queixen. Tanmateix, romprem una llança a favor seu: anem al diccionari. Hi trobam "Polo" i ens parla d'aquell esport híbrid entre hípica, golf, futbol i hoquei. El cas és que per convertir el waterpolo en polo s'hi han d'afegir vuit cavalls i esperar que 3 milions 125 mil litres d'aigua redueixin a foc lent. És una recepta un poc pretensiosa, amb "waterball" n'hi havia més que suficient. I no afegiré res a més que suficient. Ah, que la selecció femenina espanyola de waterpolo s'ha classificat per als Jocs Olímpics per primera vegada. Volia fer una petita aportació a la difusió de l'esport femení, però no m'ha anat gaire bé. Jennifer, em sap greu. PD: he de parlar de futbol: Àrbitre, fill de p! Ja està, gràcies.

]]> Estam parlant d'un equip professional però en altres àmbits: lampistes, fusters, manobres. Varen celebrar el gol que feren a Nigèria com si haguessin guanyat el Mundial, ells ho saben, i ningú no dubta que se'ls ha de rebre amb total respecte, amistat i simpatia. El partit. La primera impressió és que vestits de futbolista tots semblen iguals. Comença, i al minut 5, gol d'Espanya a tele 5. " Esto es un partido fantasma en el sentido de que no hay rival ". Espanya es torba molt a marcar el segon, mitja hora. " Esto ya empieza a ser más normal ". Falta de Cazorla, el públic es queixa, van amb Tahití, tarja groga. El comentaristes parlen del rècord: 13 a 0 contra Bulgària l'any 33. Se'ls fa la boca aigua pensant si ho podran superar. Crida l'atenció que l'equip de Tahití no fa faltes. Tampoc no estan molt tancats damunt de la seva àrea, juguen com si ho fessin contra un dels seus rivals habituals. Els espanyols fan dos orsais seguits, es moren per marcar. Amb tot això, "7-0 está ganando España! ". Ja t'hem sentit, cara cul. Una xilena un poc borda, misto. Més comentaris de tele 5: "Este equipo le metió 10 goles a Samoa, no me puedo ni imaginar como juegan ". Surt Iniesta, gran ovació. Torres falla un penal i fa un gest d'indiferència. El porter alça els braços al cel " Como si lo hubiera parado él... ", diran al resum. " Esto es como un Ferrary contra un... " (Seat?) i tot acaba en 10 a 0. A Espanya res de tot això no crida l'atenció, és la tònica habitutal, l'actitud més generalitzada, la tradició. Després un reporter cerca entre el públic. Vol saber per què al Brasil la gent va amb Tahití, i un brasiler comenta que és l'equip petit. També li demana si tenen res en contra dels espanyols, el senyor diu que no. I què ha de dir.

]]> Volia parlar de futbol, però aquesta setmana només hi ha hagut tennis. Rafel Nadal ha guanyat per vuitena vegada el Roland Garros. Ha dit: "Si creus que no pots millorar, no saps res de la vida, perquè es pot millorar sempre, i en tennis també. Això no significa que guanyis més. Guanyar o perdre depèn de diferents factors". Divaga, això passa en les entrevistes a peu de pista amb els sucres baixos. Companys de la secció d'esports, deixau pixar el mul. I com se sospesa aquesta proesa a Mallorca? Dos que es troben al carrer. "Aquest? Anava amb jo a s'institut. Eh... i no era des més vius". És a dir, que guanyar vuit vegades una copa que ocupa l'espai sencer d'un rentaplats mida familiar, en contra dels altres set o vuit millors tennistes del món que també la volien, no té molt de mèrit perquè el protagonista anava a l'institut amb algú. Això es pot fer extensible a Steven Spielberg, Bill Gates o Albert Einstein, que anaven a l'institut amb molta més gent. Més cosetes. El Mallorca ja té nou entrenador. Només podem destacar, de moment, que el seu llinatge és Oltra, que és una mescla entre Otro i Altra. Un trastorn de personalitat? No ho sé. També sabem que Utz Claassen (ex Beegees) vol cessar Serra Ferrer. Tot això és més bon material per a Màrius Serra que per a mi. I del cas Messi, què en puc dir? En principi, que un home que li deu el nom a Lionel Richie ha de ser innocent de deure més de quatre quilos a hisenda. Hem d'esperar que es confirmin els seus crims o el podem posar a parir a partir de ja? Faré com ell, que ha de llegir el diari per saber com va la seva vida íntima fiscal. Ah, Valdés se'n volia anar, els seus detractors deien que era una tàctica. Com que no li ha anat bé, queda un any més, el que li falta per acabar el contracte. Déu n'hi do de futbolistes... "¿Dónde está la pelotita?".

