L' Estat s'ha destapat del tot. Ara ja no dissimula el seu objectiu de laminar l'autogovern de Catalunya. En menysté la identitat pròpia, li impedeix exercir el dret de decidir i, en conseqüència, perjudica la ciutadania d'aquest país. Al meu entendre, la política espanyola és cada dia més centralista i més jacobina. Després de la reforma exprés de la Constitució ja és una evidència que s'exhibeix sense cap mena de mania ni de perjudici.

Les eleccions municipals i autonòmiques del 22 de maig han alterat -i molt!- el panorama polític català i l'espanyol. Els resultats de les eleccions autonòmiques han tenyit Espanya de blau i esperonen encara més els populars cap a la consecució de la presidència del govern espanyol. L'onada blava s'ha intensificat amb els resultats de les municipals. Com sempre, els únics territoris que resisteixen l'avenç del PP són Catalunya i el País Basc. A Euskadi, a més, s'ha produït una de les millors notícies de la jornada electoral: els grans resultats obtinguts per Bildu. Si la coalició abertzale aconsegueix retenir el mateix nombre de vots en les eleccions al Parlament de Vitòria, el socialista Patxi López no repetirà com a lehendakari. Però el que vull valorar és la nova a situació política de Catalunya després de les eleccions.

La relació entre Catalunya i Espanya va caducant. Les relacions i els pactes que s'havien desenvolupat durant l'etapa pujolista i les que el tripartit va establir fins just abans de l'aprovació de l'Estatut de Catalunya de l'any 2006 ja no tenen cap mena de sentit. La demostració més clara d'aquest canvi és la sentència del Tribunal Constitucional: com a resultat del dictamen es va escapçar radicalment la filosofia federalitzant del text aprovat pel Parlament català. Així és com va quedar coartada la possibilitat de millorar el sostre autonòmic i es va menystenir la decisió presa per la ciutadania catalana en referèndum. Amb un panorama com aquest s'imposa un canvi de paradigma en les relacions entre Catalunya i Espanya. Ara res no pot tornar a ser igual, i el famós cafè per a tothom de fa 30 anys és insostenible, a desgrat del que defensen els partidaris de l'Espanya plurinacional. Encara més. Si tenim en compte el context de crisi econòmica mundial i les dificultats econòmiques que afronta Catalunya, que s'agreugen amb els incompliments sistemàtics del govern espanyol de l'acord de finançament pactat amb el govern Montilla, cada dia és més evident que cal rectificar.

Diumenge vinent la consulta de Barcelona sobre la independència tancarà el cicle de consultes que s'han fet arreu del país. D'ençà de la celebració de la primera, a Arenys de Munt, se n'han fet més de cinc-centes a tot el territori. Per això, com a colofó, Barcelona té un significat especial. Avui ja es pot afirmar que, malgrat la manca de recursos -en comparació si més no amb la consulta frustrada sobre la reforma de la Diagonal impulsada per l'alcalde Jordi Hereu, del PSC-, els seus organitzadors ja han aconseguit quotes de participació prou significatives en alguns barris: 33% a Gràcia, 20,2% a la Barceloneta i 11,27% a Nou Barris. A més, han obtingut el suport de persones de procedència ben diversa. Així doncs, si bé les consultes no tenen efectes legals de veritat, cal reconèixer que la mobilització que s'ha aconseguit és rellevant. A més, són una bona mostra de la preponderància que té i tindrà al nostre país la promoció de la democràcia i del dret de decidir. Aquest és el mèrit, en part, dels set mil voluntaris de Barcelona Decideix i també de tota la societat civil que ha organitzat les consultes arreu. Enhorabona!

La societat basca viu en un compàs d'espera. Ja fa mesos que s'estan posant les bases per trobar una solució a un conflicte que fa massa anys que dura. L'alto el foc d'ETA, la declaració de l'esquerra abertzale a favor de la pau i de la democràcia en què es denuncien totes les violències (incloent-hi explícitament la d'ETA) i la presentació de Sortu, el nou partit abertzale els estatuts del qual sembla que són impecables des del punt de vista de la llei de partits, són proves més que evidents del canvi que s'està produint. És el nou escenari per pacificar i democratitzar el País Basc. És per això que penso que la pau és avui més a prop que fa uns mesos i que la ciutadania basca pot recuperar l'esperança. Tanmateix, aquest optimisme no exclou que encara calgui tenir molta paciència. Al capdavall, queden pendents de resoldre moltes incògnites.

Segons la tradició cristiana, aquesta nit els Reis de l'Orient arribaran al portal de Betlem per oferir or, encens i mirra al nen Jesús. Seguint aquest costum, tots els infants ja els han escrit una carta i els han demanat tot el que volen. Servidora, en canvi, prefereix adoptar la tradició republicana del nostre país i aprofitar l'avinentesa per adreçar una carta al nou president de la Generalitat de Catalunya, el Molt Honorable Artur Mas.