<![CDATA[Ara Andorra - Guillem Terribas]]> 10 <![CDATA[Taula 26]]> Era el número de la taula que durant molts anys, fins a la seva mort, ara fa trenta anys, Josep Pla va ocupar al restaurant de l'Hotel (o Motel) Empordà de Figueres. Josep Pla, amic personal de Josep Mercader, fundador del reco negut hotel i "pare" de la nova cuina catalana, era, també, un client de prestigi. En aquesta taula, la número 26, que està situada a la dreta de la porta principal que dóna al restaurat, Josep Pla controlava tot el que allà passava. També hi mantenia grans tertúlies amb amics i coneguts. El Sr. Mercader moltes vegades li anava a fer companyia, però moltes altres vegades no podia atendre els clients com li corresponia o el Sr. Pla li exigia. Per aquest motiu, va demanar al seu comptable, Josep Valls, fill de Sant Feliu de Pallerols i empordanès d'adopció, gran lector i admirador de Josep Pla, que li fes companyia i el tingués entretingut, mentre ell, en Mercader, podia atendre els altres clients i controlar la cuina. Va ser així que es va establir una forta relació d'amistat i d'admiració entre els dos personatges, Josep Pla i Josep Valls. D'aquestes trobades i passejades, Josep Valls cada nit en prenia nota, i un any després de la mort de l'escriptor, Valls en va fer un llibre i més tard una segona part. Aquests dos llibres, malauradament, són introbables. Ara, l'editorial Acontravent, d'aquelles trobades, d'aquelles converses, n'ha editat un llibre amb el títol de Josep Pla oral , en què Josep Valls fa un recull sobre el que pensava Josep Pla de la vida, la gent, l'autobiografia, la literatura, l'art, el menjar, el país, els viatges, la religió i la política. Per a aquest llibre és molt recomanable la lectura pausada, per conèixer millor aquest homenot anomenat Josep Pla.

]]> <![CDATA[Increïble, però mentida]]> "E l retrovisor mostra i emmarca només una part de la realitat que hi ha darrere el cotxe. Alguns vehicles en tenen dos o tres o més, per tenir més trossets de realitat retallada (...). Per cobrir adequadament la seva funció, els retrovisors han d'estar nets i ben orientats cap al punt que més convé al conductor, tant per mostrar el que li cal com per ser còmodament accessibles a la seva vista". És una citació del recomanable llibre Aicnàlubma , de Joaquim M. Puyal i Ortiga, editat per Columna. Un llibre imprescindible per conèixer de primera mà el món de la informació i les seves mancances, manipulacions, interessos i contradiccions. Puyal fa una reflexió de com veu la comunicació, un món que coneix bé i en el qual fa molts anys que treballa amb la màxima dignitat possible.

]]> <![CDATA[El mes més bo]]> El mes d'abril és el que es parla més de llibres. I també del temps, del temps que farà, sobretot el dia 23 . El mes en què les editorials s'hi juguen més. I el que ha generat més llegendes urbanes sobre el món del llibre.

]]> <![CDATA[Les cites favorites dels polítics]]> Fraga Iribarne va ser, sens dubte, el ministre de Franco que més presència va tenir en els mitjans de comunicació. Per alguna cosa va ser el ministre d'Informació i Turisme. Era la cara més democràtica del règim. Feia declaracions, anava a tertúlies (per descomptat pactades), sortia molt per la tele... I en els seus parlaments sempre deixava anar cites. D'una manera constant anava dient: como dijo aquel poeta, el conocido filósofo, el premiado escritor, el ilustre profesor... I així anava construint un discurs ple de cites i buit de contingut, entre altres coses perquè no hi podia haver contingut. Però quedava bé dir frases de gent famosa, premiada o reconeguda, sempre que fossin acceptats per la ideologia del règim. Els espanyolets, sobretot els de la plana del centre de la Península, quedaven meravellats de com parlava aquell ministre amb accent gallec.

]]> <![CDATA[Els uns i els altres]]> El dimarts dia 8 al Cinema Truffaut de Girona es va estrenar el documental Somnis atrapats . El documental l'han realitzat dos joves periodistes gironins, l'Anna Teixidor Colomer i en Marc Faro Costa. El documental ens explica cinc històries de persones de nacionalitat diferent que han anat a viure a Salt. Són històries que tenen càrrega humana i social. I estan ben explicades.

]]> <![CDATA[Sóc de Salt, I què?]]>

Aquesta frase està estampada en una samarreta que corre per Salt. Com que la majoria de les notícies que surten en els mitjans de comunicació són negatives, la gent de Salt estan (estem) fins al monyo de ser un poble mal vist. Es reivindica, amb orgull i contundència, el fet de ser i de viure a Salt. I aquest era el motiu de la participativa i cívica manifestació que es va fer ahir. La gent va constatar i afirmar que vol viure, treballar, aprendre, estimar i morir, amb tranquil·litat, a Salt. Sabem que tenim un problema i que aquest problema ja l'hem tingut d'altres vegades, i ens n'hem sortit.

]]> <![CDATA[Fumar mata]]>

Sobretot a l 'hivern. Mata de fred i això no ho indica en els paquets de tabac. I ja fa anys que ens està matant de fred.

]]> <![CDATA[D'ara endavant]]>

Apartir d'avui ens trobarem en aquestes pàgines. D'ara endavant mantindrem una relació mensual. Ho aprofitaré, ja que som a la fi de l' any, per fer una mirada enrere.

]]>