10 Escollir el nom d'un nou nat no és fàcil. Quants pares fan llistes i llistes de possibles noms abans no es posen d'acord amb la tria final? Ara, els més posats són Marc i Júlia, seguits de Pol i Martina, però com passa amb tot, segueixen unes modes i si els nostres padrins tenien noms compostos, ara s'estila que siguin ben curts. A més, que 'Leo' sigui el desè nom més posat no és fortuït, la influència de Messi hi té molt a veure.

]]> M’agrada la paraula 'trenc'. 'Trenc' amb el significat de ‘ferida’, com a ‘esquerda’ o quan diem: ‘a trenc d’alba’ (així, ben poètic). I m’encanta que ara també la puguem fer servir per referir-nos a la ratlleta de la ce trencada. Dic ara, perquè fa poc que aquesta accepció és al DIEC. De fet, és una de les 140 novetats que a final de maig la Secció Filològica va introduir al diccionari.

]]> El desconfinament ja és una realitat, però no tot ha tornat a la normalitat de cop. Les cues per entrar als establiments s’han convertit en un fet quotidià perquè la distància de seguretat que cal mantenir ens condiciona molt. Sentia a la ràdio que els llocs amb més requesta són les geladeries (o gelateries). Si bé és veritat que solen ser locals petits amb poca cabuda, també hem de tenir en compte que les baixes temperatures i el deler de sortir a l’aire lliure segurament també hi tenen molt a veure.

]]> Miro l’Informatiu d’Andorra Televisió i de les 6 persones que entrevisten pel carrer, només dues responen en català. No són turistes, ni passavolants, estem en ple confinament, són persones que viuen i treballen al país i que davant d’un periodista de la televisió que pública que els pregunta en català, responen en castellà amb total normalitat. Sense cap deferència per la llengua del país.

]]> Els dies previs al confinament vam viure la febre del paper higiènic. Les poselles del supermercat es van buidar de cop. També vam farcir el rebost d’arròs, pasta, cigrons i conserves. Amb aquestes coses es nota que Hollywood ens ha fet molt mal, vam actuar igual que en una pel·lícula de zombis. Els ‘survivalistes’ segurament ens miraven amb un somriure sorneguer als llavis perquè ells prediquen i tenen molt clar que el paper de vàter és el més preuat en situacions de col·lapse. Riu-te’n de les nostres provisions de pa sucat amb oli, ells tenen búnquers i magatzems plens de reserves.

]]> Vam començar anomenant incorrectament la malaltia. En dèiem coronavirus i resulta que aquest és el nom genèric, és a dir, engloba una mateixa família de virus. De fet, podem dir que el tenim amb un simple refredat. Era una malaltia nova i estàvem orfes de nom. És el moment perfecte per als oportunistes perquè aprofiten per atacar. I a Trump, que no se li n’escapa ni una, va començar a anomenar-la ‘el virus xinès’, amb la idea de destacar-ne l’origen per marcar el concepte amb connotacions negatives i així suscitar conductes racistes als EUA. Recordeu la ‘grip espanyola’ de 1918? El nom també es deu a una manera de fer política. En el cas del ‘nou coronavirus’, però, es va actuar més ràpidament, l’OMS va batejar la malaltia evitant estigmes i així es va encunyar el terme Covid-19.

]]> Tinc un grup de Whatsapp amb unes companyes de feina que són serioses i rigoroses. Tant, que si fóssim angleses ens avisaríem per fer el #teatime, però com que som andorranes, ens enviem un missatge per comentar juntes el #momentbenazet. I sí, abans a les 12 i ara a la una, mirem cada dia la roda de premsa que ens ofereix per Skype el ministre de Salut. Encara que ens enganxi amb hora de feina, nosaltres posem la tele de fons perquè és impossible perdre’s el #momentbenazet.

]]> Hi ha paraules que diem habitualment i que són molt productives, d’altres que només les coneixem d’oïda i que potser ni tan sols les hem escrites mai, n’hi ha que en canvi només les fem servir a l’escrit i que se’ns faria estrany de dir oralment. I també n’hi ha que coneixíem tot i que les usàvem poc però que de cop i volta es converteixen en paraules quotidianes, en essencials del nostre dia a dia. Això és el que ha passat amb el terme ‘confinament’. Estem tots confinats i ara cada dia diem aquesta paraula almenys un cop. És el mot que resumeix el nostre present i també el nostre futur més immediat. Perquè des que ens aixequem fins que anem a dormir, estem confinats.

]]> Sembla que estem perdent el nord lingüísticament parlant. El discurs de la importància de ser tots ben 'multicultis' ha calat fort i la por de no semblar prou inclusius ens està fent confondre. Ningú no posa en dubte la importància de saber llengües i dels múltiples avantatges de no ser monolingües; ara bé, per poder aprendre noves llengües primerament cal dominar la pròpia. I sí, els idiomes serveixen per comunicar-se, però la llengua pròpia no. La llengua que parles a casa no l’anomenes idioma, perquè no és una cosa forana, és teva, és part de la teva idiosincràsia, de la teva cultura, et fa ser tu. I no és un mer mitjà per comunicar-te perquè és més que un instrument, perquè amb la teva llengua penses, sents, estimes i t’expresses amb una precisió que no tens quan uses un altre idioma.

