Tu vés dient, gesticula amb contundència i continua el teu discurs, si això et fa sentir més bé amb tu mateix. Però ja no ets el d'abans, Paco, ara ets un arbre caigut i tothom en farà llenya. Ni el detall de la corbata de seda amb tons blaus no et salvarà de la destrossa que se t'acosta. Encara que l'opció de tots dos hagi estat la de portar el color del partit penjant del coll, aquesta vegada el detall serà per a tu com un dogal que aviat et començarà a estrènyer amb força, tu que aviat ocuparàs un trist seient de diputat a la tercera fila, tu que havies campat per aquell hemicicle com si en fossis l'amo. Si haguessis tingut més humilitat, si haguessis actuat amb la discreció amb què sempre ho he fet jo, les coses no haurien anat com han anat. Ara els detalls se t'han girat en contra perquè has passat al bàndol dels perdedors.

Mentre fan una pausa en la gravació de l'anunci, al cuiner famós li demanen de fer-li una fotografia. Concentra't en la lectura i mira la càmera, li diuen. I com puc fer les dues coses alhora?, pensa el cuiner famós un cop s'ha assegut per deixar-se fer aquella foto tan absurda. Obre el llibre de tapes fosques, que tant pot ser una novel·la clàssica com un d'aquells volums amb les pàgines en blanc que s'exhibeixen a les prestatgeries de les botigues de mobles o dels hotels. Alça els ulls per mirar l'home grenyut que vol fotografiar-lo, llança l'ham per pescar un record i se li instal·la al rostre un lleuger rictus de concentració.

Mentre m'esperava asseguda en un banc de la rambla de Catalunya vaig veure venir un noi i una noia joves en animada conversa. Ell duia els cabells i la barba molt curts, que feien tota la pinta de ser retallats periòdicament i alhora amb la màquina posada al número tres. Ella portava una samarreta verda de tirants amb lletres vermelles i blanques que deien "V erano feliz de Tijuana " i tenia el melic platejat per un pírcing. Es van asseure al meu costat i van continuar el diàleg.

El 23 d'abril conduïa cap a Breda, la població del peu del Montseny que em fa pensar en aquell quadre de Velázquez que no hi té res a veure. M'imaginava com Pau Vallvé seguiria el ritme eufònic de la bateria amb els cabells orientals que té i somreia en adonar-me que esperaria les entranyables equivocacions de Sanjosex, que ell sap convertir en un acte poètic, i aquella cançó que parla de Torroella de Montgrí i d'una carretera i d'un pagès i de la gent del país.

"Doncs dic que totes, de qualsevol estat, color, edat, religió, nació, condició, les grans i les petites, les lletges i les belles, les negres i les mulates, les roges i les blanques, les que són dretes i les que són manques". Vet aquí el ventall de tipologies de dones que va fer servir Jaume Roig per encetar l' Espill , una obra que destil·la un abrandat fonamentalisme antifemení. Si l'hagués escrit avui, en lloc de fer-ho el 1460, estic segura que no hauria trobat cap editorial que li volgués publicar una obra amb un pensament tan políticament incorrecte.

Fa prop de cent anys, alguna cosa com "on vas vestida així? Sembles una sufragista!" devia espetegar per algunes llars catalanes com un insult. Eren els temps en què les reivindicacions de les dones a favor del sufragi femení s'escampaven com una taca d'oli pel món occidental, malgrat el rebuig enutjat que els canvis sempre provoquen en els sectors més immobilistes. Amb mètodes discordants però amb idèntic convenciment, les dones europees i americanes de fa més d'un segle van defensar el dret a exercir el vot. Ho van fer les sufragistes i les suffragettes angleses, les primeres amb una aposta per l'opció legalista, parlamentària, les segones trencant aparadors de luxe amb martells que duien amagats a les bosses. Tot i els entrebancs, se'n van sortir i els seus arguments ètics sustentats en la declaració de justícia es van acabar imposant a totes les democràcies. Em pregunto si el 28-N, les més de 100.000 noies que van votar per primer cop tenien consciència que moltes avantpassades seves no ho havien pogut fer per culpa de restriccions que avui semblen absurdes.