Encamp ha acollit aquest dissabte la jornada “Andorra: patrimoni literari i geografia”, organitzada pel Ministeri de Cultura, Joventut i Esports conjuntament amb el grup de recerca GLOSSA de la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya. L’objectiu de la trobada ha estat posar en valor la literatura i el patrimoni andorrà, així com promoure la reflexió sobre la seva relació amb el territori.

Continuant amb l’impuls, la difusió i la promoció de la literatura andorrana a l’exterior i, també per dinamitzar la tasca que es fa des del Centre Carlemany de Praga, la ministra de Cultura, Joventut i Esports ha participat en la presentació de la traducció de la novel·la ‘Blau de Prússia’ d’Albert Villaró (Premi Carlemany 2006), ‘Pruská modr’ en la seva versió en txec. Una edició que ha anat a càrrec de l’editorial de la República Txeca ‘Akropolis’ i en la qual el Govern ha col·laborat.

La participació d’Andorra a la 42a Setmana del llibre en català, celebrada la setmana passada al Passeig Lluís Companys de Barcelona, ha tancat amb 333 llibres andorrans venuts. El Ministeri de Cultura, Joventut i Esports i l’Associació d’Editors d’Andorra i l’Associació Llibre del Pirineu han fet una valoració molt positiva de la participació del país en aquesta fira.

Al Japó, la denominació "manga" s'aplica a qualsevol mena de còmic, mentre que a Catalunya, per influència, es refereix a les historietes provinents del Japó o que comparteixen les seves característiques estètiques, segons el Diari ARA l'oferta s'ha duplicat respecte als millors anys de 'Bola de Drac' . Aquests còmics, generalment llegits de dreta a esquerra, han experimentat un creixement significatiu en les seves edicions en català i es publiquen al voltant de mil mangues a l'any.

El cap de Govern, Xavier Espot, i la ministra de Cultura i Esports, Sílvia Riva, han presentat davant del sectors cultural del país i també dels agents del teixit

El retorn a la normalitat, tot i que passat per aigua, de la fira de Sant Jordi a Andorra la Vella, ha demostrat, un cop més, el valor de la indústria cultural literària del país amb un rècord de participació de paradetes de llibres i roses, i un gran èxit d'assistència. Així ho han manifestat la cònsol major de la parròquia, Conxita Marsol, el cap de Govern, Xavier Espot, i la ministra de Cultura i Esports, Sílvia Riva, qui han celebrat poder tornar a festejar la diada deixant de banda la pandèmia del coronavirus i les mascaretes, tot i que han coincidit en el fet que "l'únic que ens ha fallat ha estat el temps", motiu pel qual la celebració s'ha traslladat de la plaça del Poble a l'interior del Centre de Congressos.

La taula rodona 'Albert Salvadó i la novel·la històrica', en la que han pres part els periodistes Bru Noya i Andrés Luengo; la historiadora i consellera general Susanna Vela i l'escriptor Albert Villaró ha servit per homenatjar Salvadó, finat ara fa tot just un any. Durant l'acte s'ha volgut incidir en el fet que l'escriptor va ser "fonamental per a la història literària" del país.

La catorzena edició del concurs literari 'AMIC-Ficcions' ha superat els 1.000 participants procedents de 118 centres educatius, dels quals 703 alumnes són de Catalunya, 174 són del País Valencià, 125 de les Illes Balears i 6 de la Catalunya Nord. Les inscripcions per participar en el certamen de creació literària es van activar el passat 4 d’octubre, i segueixen obertes per a qualsevol alumne de 14 a 18 anys fins al dia 7 de febrer a través de la pàgina web www.ficcions.cat.

'AMIC-Ficcions, l'aventura de crear històries' és un concurs de creació literària per a joves impulsat per l'Associació de Mitjans de Comunicació de Catalunya (AMIC) que aquest curs arriba a la seva catorzena edició. L'any passat van participar en l'esdeveniment més de 2.970 estudiants de segon cicle d'ESO, Batxillerat i CFGM de Catalunya, Illes Balears, País Valencià, Aragó i Catalunya Nord. Per a aquesta edició, els estudiants que hi vulguin participar poden inscriure's fins al 7 de febrer del 2022 al web www.ficcions.cat.

