<![CDATA[Ara Andorra - Ban Wang]]> 10 <![CDATA[L'escriptura xinesa: viva o morta?]]> És desconcertant, però com més es relaciona la Xina amb Occident, més gran és la tendència dels occidentals a mirar-se-la com a altre .

]]> <![CDATA[El Dia de la Independència dels Estats Units i la Xina]]> Per a molts xinesos residents als EUA, el 4 de Juliol representa una bona excusa per fer una barbacoa al jardí de casa. Dilluns passat vaig anar a una d'aquestes barbacoes, unes trobades plenes de diversió i de menjar. Per als amics i els companys de feina és una ocasió per parlar de les flors del jardí, dels nens i, esclar, de detalls de la feina.

]]> <![CDATA[Faria la mateixa flaire la rosa amb un nom xinès?]]> Un poliglot és algú que domina diversos idiomes. A l'època de les comunicacions i dels viatges planetaris, el poliglot gaudeix cada vegada de més respectabilitat, perquè pot viure sense dificultat en molts països. Malgrat totes les connotacions romàntiques, la paraula poliglot segueix sent tan lletja com el seu antònim monolingüe.

]]> <![CDATA[Sobre l'ensenyament de la cultura xinesa als EUA]]> Els crítics amb els EUA acostumen a caracteritzar-los no com un país, sinó com un imperi. Encara que sigui difícil convèncer una persona fidel a l'imperi que potser és un súbdit imperial, puc veure moltes proves d'alguna cosa semblant a una postura imperialista. Imperialista no vol dir simplement que creguin que la seva cultura és superior o la millor; vol dir que creuen que és l'única que hi ha. Tot i que la Coca-cola o Hollywood poden sonar a cultura mundial, són productes profundament nord-americans i, per tant, provenen d'un país concret, d'un lloc i d'un espai determinats. És justament això el que no té en compte la postura imperialista, que dóna per fet que qualsevol cosa sorgida als Estats Units no té relació només amb aquest país, sinó que és una norma universal. Aquesta mentalitat s'assembla a la disposició indolent i unilateral que criticava Liang Qichao, el pensador xinès més important de principis del segle XX. Liang lamentava que els xinesos, a l'ombra dels imperis dinàstics, no sabien qui eren com a poble i que necessitaven urgentment convertir-se en un país, en un estat. Coneixien la seva família, els seus parents, la seva comunitat estreta; però no es coneixien a si mateixos com a poble. Per a l'actitud imperialista només hi ha la genealogia, no la història; hi ha el patriarca, no el líder polític; hi ha l'afer privat, no els béns comuns.

]]> <![CDATA[La natura fabricada i les falses necessitats]]>

Fa pocs dies vaig anar a Hawaii, on se celebrava el congrés de l'Associació d'Estudis Asiàtics. De l'avió estant, Hawaii evoca belles imatges de platges tranquil·les, muntanyes modelades per volcans, oceans lluents com pedres verdes de jade, fruites exòtiques, i balls i cançons de nadius del Pacífic Sud. Però mirant-ho de més a prop, aquest paradís de la natura s'assembla a una senyoreta guarnida i molt maquillada. Resulta evident que la indústria turística s'ha fet càrrec de l'illa i n'ha refet l'hàbitat natural. Avui és una natura fabricada. El sistema de mercat lucratiu ha trastornat el curs genuí de la natura, i així, la vida interior de les platges, les palmeres, les muntanyes i les terres de conreu ha de cantar amb el timbre sonor del lucre. És una terra de creació humana contrària a la natura mateix. A prop aguaiten molts desastres ocults i la degradació del medi ambient.

]]> <![CDATA[Què se n'ha fet dels pobles?]]>

No hi ha cap símbol de la modernitat tan poderós com la metròpoli. No hi ha cap imatge de la globalització tan subjugant com les xarxes llampants dels aeroports, les grans autopistes, els gratacels -icònics i cada vegada més alts, competint els uns amb els altres-, els bancs ostentosos i els grans magatzems, amb alegres compradors i llargues cames de dones sexis sortint de limusines. Quan l'objectiu de la càmera del món apunta a la Xina, aleshores Xangai, cristal·litzat en els gratacels financers de Pudong i esveltes dones orientals en cheongsam , és un aperitiu temptador.

]]> <![CDATA[Sabem d'ordinadors però no de nosaltres mateixos]]> Una tarda, travessant en autobús el campus de la Universitat de Stanford, vaig veure que gairebé tothom tenia la vista clavada en l'iPhone o hi parlava. Aquesta imatge, habitual des de ja fa temps, encarna no només l'esperit de l'àrea de la badia i del Silicon Valley de Califòrnia, sinó també el de la nostra època. Sota l'impuls de la creixent voràgine de la connectivitat digital, tothom sembla dedicat frenèticament a contactar sense parar amb amics i coneguts. El mateix aire que respirem està saturat per un núvol de connexions que enllaça les persones. Aquesta obsessió absorbent per estar sempre connectat digitalment és molt curiosa en un entorn universitari. Una universitat implica uns ensenyaments universals destinats a forjar ciutadans i un fòrum de valors compartits. La seu de l'ensenyament superior ha de promoure un intercanvi col·lectiu i civilitzat d'idees i descobertes.

]]> <![CDATA[La Xina: un poble roig i ardent?]]> Se suposa que un govern, una nació o una cultura com cal ha de ser del poble, pel poble i per al poble. Però el concepte de poble com a ens social democràtic encara és vàlid?

]]> <![CDATA[Pot continuar la primavera quan ja ha arribat l'hivern?]]> Ara és l'època de l'any en què els estudiants asiàtics sol·liciten l'ingrés a les universitats nord-americanes. Cada dia són més nombrosos els joves orientals ambiciosos que posen les seves esperances en l'educació i la cultura nord-americanes, amb el somni d'un futur brillant. Paradoxalment, precisament quan el somni americà es posa en qüestió i s'esvaeix engolit per la crisi econòmica, precisament quan la democràcia liberal s'està desintegrant, i precisament quan les grans obres de la cultura occidental s'enfonsen en la tafaneria, en disputes desagradables o en consells per a teràpies miraculoses, una multitud d'asiàtics acudeixen allò on creuen que es troba el centre de la civilització i la saviesa: la universitat dels EUA. Mentre els bancs de l'Àsia financen el sistema de vida americà i els fruits del treball d'esforçats asiàtics omplen els centres comercials, els estudiants orientals encara creuen que l'antiga glòria segueix en peu i els pot oferir dos segles de saviesa.

]]>