Fins a cinc ajudants d’Alexei Navalni han sigut arrestats per les autoritats russes, acusats d’incitar les protestes per demanar-ne l'alliberament. El líder opositor va ser detingut diumenge passat just quan va aterrar al país i està en presó preventiva des de dilluns. El Kremlin intensifica la repressió i ha exigit a les plataformes de xarxes socials que bloquegin els missatges que esperonin a manifestar-se aquest dissabte en suport de Navalni.

Hannah Arendt va emprar l’expressió “banalitat del mal” per descriure la circumstància que normalitza el crim, el naturalitza, i, així, per brutal que sigui, s’hi pot transigir sense mala consciència moral. En les seves cròniques sobre el judici a Adolf Eichmann per la seva responsabilitat en l’holocaust jueu (Eichmann a Jerusalem: un estudi sobre la banalitat del mal, 1963), Arendt mostrava com, sense partir d’una maldat especial, és possible que hom s’adapti a -i col·labori amb- les més grans crueltats de què és capaç la humanitat. El que més esgarrifa de la tesi d’Arendt ja no és la brutalitat a què som capaços d’arribar, sinó adonar-nos de la facilitat amb què ens hi podem acomodar.

La repressió xinesa sobre Hong Kong continua i la ciutat autònoma s'endinsa en una greu crisi política. Carrie Lam, la cap de l'executiu de l'excolònia britànica, ha inhabilitat aquest dimecres quatre dels diputats pro democràcia, hores després que Pequín facultés el seu govern per suspendre els representats del Parlament local en cas que suposessin un "perill per a la seguretat nacional". La resta dels seus col·legues, 15 membres del Partit Democràtic de Hong Kong, han anunciat la seva dimissió en bloc com a mesura de protesta. Una vegada més, la brutalitat de l'autoritat xinesa sobre el territori queda en evidència.

La pandèmia del coronavirus ha permès que Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí no haguessin de preocupar-se abans d’hora de perdre la immunitat parlamentària com a eurodiputats. El procés del suplicatori pel qual se’ls pot retirar la immunitat va quedar bloquejat a l’aturar-se l’activitat presencial a l’Eurocambra. Fins dimarts passat. El comitè d’Afers Legals de l’Eurocambra va donar llum verda per començar a tramitar el suplicatori de manera telemàtica, tot i que no sigui una via prevista al reglament.

VOLHOV. La justícia no hauria d’acceptar proves obtingudes de forma il·lícita. Però el biaix ideològic de molts magistrats espanyols converteix aquest principi en paper mullat. Les converses telefòniques que els últims dies s’han donat a conèixer possiblement no tenen cap recorregut judicial, però la seva publicació esdevé una condemna anticipada, un atemptat contra la reputació dels que hi participen i un avís per a navegants; de la mateixa manera, la barroera detenció i engarjolament de Soler, Vendrell i Madí (alliberats dos dies després, sense cap mesura cautelar) no té cap altre objectiu que intimidar el moviment independentista en el seu conjunt. L’operació Volhov i la filtració de determinats fragments de converses telefòniques han demostrat de forma ben crua com l’aparell jurídico-policial espanyol té les eines per dibuixar l’agenda política i mediàtica, en una setmana en què hauríem d’haver parlat, sobretot, de l’escàndol de la Kitchen, de les mentides de Baena i De los Cobos, i de les targetes opaques del rei emèrit, que continua fugat sota l’empara del govern de Pedro Sánchez i Pablo Iglesias. Per cert, tampoc no és casual que aquesta mena de fets, i d’altres -com ara el recurs de la Fiscalia contra el tercer grau de Bassa i Forcadell- passin mentre PSOE, Podem, ERC i Bildu estan a les portes de negociar un projecte de pressupostos de l’Estat, cosa que ha escandalitzat la dreta política, econòmica i mediàtica.

L'activista Tamara Carrasco ha viscut dos anys i mig atrapada en un laberint repressiu basat en falses acusacions de terrorisme i de desordres públics. Ha estat empresonada, privada de passaport i de llibertat de moviments: l'Audiència Nacional li va impedir durant 13 mesos que es mogués més enllà dels límits del seu municipi, Viladecans. Ha patit un assetjament i una criminalització impropis d'un estat democràtic. Que a una ciutadana sense cap significació política especial li hagi passat això per participar en una protesta de carrer contra la detenció a Alemanya, el març del 2018, de l'expresident Carles Puigdemont, avui eurodiputat de ple dret, és una demostració palmària de fins on pot arribar l'ànim de revenja de l'Estat contra l'independentisme pel referèndum de l'1 d'octubre del 2017. La Guàrdia Civil i la Fiscalia, per la via de l'Audiència Nacional, van voler convertir el legítim i legal exercici del dret de reunió en una autèntica trampa construïda sobre el no res. Ja ho vam veure al judici als presos polítics del Procés al Tribunal Suprem, i de nou s'ha intentat en el cas de Tamara Carrasco, protagonista de la primera i, com s'ha vist ara perfectament, espúria causa per terrorisme contra els Comitès de Defensa de la República (CDR).

