Dos terroristes suïcides han mort almenys 32 persones i han deixat 110 ferits en un doble atemptat en un popular mercat de roba de segona mà proper a la plaça Al Tayaran de Bagdad. Es tracta del primer atac que pateix el centre de la capital iraquiana des del maig del 2019 i ha disparat totes les alarmes sobre el retorn a la violència que va martiritzar el país des de la invasió nord-americana del 2003 i després amb el sorgiment de l'Estat Islàmic, que va ser derrotat territorialment a l'Iraq i a Síria el 2019.

Aquest dilluns a la nit han caigut vuit coets a la Zona Verda de Bagdad que han ferit un soldat iraquià i han causat petits danys a l’ambaixada dels Estats Units. És el primer atac d’aquesta mena des de fa un mes a la zona més protegida de la capital de l’Iraq, i un dels més contundents per la quantitat de projectils disparats.

Amb mascareta blanca, americana blau marí i una pala de més d’un metre, el president francès, Emmanuel Macron, plantava dimarts un cedre, l’arbre nacional del Líban, a pocs quilòmetres de Beirut. Era possiblement la imatge més icònica –i també estudiada– que deixava el polític nascut a Amiens durant la seva segona visita a la capital libanesa després del 4 d’agost, quan l’explosió de 2.750 tones de nitrat d’amoni emmagatzemades de manera irregular al port van cobrir de runa, i sobretot de ràbia i indignació, part de la ciutat.

"Em van obligar a combatre. O ho feia o moria. No tenia cap altra alternativa. La situació no depenia de mi. Per poder sobreviure, vaig elegir combatre. És el pitjor que li pot passar a un ésser humà, el més denigrant. Quan vaig poder tornar del captiveri [de l'Estat Islàmic] només buscava algú que em cuidés, algú amb qui sostenir-me, algú que em digués soc aquí per a tu... Això és el que he estat buscant, però no ho he trobat", relata amb cruesa el Sahir (nom fictici per protegir la identitat), que va ser sotmès a un reclutament forçós quan tenia només 15 anys. "Quan em van obligar a casar-me era només una nena. Em van fer patir. Vull tenir un futur millor. Vull que l'Estat Islàmic rendeixi comptes per tot el que m'ha fet passar", explica la Randa (nom fictici), que, segrestada quan tenia 14 anys, en va haver de passar cinc sota el captiveri de l'EI.

Per a molts amics i seguidors, Hixam al-Haiximi era un màrtir vivent. La seva decisió de quedar-se a l’Iraq malgrat múltiples amenaces, sumada al seu enèrgic discurs en contra de les milícies i a favor de la recuperació del control de país, abans ocupat pels nord-americans i avui pels iranians, el convertien en un objectiu. La condemna li va arribar a la tardor, quan l’aixecament a la plaça Tahrir va aplegar iraquians de tota secta i condició en contra de la vastíssima ingerència de Teheran, que ha fet del poderós Iraq una simple província dels aiatol·làs. La seva encesa defensa de les protestes i el seu discurs a favor del desmantellament de les milícies, dirigides pels polítics que controlen l’Iraq, molestaven massa.

La pandèmia de coronavirus ha imposat una treva als moviments de protesta que –des de Xile fins a Hong Kong, passant per la lluita contra l’escalfament mundial i la defensa de la igualtat de la dona– van tancar un 2019 marcat per l’efervescència social. Els activistes han mostrat més preocupació per la salut pública que els mateixos governs: a Algèria van suspendre les mobilitzacions setmanals del divendres, massives i permanents des de fa més d’un any, abans que les autoritats dictessin cap confinament, i a Hong Kong s’han dedicat a importar i repartir mascaretes entre la població que més les necessitava. A més, la repressió ha augmentat amb els estats d’alarma i emergència i la militarització dels carrers. L’amenaça invisible del virus impedeix la primera premissa de la protesta: reunir la gent de baix per fer sentir la seva veu. Però més que derrotar aquests moviments, el covid-19 els està obligant a evolucionar i a adaptar-se a l’era del distanciament social i, sobretot, a preparar-se per a un futur que es veu molt negre per a les classes populars.

