<![CDATA[Ara Andorra - Ramon Alberch]]> 10 <![CDATA[Passió per la genealogia]]> Tot i que pugui semblar una contradicció, els nombrosos moviments migratoris, l'èxode del camp a la ciutat i la creixent globalització que podrien haver propiciat la consolidació d'una ciutadania sense arrels i sense memòria històrica, han esperonat en els darrers decennis una indeturable passió per esbrinar l'origen familiar com una manera de sentir-se part d'una societat i, a la vegada, de reivindicar la pròpia evolució com a família amb uns trets personals i distintius.

]]> <![CDATA[L'accés a la informació]]> Dues iniciatives recents han tornat a posar sobre la taula un tema que apareix als mitjans de comunicació de manera periòdica però que sempre resta ajornat sine die, la ineludible resolució d'un tema de gran abast social, cultural i polític: garantir l'accés dels ciutadans a la informació. La primera iniciativa és la sol·licitud de tots els grups parlamentaris catalans del nomenament d'una ponència conjunta per elaborar una proposició de llei de transparència i accés a la informació pública. La segona, el document publicitat per l'Asociación de Historia Contemporánea en què palesen la indefensió dels investigadors en els seus treballs de recerca sobre períodes recents. La insuficient legislació espanyola en la matèria limita la capacitat de dur a terme recerques amb el rigor i la informació qualitativament i quantitativa imprescindible.

]]> <![CDATA[Patrimoni i testimoni]]> La recent irrupció als mitjans d'un debat sobre el valor de la imatge fotogràfica ha propiciat l'aparició d'un seguit de conceptes com els de patrimoni, informació, testimoni o obra d'art. La consideració patrimonial, informativa i testimonial de la imatge i el seu possible valor artístic no són en cap cas elements contradictoris en essència. Les imatges de fotògrafs de la importància de Centelles, Capa, Català-Roca o la nissaga dels Brangulí no van ser concebudes com a obres d'art i en la majoria de casos formaven part de reportatges fotogràfics que pretenien mostrar la realitat amb el màxim de realisme. Però de ben segur que actualment poden ser exposades en un museu, atesa la personalitat de l'autor, l'interès i qualitat de la imatge i el seu valor simbòlic i pedagògic.

]]> <![CDATA[L'onomàstica, molt més que noms]]> La tria del nom d'un nadó ha deixat de ser una qüestió purament mecànica on el pes de la tradició familiar esdevenia el factor decisiu, per assolir una manifestació de caire social i cultural en el seu sentit més ampli. Val a dir que l'estudi dels noms i cognoms donà lloc a l'aparició de l'onomàstica, una disciplina científica que malda per interpretar els usos dels noms en el marc dels corrents de pensament, de les creences religioses o bé de costums locals pregonament arrelats amb el temps.

]]> <![CDATA[Solucions per a un conflicte històric]]> L'omnipresència mediàtica del contenciós dels denominats papers de Salamanca ha deixat en segon terme un altre tema de gran importància per al patrimoni documental català com és la gestió de l'Arxiu de la Corona d'Aragó. La Corona d'Aragó fou una estructura institucional molt plural en la mesura que cada territori tenia les seves corts, el seu govern i les seves institucions pròpies, com la Reial Audiència, amb els seus corresponents tribunals. Aquesta organització descentralitzada va propiciar l'existència de fons documentals propis de cada territori i d'un fons comú que va generar el Consell Suprem d'Aragó. Aquesta autonomia de funcionament va fer possible també que cada territori creés el seu propi arxiu.

]]> <![CDATA[Papers amagats dels jueus gironins]]> La recerca als arxius segueix deparant agradables sorpreses. Amb una certa periodicitat els mitjans de comunicació es fan ressò de l'aparició de documents de notable interès per a la història, fruit de la tasca perseverant d'arxivers i investigadors. En el cas que comentaré, l'aparició en una mena de degotall inesgotable de documents hebreus als arxius gironins revesteix aquesta troballa d'un significat que d'entrada pot semblar secret i misteriós atès el seu caràcter excepcional.

]]> <![CDATA[Entre la filtració i la transparència]]>

D' ençà del 2010, el fenomen Wikileaks ha ocupat una innegable centralitat informativa. Des de la publicació dosificada d'una allau de documents teòricament secrets filtrats als mitjans de comunicació, fins a les anàlisis d'aquesta iniciativa heterodoxa des de la perspectiva tecnològica, política, social i cultural per una munió d'experts, hom té la sensació que ja queda molt poc per dir que sigui mínimament innovador. I tot i això, pensem que pot ser alliçonador avaluar aquest fet des d'una visió estrictament metodològica de la gestió dels documents i els arxius.

]]> <![CDATA[El gran negoci de l'Arxiu Centelles]]>

Segur que un dels temes patrimonials que ha fet vessar més rius de tinta en els darrers temps és el cas de l'Arxiu Centelles, pel seu ventall de components simbòlics, identitaris i patrimonials extraordinari. Els fets són els següents. Agustí Centelles, fotògraf i republicà, va dur a terme un seguit d'imatges dels anys de la Segona República, la Guerra Civil i del camp de Bram, on fou reclòs. Unes imatges, totes elles, d'un gran interès testimonial i històric.

]]>