El Govern ha aprovat aquesta setmana una contribució de 15.000 euros en concepte d’ajuda humanitària al programa mundial dels aliments (PAM), per respondre al terratrèmol i a la posterior tempesta Grace que va devastar la regió del sud d’Haití el passat mes d’agost.

El ministre portaveu, Eric Jover, ha mostrat aquest dimecres la "preocupació" del Govern per la crisi humanitària que actualment viu l'Afganistan. En aquest sentit, ha manifestat que el Principat, com a un membre més de la comunitat internacional, "participarem amb aquells elements que s'escaiguin per aportar el nostre granet de sorra des de la nostra modèstia i dimensió per poder alleugerir la situació crítica" que s'està vivint en aquest país.

Tareq Qassemi va perdre un amic íntim en un atemptat suïcida que va matar 80 civils a Kabul un dia d’estiu. Quatre anys després encara lamenta la mort del seu amic, però també la dels afganesos sense nom que van morir amb ell. “Els seus cossos van quedar destrossats: només se’n va trobar una sabata, una bossa, un bolígraf”, recorda. Aquest llibreter de 28 anys ara porta un tros de paper, el que es coneix com a nota de butxaca, on hi ha escrit el seu nom complet, el seu grup sanguini i números de telèfon de familiars. És com una versió casolana de les plaques d’identificació que porten els soldats. Sap massa bé com pot arribar a ser de fràgil i efímera la vida a Kabul i es nega a convertir-se en una víctima no identificada. “Podrien matar-me anant cap a la feina, al cotxe o a qualsevol lloc i que ningú sabés res de mi i haguessin de buscar el meu cos per tot arreu. Podria simplement desaparèixer”, diu.

Una bomba pressumptament adherida a un rickshaw bomba ha matat aquest divendres almenys 15 persones, inclosos 11 nens, en una cerimònia per recitar l'Alcorà al centre de l'Afganistan, i ha deixat també una vintena de ferits. La majoria de les víctimes tenien menys de 18 anys, segons ha explicat Wahidullah Jumazada, portaveu del governador provincial de Ghazni, informa Reuters.

Era l’hivern del 1996 al gèlid Moscou quan Ricardo Ortega, històric col·lega d’Antena 3 que va acabar morint mentre feia una cobertura informativa a Haití, em va advertir assenyalant un monitor: “Vint anys de guerra seguits. Imagina’t com deu ser”. El televisor escopia imatges de l’Afganistan, i el seu comentari em va torturar durant un temps. M’obligava a imaginar-me el que deu ser viure en conflicte -fam, mort, risc extrem, por, malalties, incertesa, bombardejos, segrestos, tirotejos, destrucció...- durant dues dècades seguides. Això em va passar fins que vaig normalitzar el conflicte afganès, que continua immutable mentre passen els anys, amb altres actors i altres protagonistes però amb les mateixes víctimes de sempre, més desesperançades, més miserables i més terroritzades que mai.

Les imatges filtrades, que mostren dos soldats australians posant i bevent cervesa d’una pròtesi de cama d’un presoner, així com enlairant-la com un trofeu de guerra, arriben en un moment de tensió a l’exèrcit australià per la publicació de l’informe Brereton, que acusar de crims de guerra 19 soldats d’elit destinats a l’Afganistan.

L'Afganistan encara espera més disculpes. Després que el cap de l'exercit australià, el general Angus Campbell, en demanés aquest dijous per l'assassinat a sang freda d'almenys 39 civils, i la tortura de dues persones més, a mans de les seves forces d'elit, la Comissió Independent de l'Afganistan de Human Rights Watch ha fet una crida perquè altres països amb presència militar a la república centraasiàtica segueixin els mateixos passos i investiguin possibles violacions dels drets humans comeses pels seus soldats.

"A la gent de l’Afganistan, en nom de la Força de Defensa d'Austràlia, els demano disculpes sincerament i sense reserves per qualsevol delicte comès per les forces australianes. He parlat amb el meu homòleg afganès, el general [Yasin] Zia, per traslladar-li aquest missatge", ha proclamat aquest dijous en una impactant i històrica roda de premsa el cap de l'exèrcit australià, Angus Campbell.

Austràlia vol portar a judici els membres del seu exèrcit que van cometre crims de guerra entre el 2005 i el 2016, durant la guerra de l'Afganistan. El primer ministre, Scott Morrison, ha anunciat la creació d'una oficina especial d'investigació que tindrà autoritat per fer seure davant de la justícia els sospitosos d'haver comès aquests delictes, entre els quals hi hauria, suposadament, execucions extrajudicials de civils i maltractaments a presoners de guerra.

La Universitat de Kabul és un oasi a la capital afganesa: perquè els que hi estudien són la llavor d'un possible canvi a l'Afganistan, on menys del 45% de la població sap llegir i escriure, i perquè la tranquil·litat i la vegetació del seu campus, format per jardins i arbres, no es troba a cap altre lloc de la ciutat. Aquest dilluns, però, tres terroristes han atacat aquest oasi i han causat una autèntica carnisseria: almenys 19 persones han mort i 22 més han resultat ferides, amb la qual cosa han dinamitat una de les línies de flotació del país. Moltes de les víctimes són estudiants perquè els assaltants han entrat a matar: han anat classe per classe obrint foc. Sense compassió i de forma indiscriminada. El malson ha durat més de cinc hores.

