El cap de Govern, Xavier Espot, ha destacat en el seu discurs d’aquest dimecres les principals prioritats del seu executiu, en el marc del debat sobre l’orientació política del Govern. Durant una intervenció que s'ha estès per una hora i 45 minuts, Espot ha defensat les mesures implementades fins ara, ha detallat les reformes en curs i ha apel·lat al diàleg i consens entre les forces polítiques.

¿Que les del 14-F serien unes eleccions avorrides, previsibles, amb l’interès circumscrit a la pugna fratricida entre Esquerra Republicana i Junts? Doncs ara resulta que l’hemisferi unionista del mapamundi polític català, veient en aquella pugna una oportunitat, ha decidit animar-les –i de quina manera!– amb una profunda reordenació de llistes, espais i hegemonies de la qual, a hores d'ara, Ciutadans apareix com el principal perjudicat.

Finalment el Comitè de Llibertats Civils del Parlament Europeu ha aprovat l'informe impulsat per l'eurodiputat del PP Javier Zarzalejos que demana incloure els delictes "contra la integritat constitucional comesos amb violència" en la llista de 32 delictes que permetrien executar automàticament les ordres europees d'extradició. Des que els independentistes exiliats van arribar a Brussel·les i van posar en evidència la justícia espanyola (malgrat haver emès tres euroordres no ha aconseguit cap extradició), que els partits autoanomenats constitucionalistes espanyols pressionen perquè es reformi la normativa de tal manera que s'hagués pogut extradir Carles Puigdemont, Toni Comín, Clara Ponsatí, Lluis Puig i Meritxell Serret de manera automàtica.

Sembla un cas d’inversió de la realitat. Al llarg de les darreres dues setmanes, i arran del debat i l’aprovació de la Ley Orgánica de Modificación de la Ley Orgánica de Educación (Lomloe), més coneguda com a llei Celaá, la triple dreta política espanyola (PP, Cs i Vox) i la triple dreta mediàtica madrilenya (El Mundo, La Razón i Abc), amb les seves plataformes amigues, s’han llançat a fer exactament allò mateix de què abominaven quan, des de la tardor del 2017, ho feia l’independentisme català: convertir un llaç de color (taronja, en aquest cas) en símbol de protesta política, lluir-lo a les solapes, als cotxes, als balcons, fer-ne l’emblema de les manifestacions del diumenge 22 de novembre contra la reforma educativa, mobilitzar criatures per tal que omplissin de llaços taronges les façanes de col·legis privats o concertats... Fins i tot han anat més enllà instrumentalitzant infants amb discapacitat i assegurant que la llei Celaá els deixaria sense centres d’educació especial. Això ho han fet aquells que sumen una dècada llarga retraient al nacionalisme català el –desafortunat– eslògan Espanya ens roba per demagògic i fals.

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, es reunirà amb la presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso, a la seu del govern autonòmic davant l'empitjorament de la pandèmia que està vivint la Comunitat de Madrid. Una sola dada serveix per fer una fotografia de la situació. El risc de rebrot, que a Catalunya se situa una mica per sobre dels 150 punts, a Madrid s'ha enfilat per sobre dels 500. Si agafem la xifra de la incidència acumulada, és a dir, els casos positius per cada 100.000 habitants detectats en els últims 14 dies, veiem que a Catalunya és de 172 i a Madrid de 643.

En les anteriors eleccions al Parlament Basc, les del 2016, el Partit Popular hi obtingué 107.771 sufragis, el 10,17% del total, que es van traduir en 9 escons. Ciutadans, per la seva banda, n’aconseguí 21.477 (el 2,02%), que van deixar els taronges sense representació parlamentària. Finalment, Vox aplegà unes marginals 771 paperetes, el 0,07%.