La presència habitual de Carles Puigdemont i la cúpula de Junts a territori francès, utilitzant-lo com a centre d’operacions independentista, ha incomodat les autoritats del país des de fa temps.

Una publicació de dimecres del Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) d'Espanya ha fet esclatar la polèmica a Catalunya. Es tracta d'un document signat pel ministeri d'agricultura, pesca i alimentació espanyol, en què els noms de les poblacions catalanes que apareixen han estat sorprenentment traduïts al castellà. Exemples com "Pajares de Yuso" (Pallars Jussà), "Alto Ampurdán" (Alt Empordà) o "Plana de Urgel" (Plana d'Urgell) estan entre els més destacables.

L'exili dels polítics independentistes a Bèlgica i Escòcia va provocar diverses negatives a la seva extradició de diferents instàncies judicials europees, cosa que va agitar a Espanya el debat sobre el sistema d'euroordres europeu. Partits com el PP, Ciutadans i Vox van començar a reclamar que els delictes de sedició i de rebel·lió també permetessin l'extradició automàtica i, finalment, la pressió es va traduir en l'elaboració d'un informe de proposta legislativa a l'Eurocambra que ha sigut aprovat aquesta setmana per una àmplia majoria i que demana incloure delictes contra la integritat constitucional comesos amb violència en el llistat d'aquells que permeten l'extradició automàtica. De moment, però, no tindrà conseqüències legals.

Les paraules del vicepresident del govern espanyol, Pablo Iglesias, en què definia Carles Puigdemont com un exiliat i fins i tot el comparava amb l'exili republicà han provocat una tempesta política a Madrid, on la triple dreta s'ha tornat a unir per demanar-li la dimissió. Evidentment, les declaracions d'Iglesias toquen os perquè reconèixer l'existència d'exiliats per les seves idees polítiques suposa acceptar que la democràcia espanyola no respecta els drets que diu defensar a la seva Constitució. Per tant, hi pot haver un punt d'incoherència en aquestes paraules d'algú que és vicepresident del govern d'un estat que empresona i obliga a l'exili adversaris polítics, però com afirmava en la mateixa entrevista, els membres de la seva formació han descobert que no és el mateix "ser al govern que tenir el poder".

Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí han comparegut aquest dijous al comitè d'Afers Legals de l'Eurocambra en la vista del suplicatori que va elevar el Tribunal Suprem per retirar-los la immunitat parlamentària i poder continuar el judici a Bèlgica sobre les seves extradicions. Hi han acudit "molt tranquils", en paraules de l'expresident just abans d'entrar a la sala. Però els tres eurodiputats s'han cuidat d'anar gaire més enllà d'aquestes declaracions, emparant-se en la confidencialitat obligatòria de tot el que passi dins la sala i obrint així el debat sobre qui respecta o no el procés després que el president del comitè, l'eurodiputat de Ciutadans, Adrián Vázquez, i l'eurodiputat del PP, Esteban González Pons, sí que hagin fet declaracions sobre el cas. La vista s'ha acabat convertint en una picabaralla sobre qui respecta o no les normes del suplicatori.

Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí s'explicaran aquest dijous davant els vint-i-cinc europarlamentaris del comitè d'Afers Legals del Parlament Europeu en la vista pel suplicatori que el Tribunal Suprem va sol·licitar a la cambra per retirar-los la immunitat parlamentària i permetre així que la justícia belga dirimeixi sobre la seva extradició. Però justament la decisió del jutge del Tribunal d'Apel·lació de Brussel·les de no concedir l'extradició de l'exconseller de Cultura Lluís Puig fa que els europarlamentaris de Junts se sentin "reforçats" a l'hora de reivindicar que no se'ls ha de retirar la immunitat.

La setmana deixa notícies que serveixen per il·lustrar el moment polític: des de la crisi del sistema del 78 fins a la divergència estratègica de l’independentisme.

Finalment el Comitè de Llibertats Civils del Parlament Europeu ha aprovat l'informe impulsat per l'eurodiputat del PP Javier Zarzalejos que demana incloure els delictes "contra la integritat constitucional comesos amb violència" en la llista de 32 delictes que permetrien executar automàticament les ordres europees d'extradició. Des que els independentistes exiliats van arribar a Brussel·les i van posar en evidència la justícia espanyola (malgrat haver emès tres euroordres no ha aconseguit cap extradició), que els partits autoanomenats constitucionalistes espanyols pressionen perquè es reformi la normativa de tal manera que s'hagués pogut extradir Carles Puigdemont, Toni Comín, Clara Ponsatí, Lluis Puig i Meritxell Serret de manera automàtica.

En la llarga cursa jurídica dels líders del Procés contra les actuacions dels tribunals espanyols, el reconeixement de la condició d’eurodiputats dels que van resultar electes al Parlament Europeu el 26 de maig del 2019 i el dret a gaudir d'immunitat parlamentària per aquest motiu, n’ha estat un dels episodis rellevants.

El comitè d'afers legals de l'Eurocambra (JURI) ha citat els eurodiputats Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí el 7 de desembre perquè compareguin en la tramitació dels suplicatoris que ha de decidir sobre la seva immunitat parlamentària. Ho ha decidit aquest dilluns el president del comitè, l'eurodiputat de Ciutadans Adrián Vázquez, seguint els terminis habituals en les reunions d'aquesta comissió parlamentària. La convocatòria, d'entrada, és per a una cita presencial, perquè el règim telemàtic vigent a l'Eurocambra per les restriccions contra el coronavirus caduca a finals de novembre. Tot i això, Vázquez ha anticipat que podria variar depenent de les decisions que prengui el president de l'Eurocambra, David Sassoli, sobre l'eventual necessitat d'allargar les restriccions.

Quan l’expresident Carles Puigdemont i els exconsellers Toni Comín i Clara Ponsatí van ser escollits eurodiputats, els judicis en territori belga i escocès per decidir sobre les seves ordres d’extradició van quedar suspesos, pendents que l’Eurocambra resolgués sobre la seva immunitat parlamentària a petició del Tribunal Suprem. Ja fa gairebé un any que són al Parlament Europeu, però tot just aquest dilluns es comença a estudiar el cas perquè, fins ara, no s’havia donat llum verda a tramitar per la via telemàtica un procés que ha de ser secret i a porta tancada.