La sala de conferències del Centre esportiu del Pas de la Casa acollirà dimarts 9 de novembre, a les set de la tarda, una entrevista en directe amb l'escriptora Najat El Hachmi, autora de la novel·la 'Dilluns ens estimaran', premiada amb el Nadal 2021. L'activitat ha estat desenvolupada pel servei de biblioteques del comú d'Encamp i compta amb la col·laboració de Culturàlia Club, la publicació cultural andorrana. Serà precisament el seu director, Arnau Colominas, l'encarregat de realitzar l’entrevista.

La ministra de Cultura i Esports, Sílvia Riva, ha visitat aquest cap de setmana la Setmana del llibre en català, i en especial, l’estand d’Andorra impulsat i coordinat a través de l'àrea de Lectura Pública i Biblioteques. L’estand número 7 agrupa el Govern, l’Associació d’Editors d’Andorra i l’Associació Llibre del Pirineu i s’ofereixen en total prop de 200 títols, inclòs algun material amb un format diferent del llibre, com la revista Portella i la revista que edita Àgora Cultural cada any. Aprofitant la seva estada a Barcelona, Riva ha mantingut trobades amb la consellera catalana de Cultura i amb el ministre espanyol.

A vegades, la millor publicitat és la que arriba sola, sense que se l'esperi. Ha passat els darrers mesos amb el trasllat a Andorra de diversos youtubers espanyols (molts ciutadans de la península no sabien ni què era el Principat) i també quan reconeguts cuiners, esportistes, actors o escriptors venen al país a passar uns dies i en parlen a les seves xarxes socials.

Dos anys després, les roses i els llibres han tornat a ser els protagonistes d'Andorra amb motiu de la diada de Sant Jordi. L'afluència de públic està sent notable tant a les parades ubicades a les diferents parròquies com a les llibreries que, tot i les restriccions en els aforaments, poden celebrar enguany una data que durant el 2020 va haver de traslladar-se al format telemàtic. Com ja és habitual, la literatura andorrana està sent la protagonista de la jornada pel que fa al nombre de vendes.

"Els grans fenòmens de consum massiu de literatura de les dues últimes dècades són de més d'un llibre: només cal pensar en el Harry Potter de J.K. Rowling, en la tetralogia de Carlos Ruiz Zafón –que va inaugurar L'ombra del vent– i en Els jocs de la fam de Suzanne Collins", explica Ricard Ruiz Garzón, escriptor i professor de l'Escola d'Escriptura de l'Ateneu Barcelonès.

Lluís Prats, amb l’obra 'Archie, el nen que parlava amb elefants', és el guanyador del desè Premi Carlemany per al foment de la lectura, convocat pel Govern i Grup 62 a través de Columna Edicions. El premi, dotat amb 8.500 euros, es lliurarà a Andorra coincidint amb la publicació del llibre, al mes de maig.

Sempre em crida l’atenció l’aportació nòrdica a la modernitat cultural europea. Kierkegaard, Strindberg. En ells hi ha una profunditat diferent, entre innocent i furiosa, a l’hora d’observar la naturalesa humana. Ja en el segle XX, i al cinema, Dreyer o Bergman són continuadors d’aquesta mirada. Qui la va aconseguir sintetitzar de manera insuperable va ser el pintor noruec Edvard Munch, especialment en el conjunt de pintures conegut com El fris de la vida, un viatge per les passions humanes d’enormes repercussions en l’art contemporani.

Després de la irrupció de la pandèmia, el tòpic que diu que la realitat supera la ficció ha quedat definitivament obsolet. La cartellera teatral esquiva –de moment– el coronavirus, però, en canvi, està farcida de propostes que plasmen les vivències de testimonis reals. El teatre documental ha proliferat els últims anys a Catalunya, on s'han estrenat obres sobre conflictes bèl·lics, abusos i agressions sexuals. Al Teatre Nacional de Catalunya es reflecteix l'impacte de la guerra amb Encara hi ha algú al bosc i Testimoni de guerra, al Teatre Lliure es parla de revolució amb Turba, a l'Escenari Brossa es posa veu a víctimes d'abusos sexuals a menors amb Serà el nostre secret i a la Sala Trono de Tarragona Bombers relata la història d'una noia que va ser abusada per diversos homes a França.