"Bones festes de Nadal" són els primers mots que se m'acuden per a la publicació d'aquest article. Però, un cop escrits, penso que no tothom s'hi reconeixerà de gust. Per tant, demanaré que només se'm tingui en compte la intenció. I és que jo no sabria cap altra fórmula menys ideològica. Com que els extrems es toquen, fins i tot la pretesa innocència pagana de "Benvingut el solstici d'hivern!" es limita a dissimular una mateixa veritat antropològica: que les festes ancestrals de canvi d'estació eren religioses. Després, ja en temps històrics, amarades de religiositat, van créixer igualment les virtuts republicanes; com ara la pietat ( pietas ), que acomplia una funció essencial a la ciutat antiga. N'estem ben lluny, és clar, la gent d'avui. La llunyania es manifesta com a desplaçament semàntic del terme. Encara que no ignorem el seu significat, l'únic ús indubtable és la interjecció ("Pietat!") de qui implora per la seva vida. Això no ha canviat gaire des de la prehistòria.