Ara Andorra - F. Vilanova Vila-Abadal

'Espanya contra Catalunya', un error

F. Vilanova Vila-Abadal — Mon, 10 Jun 2013 22:00:00 +0000

Fa unes setmanes va començar a circular, entre la gent del gremi i altres persones interessades, el programa d'un col·loqui organitzat pel Centre d'Història Contemporània de Catalunya (CHCC) sota el contundent enunciat Espanya contra Catalunya: una mirada històrica (1714-2014) . Si aquest títol general ja fa posar la pell de gallina, els diferents àmbits de debat ens porten directament a una mena de guerra dialèctica de resultat final incert, però probablement catastròfic: per exemple, "Tres-cents anys d'espanyolisme", "El cadastre: arrencada de l'espoli, segle XVIII", "L'apoteosi de l'espoli, segle XXI", "El fet migratori, factor de desnacionalització?", "Contra l'ànima d'un poble: la repressió cultural", etc. Com es pot llegir, és un programa d'una contundència notable, d'una militància indubtable, però historiogràficament, científicament molt prim, per dir-ho d'una manera elegant.

Reivindicació de la universitat (l'any 1935)

F. Vilanova Vila-Abadal — Wed, 20 Mar 2013 23:00:00 +0000

Acomençament del 1935, l'Associació Professional d'Estudiants de Dret va convocar la ciutadania a un cicle de conferències a l'Ateneu Barcelonès. Tot just feia tres mesos que, després del desastre del 6 d'octubre del 1934, l'autonomia catalana havia estat suspesa i el govern de la Generalitat, l'alcalde de Barcelona, regidors, alts dirigents polítics, etc., havien estat empresonats. L'Estatut d'Autonomia estava congelat; la repressió contra les esquerres havia assolit uns nivells insòlits. El país vivia en una emergència nacional mai vista des del daltabaix històric del 1714. El rector de la Universitat de Barcelona, el doctor Pere Bosch Gimpera, havia estat destituït; també havia caigut el president del Patronat -el màxim òrgan de govern de la nova, moderna i, finalment, catalanitzada Universitat de Barcelona-, Pompeu Fabra. Com tot en el país, la Universitat també havia estat intervinguda.

Cal llegir una mica, senyor Lassalle

F. Vilanova Vila-Abadal — Sun, 17 Feb 2013 23:00:00 +0000

Recullen les cròniques periodístiques que el secretari d'estat de Cultura i poeta, José M. Lassalle, va ser a Barcelona al desembre i ens va aclarir que el franquisme l'havíem patit tots -els catalans i " el resto de españoles "-, i que, a diferència de França, " aquí no ha habido una fuerza represora, una clara vocación de crear una identidad nacional excluyente de las otras lenguas y las otras identidades ". Probablement, com que el públic era educat, va poder marxar sense que ningú li posés un dit a l'ull.

Una lliçó irlandesa (d'un falangista liberal)

F. Vilanova Vila-Abadal — Thu, 03 Jan 2013 23:00:00 +0000

El febrer del 1940 les autoritats britàniques van fer executar dos membres de l'IRA irlandès, Barnes i Richards, acusats d'haver comès un atemptat terrorista a Coventry, l'agost del 1939, que va causar quatre morts, entre ells una noia que estava a punt de casar-se. L'episodi havia provocat una commoció política i social notable, fins al punt que van fracassar totes les peticions de clemència fetes durant els mesos que va durar el judici, incloent-hi la intervenció del president de l'Éire, Edmond de Valera.

De retorn a 1939

F. Vilanova Vila-Abadal — Sun, 14 Oct 2012 22:00:00 +0000

El 16 d'agost de 1939, el mestre Josep Vilanova i Arqué va sortir de casa seva, al carrer de Balmes de Barcelona, i va baixar fins al Palau de la Música -llavors Palacio de la Música-, on havia estat citat, amb centenars d'altres mestres de la província de Barcelona, per rebre un Curso de Orientación del Magisterio, impartit per primeres espases de la pedagogia franquista del moment: el capità general, Luis Orgaz; el governador civil, Wenceslao González Oliveros; el tinent d'alcalde, José Bonet del Río; l'inspector d'ensenyament, P. Tusquets; i, acompanyant-los, el rector de la Universitat de Barcelona, Francisco Gómez del Campillo, catedràtic de dret eclesiàstic i president, entre altres càrrecs, del tribunal de depuració de la universitat.

Què ens costarà la Fórmula 1?

F. Vilanova Vila-Abadal — Tue, 15 May 2012 22:00:00 +0000

Preocupat, molt preocupat, per la situació econòmica del país i la transició nacional cap a no se sap on, el president Mas pensa -en veu alta- que cal salvar el Gran Premi de Fórmula 1, que cada any es desplega al Circuit de Montmeló, una instal·lació de la qual la Generalitat té una part que, si no recordo malament, fa un parell d'anys només li costava uns 40 milions d'euros de manteniment.

Necessitem més màsters d'Esade?

F. Vilanova Vila-Abadal — Fri, 13 Apr 2012 22:00:00 +0000

"Si tu estàs finançant un servei públic i després no té impacte en la societat, el primer que has de fer és preguntar-te si estàs fent un bon ús dels diners públics". Amb la tranquil·litat d'esperit que dóna ser el degà d'Esade, doctor of education i master of arts per la Universitat de Colúmbia (els títols s'han de llegir en veu alta, amb l'exquisit toc fonètic que correspon a tan altes distincions acadèmiques), el doctor i màster Alfons Sauquet va contribuir d'allò més al debat, mal plantejat i pitjor desenvolupat (com sempre li passa), que va engegar el nostre mai prou ponderat president de la Generalitat, Artur Mas, un dia que va tenir l'acudit de dir en veu alta allò que tot el país reclama: "Volem ser Massachusetts! Volem ser Massachusetts!"