El govern afganès ha començat aquest dissabte a Doha, la capital de Qatar, unes històriques negociacions de pau amb els talibans amb l'objectiu de posar fi a 40 anys de guerra al país. És la primera vegada que l'executiu de Kabul i els fonamentalistes s’asseuen a dialogar. Fins ara els talibans s'hi havien negat perquè consideren el govern de l'Afganistan una simple "titella" dels Estats Units. La seva percepció no ha canviat, però el 29 de febrer passat van signar un acord de pau amb Washington, segons el qual es comprometien a iniciar negociacions amb el govern afganès.

A menys de dos mesos de les eleccions presidencials dels Estats Units, Donald Trump vol arribar a les urnes amb el missatge que és un home de paraula. La Casa Blanca ha anunciat aquest dijous la retirada de 3.000 dels 5.200 soldats que té desplegats a l’Iraq des de fa 16 anys, un gest que aparentment es repetirà en els pròxims dies a l’Afganistan, on es preveu reduir aproximadament a la meitat els 8.600 militars destacats.

Almenys 100 persones han mort i 105 més han resultat ferides aquest dimecres a causa d'una brutal riuada a la ciutat afganesa de Charikar, situada a 63 quilòmetres al nord de Kabul. L'allau d'aigua s'ha produït en plena nit, quan tothom dormia, i això ha impedit que la gent pogués fugir a temps.

Quan fa tres mesos que uns terroristes van atacar una maternitat de Metges Sense Fronteres a Kabul i van matar 24 persones –la majoria dones embarassades i nadons–, continua sense saber-se qui va estar al darrere d’aquella barbàrie. MSF ha optat per tancar la maternitat, perquè no la considera segura. La ginecòloga Laia Ferrer Ventura va treballar per a una maternitat de MSF a l’Afganistan el 2018, no pas a Kabul sinó a la província de Khost, a l’est del país. La situació que descriu sobre les dones és tremebunda i serveix per fer-se una idea de quina serà la seva realitat ara que MSF ha tancat un d’aquests centres al país.

Centenars de reclusos han fugit d’una presó de l’Afganistan durant un atac de l’Estat Islàmic que ha durat 20 hores i ha causat la mort d’almenys 38 persones i 50 ferits. Els fets han tingut lloc a la ciutat de Jalalabad, a l’est del país, prop de la frontera amb el Pakistan.

Elles asseguren que no han inventat res de l’altre món i que l’únic que han fet ha sigut recórrer al que tenien més a mà: un motor d’un Toyota Corolla, que és el model de cotxe més comú a l’Afganistan, i la cadena d’una bicicleta, que al país tampoc en falten. I amb això -i amb molt d’enginy, esclar- han fabricat un respirador amb el qual aspiren a salvar vides.

Una unitat d'intel·ligència militar russa hauria ofert recompenses econòmiques als talibans per cada militar estranger –inclosos els nord-americans– que matessin a l'Afganistan. L'objectiu era dinamitar un eventual acord de pau entre Washington i els talibans, segons una investigació realitzada pels serveis d'intel·ligència dels Estats Units, feta pública divendres passat pel diari New York Times i corroborada per altres mitjans de comunicació nord-americans durant els últims dies. Els serveis d'intel·ligència dels Estats Units van informar el president Donald Trump sobre aquesta guerra bruta del Kremlin i van fer diverses propostes per contrarestar-la, com ara formalitzar una queixa diplomàtica a Moscou o establir sancions contra Rússia. La Casa Blanca, però, no va fer cap pas.

Ja sé que tots estem molt preocupats amb el coronavirus, però aquesta setmana han atacat una maternitat a Kabul. Una maternitat! Vint-i-quatre persones hi han mort, la majoria dones embarassades o que acabaven de parir i dos nadons que no feia ni 24 hores que havien nascut. Almenys hi ha vint persones més ferides i dues desenes de criatures que s'han quedat orfes de mare o que no se sap a qui pertanyen perquè van ser evacuades de l'hospital enmig del caos i no portaven cap identificació.

Els Estats Units reduiran en mil milions de dòlars l'ajuda econòmica que proporcionen a l’Afganistan cada any i de la qual el país depèn per a la seva supervivència. Així ho ha anunciat el secretari d'Estat nord-americà, Mike Pompeo, després d'haver fracassat en l'intent de buscar una solució a la profunda crisi política que viu el país i que pot fer trontollar l'acord de pau que els EUA van signar amb els talibans a finals de febrer.

El secretari d’Estat nord-americà, Mike Pompeo, ha arribat aquest dilluns a Kabul en una visita sorpresa per intentar buscar una solució a la crisi política que viu el país i que està bloquejant l’inici d’una possible negociació de pau entre el govern afganès i els talibans. Pompeo s’ha traslladat a la capital afganesa malgrat que la setmana passada va suspendre almenys dos viatges dins dels Estats Units a causa de la pandèmia de coronavirus. La seva visita sorpresa, per tant, posaria en evidència la gravetat de la crisi política al país.