Sense previ avís, el govern de Veneçuela ha concedit per decret presidencial l'indult a més d'un centenar de presos i exiliats, entre els quals hi ha diputats opositors però també periodistes i altres actors socials detinguts i acusats per diversos delictes. La mesura de gràcia és el resultat de la negociació amb una part de l'oposició política i arriba quan falten pocs dies perquè venci el termini per presentar candidatura a les eleccions legislatives del pròxim 6 de desembre, sobre les quals ja hi ha un anunci de boicot per part de bona part de la fragmentada oposició veneçolana.

ESPERANÇA. Tercer diumenge de manifestacions als carrers de Minsk demanant el final d’Aleksandr Lukaixenko. Com diu Svetlana Tikhanóvskaia, candidata a les eleccions del 9 d’agost, convertida en la principal opositora a l’últim dictador d’Europa, “a Bielorússia, la por ha canviat de bàndol”. La contestació ha arrelat; les ganes de dir prou a una opressió que es perpetua des del 1994, alimentada i reforçada des del Kremlin. Les principals indústries del país s’han declarat en vaga; s’han organitzat “marxes per la llibertat” en desenes de ciutats i cadenes humanes de dones per denunciar el frau electoral; als vespres, a les cases, s’encenen espelmes i llums de vigília per fer-se presents els uns davant els altres, com un recordatori que la seva capacitat de resistència continua en alerta. Protesten pacíficament contra un règim repressiu que encarcera i tortura a les presons, que envia l’exèrcit a la frontera amb Polònia per estirar el recurs de la conxorxa exterior, que assetja la premsa i talla internet.

Fa més de deu dies que es viuen bloquejos a les principals carreteres i artèries vials a Bolívia. Des de la setmana passada, nombrosos grups de manifestants antigovernamentals han pres aquesta mesura per oposar-se al retard en la celebració de les eleccions generals –van ser ajornades, per segon cop, del 6 de setembre al 18 d'octubre– i criticar la resposta fallida davant la pandèmia de coronavirus de l'executiu presidit de forma interina per la díscola Jeanine Áñez.

Després d'una jornada electoral aquest diumenge a Bielorússia en què el president Aleksandr Lukaixenko va sortir victoriós amb el 80% dels vots, les protestes i els aldarulls es van succeir entre aquesta nit i aquesta matinada i han deixat, almenys, un mort entre els manifestants i múltiples ferits. Així ho ha denunciat la plataforma que vetlla per la defensa dels drets humans al país, Viasna, que denuncia -tal com recullen les imatges de la premsa present- com un manifestant va ser atropellat per un camió de la policia després que el vehicle fos conduït cap a una multitud de persones que estaven protestant.

La Policia de Hong Kong ha detingut quatre estudiants acusats d'organitzar i encoratjar activitats secessionistes en aplicació de la nova i controvertida llei de seguretat nacional. Entre els arrestats hi ha Tony Chung, de 19 anys, cap de l'organització independentista Studentlocalisme, i tres militants més d'aquest grup. A tots se'ls imputa la violació dels articles 20 i 21 de la norma.

“És aleshores quan Companys amenaçà d’exiliar-se -ell i el seu govern- a França!” D’aquesta manera succinta, Jaume Miravitlles esmenta a les seves memòries ( Gent que he conegut, premi Josep Pla 1979), un pensament molt poc conegut del president de la Generalitat durant la Guerra Civil.

REPRESSIÓ. Glenn Greenwald és el periodista que, juntament amb Edward Snowden, va denunciar l’espionatge massiu per part de la NSA, l’agència de seguretat nacional dels Estats Units. La setmana passada la Fiscalia del Brasil, on viu Greenwald, va acusar aquest periodista nord-americà de formar part d’una organització criminal que, suposadament, hauria hackejat els missatges privats de funcionaris brasilers relacionats amb alguns dels escàndols de corrupció recent més importants del país. Des del primer moment Greenwald ha negat les acusacions. No és la primera vegada que pateix l’assetjament del Brasil de Jair Bolsonaro, ni el primer periodista que s’ha vist amenaçat per haver fet la seva feina. L’abril passat el fundador de Wikileaks, Julian Assange, va ser arrestat a Londres amb el càrrec de conspirar per piratejar, l’any 2010, una xarxa informàtica del Pentàgon.