]]> La setmana passada va acabar la Lliga i arriba Neymar. Ja tornam a jugar? Com a columnista d'opinió esportiva pensava que tindria vacances. Idò no, ni jo ni Ell, que ja ha fet un bolo davant de 56 mil persones. Fent tallada rodona, surt a 1.000 euros per barba dels 57 milions que ha cobrat. Està bé. El cas és que, abans d'arribar, ja havia rebut alguns consells a l'estil consegliere del clan Corleone: si no tot això, hauràs de marxar. Que ni se li acudeixi beure una cervesa del contracte amb Estrella que ja li pronostiquen, que es vesteixi bé, que no balli samba, que no jugui a vòlei platja ni es posi gorres de beisbol, i que no vagi a festes ni fumi porros, vull dir puros ! Podem saber que té 21 anys, conforme, sabem el valor de les seves ppm en repòs i del seu threshold anaeròbic, però, per què hem de saber que va ser pare als 19 anys i que la seva nòvia actual en té 17. Per sentir-nos satisfets de ser tan avançats? Nosaltres, que esperem a arribar al llindar de la impotència i l'esterilitat per ser pares. O per sospitar que ha falsificat dades i que es va casar amb la filla del botiguer de penal (vaig prometre un poc d'humor) i que ja va amb una altra! Què som? Uns xafarders? Ho devem ser. I què ha fet Ell? Quedar-se amb tothom. Ha dit que pensa estudiar català i que ja el controla més que el castellà. Ha dit, envers Messi, que és el millor jugador del món i que ha vingut a ajudar-lo a guanyar més pilotes d'or. Ha dit que li encanta el futbol i que si fa falta jugarà de porter. I ha dit que a la samarreta hi durà el número que li pertoqui, atenció, algun número que hagi sobrat i que ningú no el vulgui, tot i que ja hem sentit parlar d'un nombre imaginari: un potencial segon fals 9. Molt bé, Neymar, no els escoltis, i si un dia et vinguessin tantes ganes d'una cerveseta, te la pots beure ben tranquil·lament.

]]> AManacor fa tres setmanes, davant d'un públic ansiós per conèixer la meva resposta, Toni Soler em va demanar: "Creus que el Mallorca se salvarà?". "Salvar-se de què", li vaig preguntar. "De baixar a Segona, home". Immediatament em vaig començar a preocupar; aquell dia jugaven. L'endemà vaig saber que ho havien superat i vaig fer un alè. Però després vaig llegir una entrevista a Pep Lluís Martí, capità de l'equip, i em vaig començar a impacientar. Deia que estava convençut que es mantindrien a Primera. "Què vols dir", vaig comunicar-li telepàticament. "Que encara no és segur", em contestava. Vaig pensar, foll, quantes vegades ens haurem de salvar? I vaig començar a tenir un poc de pena sospitant en tot allò la presència d'un eufemisme. Sembla com si a Mallorca ens haguéssim d'estar salvant contínuament de tot, d'un munt de coses un munt de vegades. Salvant, disculpant, empegueint, justificant... Si ens paréssim a pensar... i no ens hi parem perquè estem massa ocupats emparant bufetades. Ens entenem o no? Estem com tothom... però amb un plus d'insularitat: aquesta veneració del turisme en nom del qual ens van plovent hotels del Monopoli des de fa cinquanta anys i que ha fet desaparèixer la indústria, una indústria que en el seu moment va finançar el sorgiment de la turística. I al final ho han aconseguit, tal dia com avui, és veritat que no ens aguantem sense el turisme. Dic jo, si tampoc no ens aguantem amb el turisme, està molt bé que la gent recuperi o cerqui alternatives. Tot el que veig en aquest sentit m'encanta i em fa sentir optimista. Fotre, al final resultarà que sense tenir-ne ni p. idea sóc dels que no veuen les coses si no se'ls adjunta un exemple futbològic. Els dubtes que teníem amb el futur de l'equip no els tinc amb el futur de l'Illa: Mallorca no és com el Mallorca, vull dir que estic segur que se salvarà.

]]> Estic de gira amb els meus germans d'AF a Galícia, sona el mòbil. Sebastià Alzamora m'explica un secret que ja no ho és gens: ARA Balears. Diu si vull fer-hi una columna setmanal. Jo, que no, que no sé res d'actualitat política, ni vull escriure de música, ni tenc TV i no sé mai què passa al món. Però ell proposa que escrigui de futbol. No cal que ens diguem en la conversa ni ara que no en tinc ni idea. Per això!, diu ell. Estan més locos que jo, dic jo. Ja està feta sa barrina. Idò ja està feta.

]]>