<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<rss xmlns:media="http://search.yahoo.com/mrss/" xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/" xmlns:dcterms="http://purl.org/dc/terms/" xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom"  xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/" version="2.0">
  <channel>
    <title><![CDATA[Ara Andorra - Andrea Rodés]]></title>
    <link><![CDATA[https://www.ara.ad/firmes/andrea-rodes/]]></link>
    <description><![CDATA[Ara Andorra - Andrea Rodés]]></description>
    <language><![CDATA[es]]></language>
    <ttl>10</ttl>
    <atom:link href="http://www.ara.ad:443/rss-internal" rel="self" type="application/rss+xml"/>
    <item>
      <title><![CDATA[Nostàlgia de Babilònia]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.ara.ad/misc/nostalgia-babilonia_129_3864504.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/99624895-9981-4356-88f2-24d0b27f5610_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" /></p><p>Quan tenia 18 anys els pares de Lamia Ziadé van decidir enviar la filla a estudiar belles arts a París per allunyar-la de la guerra civil que assetjava el Líban. Ziadé va necessitar dues dècades per poder parlar del conflicte amb els amics francesos. "Em resistia a evocar els mals records o que em veiessin com una heroïna", explica Ziadé, que mai ha tornat a viure al seu país i avui és una reconeguda artista gràfica a França.  </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Andrea Rodés]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.ara.ad/misc/nostalgia-babilonia_129_3864504.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sat, 23 Jun 2012 22:00:00 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/99624895-9981-4356-88f2-24d0b27f5610_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[Nostàlgia de Babilònia]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/99624895-9981-4356-88f2-24d0b27f5610_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[Artista gràfica de renom, instal·lada a França des dels 18 anys, va créixer a Beirut durant la guerra civil libanesa. Ha publicat un llibre d'il·lustracions en què retrata el conflicte armat a través dels objectes de consum i altres fetitxes que van desaparèixer]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Cantants virtuals que afinen com humans]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.ara.ad/misc/cantants-virtuals-que-afinen-humans_129_3785852.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/3007677a-cd4c-4ae5-b7c2-3cab49bb146b_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" /></p><p>Escull una melodia, introdueix una lletra i digues a la Clara o al Bruno que et cantin la cançó des del teu ordinador. La Clara i el Bruno són la parella de cantants virtuals dissenyats per Voctro Labs, una empresa puntera en tecnologies de processament de veu fundada el desembre del 2011 per quatre investigadors del Grup de Tecnologia Musical (MTG, pel nom en anglès) de la Universitat Pompeu Fabra: Jordi Bonada, Jordi Janer, Oscar Mayor i Merlijn Blaauw (holandès). </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Andrea Rodés]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.ara.ad/misc/cantants-virtuals-que-afinen-humans_129_3785852.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sat, 31 Mar 2012 22:00:00 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/3007677a-cd4c-4ae5-b7c2-3cab49bb146b_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[ELS CREADORS DE 'LA VEU' Jordi Bonada, Oscar Mayor, Jordi Jané  i Merlijn Blaauw. A sota, un concert de Hatsune Miku i la 'catalana' Clara.]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/3007677a-cd4c-4ae5-b7c2-3cab49bb146b_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Samba i tetes de plàstic]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.ara.ad/misc/festa-samba-tetes-plastic_129_3809926.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/2e56c85e-1665-41d1-ab57-98d8585b7333_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" /></p><p>Tinc diverses tàctiques per no avorrir-me quan surto de nit: beure, ballar com una posseïda, dormir sobre un altaveu o, amb una mica de sort, lligar. Al Brasil n'he descobert una altra: identificar noies amb els pits operats. Pot semblar ordinari, però no exagero quan dic que vaig comptar-ne com a mínim una trentena a la festa que la discoteca londinenca Ministry of Sound va celebrar a São Paulo .</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Andrea Rodés]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.ara.ad/misc/festa-samba-tetes-plastic_129_3809926.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Wed, 31 Aug 2011 10:00:00 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/2e56c85e-1665-41d1-ab57-98d8585b7333_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[De festa: Samba i tetes de plàstic]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/2e56c85e-1665-41d1-ab57-98d8585b7333_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[]]></subtitle>
    </item>
  </channel>
</rss>