]]> Tradicionalment, s’enceta el novembre entre castanyes i panellets. I no ens enganyem, encara que ho intentem disfressar amb la dolçor del massapà, Tots Sants sempre ha estat una festa més aviat malenconiosa perquè recordar els difunts d’una família és dolorós. De fet, la tradició de reflexionar sobre la temporalitat de la vida i honorar els avantpassats familiars ve de lluny, ja que prové de ritus celtes. Per altra banda, Joan Amades explica que el costum de portar flors a les tombes dels parents morts és d’origen romà; i posteriorment, en arribar el cristianisme, es van adoptar tots aquests ritus que han romàs fins a dia d’avui.

]]> Ara que tenim gairebé tots un avatar dissenyat a mida per complementar les nostres converses de Whatsapp, he buscat al Termcat com n’hem de dir d’aquest tipus d’emoticones. L’aplicació em diu que he enviat una ‘enganxina’ però el centre de terminologia rebutja aquest terme també en aquest context, per tant, no us confongueu, el dibuix que hem creat a imatge i semblança nostra, sigui creuant els dits, fent victòria, plorant de riure o enviant un petó és un ‘adhesiu’, ‘emoji’ o ‘emoticona gràfica’.

]]> Sobre Donald Trump n’hem sentit de tots colors. Idees esfereïdores com ara el fet de suggerir disparar a les cames dels que intenten passar la frontera amb Mèxic, la coneguda i popular proposta de construir un mur electrificat o la terrible pensada de fer un fossar amb caimans i serps. No, crec que en català no tenim cap paraula per definir una persona d’aquesta índole. Així com tampoc no hi ha paraula per traduir ‘whistleblower’, un concepte que de ben segur que Trump agrairia que tampoc no existís en anglès.

]]> Parlar de ‘xiruques’ ja ha passat de moda. De fet, els més joves no saben ni què són. L’origen del nom ‘xiruca’ en realitat és força recent. Fou el 1950 quan l’empresari Esteve Fontfreda va manllevar del gallec el terme "Chiruca” per registrar una marca de botes. Chiruca és el diminutiu de Mercè en gallec i, a més, fou el títol d’una obra de teatre del dramaturg Adolfo Torrado, que es va representar molt els anys quaranta del segle passat. Fontfreda, en un gest romàntic, va decidir que la seva marca portés aquest nom per honorar la seva dona, la Mercè.

]]> Ja fa temps que hem perdut la sensibilitat lingüística. Fa temps que preval el col·loquial en tots els usos. Tant se val si ens estan impartint un curs, tant se val si ens trobem davant d’un conferenciant, tant se val. S’ha imposat un registre descurat per davant de l’estàndard i s’ha estès tant que fins i tot els polítics s’han sumat a l’ús del llenguatge ordinari. Em refereixo a la llengua oral i també a la comunicació no verbal.

]]> No podem dir que "s'ha mort" quan acaba de passar. Necessitem parlar amb eufemismes i diem que "ens ha deixat" o que "se n'ha anat", que a partir d'ara "faltarà" perquè ja "no hi és". I un cop t'han dit la notícia demanes si ha "tingut una hora ben curta" perquè llavors sembla que la sensació de desassossec per la pèrdua sigui més fàcil de suportar.

]]> La llengua està en constant evolució. En un món canviant, el nostre llenguatge malda per trobar nous termes per poder posar un nom a totes les innovacions amb què ens topem. Noves necessitats, avenços, maneres diferents de viure i de créixer... Tot plegat demana una etiqueta i, ben sovint, sense que ens n'adonem, ja s’ha creat un nou mot que de cop i volta passa a formar part del nostre vocabulari quotidià, la integrem, la fem nostra ràpidament i ni tan sols ens qüestionem d’on ha sortit.

]]> M’agradaria explicar-vos una història. És la història de l’Alexandra i la Carlota, i també la del Brian, el Jesús i el Ventura. Tot cinc han estat els representants d’Andorra d’enguany de la Lliga de debat de secundària i batxillerat que organitza la Xarxa Vives. Havien de defensar si ‘Calen les fronteres entre els països?’ i amb un micròfon de corbata i passejant per l’escenari han presentat els seus arguments tot mostrant les seves habilitats comunicatives.

]]> Ja tenim els carrers plens de cartells electorals, ha començat la campanya electoral. Se’ns presenten uns dies plens de mítings, discursos i debats. Parlarem d’eleccions i també usarem com a sinònim ‘comicis’, un terme que ens sembla d’allò més normal però que podria ser que no fos del tot genuí. Us en faré cinc cèntims...

]]> En Vicenç Villatoro explicava en la seva presentació a Andorra d'El retorn dels Bassat que les anècdotes que ell ha viscut, les reflexions que ha fet o bé algunes històries que li han explicat les emmagatzema en una calaixera imaginària. La calaixera es va omplint i allò que queda ben desat, malgrat que hagi passat el temps, un dia pot ser útil per escriure una novel·la perquè tot plegat són històries que a la llarga es poden arribar a connectar. Jo m'imagino una calaixera d'aquelles de molts calaixets, com el famós moble on mossèn Alcover guardava les fitxes.

]]> Netflix ha tocat sostre i de fet es veia a venir que era insostenible. La plataforma ofereix nombroses sèries i pel·lícules i promet novetats constants. I és cert, de sèries n’hi ha a dojo i de pel·lícules i de documentals, també. Ara bé, la qualitat dels productes que ens oferia ja no és la mateixa. I és que mantenir el llistó al capdamunt de tot és molt complicat. Podríem dir, doncs, que ha mort d’èxit.

]]>