Mentre el món està pendent de la pandèmia del coronavirus, els Estats Units i l'Iran, dos dels països més afectats pel brot, continuen fent-se la guerra a l'Iraq. L'aviació nord-americana ha bombardejat aquest divendres al matí posicions de milícies proiranianes al centre de l'Iraq que han deixat un civil, tres soldats i dos policies iraquians morts, segons ha dit l'exèrcit iraquià en un comunicat. Afegeix que han quedat ferits 11 milicians i que ha quedat afectat el nou aeroport de Karbala, que està en construcció. El bombardeig era una represàlia per l'atac amb coets de dimecres sobre una base militar iraquiana que acull tropes internacionals, en què van morir dos soldats nord-americans i un de britànic, i hi va haver 14 ferits de diferents nacionalitats.

Dos soldats nord-americans i un de britànic vam morir dimecres en un atac d'artilleria contra la base militar iraquiana de Camp Taji, que acull tropes internacionals. Segons informen mitjans nord-americans, hi hauria a més dotze ferits, dels quals no s'ha revelat la nacionalitat.

Els carrers i les places d'arreu del món, de Hong Kong a Xile, s'han tornat omplir aquest 2019 de manifestants, també al Pròxim Orient. Quan tothom sentenciava que la desfeta de l'onada revolucionària del 2011 havia fet retrocedir la regió als anys d'autoritarisme i silenci, la mobilització popular va tornar a esclatar a Algèria, el Sudan, l'Iraq, el Líban o l'Iran. I la resposta no ha estat diferent, com constata l'informe sobre la regió que ha presentat aquest dimarts Amnistia Internacional: els governs han demostrat una "terrorífica determinació per esclafar les protestes amb una repressió implacable dels centenars de milers de manifestants que han sortit als carrers a reivindicar justícia social i reformes polítiques".

L’ultimàtum del president de l’Iraq, Barham Salih, perquè els partits polítics triessin un nou primer ministre ha tingut efecte. Unes hores abans que s’acabés el límit, que era la mitjanit passada, Salih va poder encarregar a Mohamed Taufiq Alaui la formació d’un nou govern. El país té nou primer ministre dos mesos després de la dimissió d’Adel Abdul-Mahdi, enmig de les protestes populars iniciades l’1 d’octubre.

Grups d'encaputxats armats ataquen des de dissabte els campaments de protesta del jovent en unes quantes ciutats de l'Iraq, on des de fa setmanes exigeixen una vida digna i la fi de la corrupció i del sistema polític sectari que impera al país des de la invasió nord-americana del 2003. Milícies i forces de seguretat han destruït les acampades, que han quedat reduïdes a cendra.

Desenes de manifestants han quedat ferits aquest cap de setmana a Bagdad i a altres grans ciutats de l'Iraq quan la policia intentava reobrir les carreteres tallades en les protestes antigovernamentals a l'Iraq, que aquesta setmana han tornat a guanyar força. A la plaça Tayaran de la capital, els manifestants han llançat còctels Molotov i pedres i la policia ha respost amb gasos lacrimògens i bombes de so. Els joves que protagonitzen les protestes han incendiat neumàtics per bloquejar grans avingudes i carreteres a Nasiriya, Karbala i Amara. També hi ha hagut manifestacions a Najaf, Diwaniya i Kut.

L’ordre dels factors no altera el producte. Així ens ho havien ensenyat amb les matemàtiques més elementals. La propietat commutativa, però, ha quedat devastada amb el seguit de decisions que ha pres el Tribunal Suprem amb el cas Junqueras. Per tal de mantenir-lo a la presó, s’agafen als fets consumats de la sentència i esborren tots els passos anteriors. Per això, en aquest cas, és bàsic seguir la cronologia fil per randa. Com a eurodiputat escollit en les eleccions del juny passat, Junqueras tenia immunitat parlamentària des del 2 de juliol. Tot i així, la justícia espanyola va tirar pel dret en una primera ocasió. A l’octubre el va sentenciar –ja que l’havia jutjat durant quatre mesos i l’havia empresonat preventivament durant un any–, el va condemnar i li va negar els drets com a diputat a Brussel·les i Estrasburg. Quan la justícia europea –a través del Tribunal de Justícia de la Unió Europea– sentencia que se li haurien hagut de reconèixer els drets com a eurodiputat i, per tant, la seva immunitat, la justícia espanyola hauria d’acatar la decisió que emanava de Luxemburg. Però l’empoderada Junta Electoral Central i el Tribunal Suprem –per unanimitat– han decidit fer un avió de paper amb totes les resolucions europees. Ahir van ser ells, els mateixos magistrats que van sentenciar Junqueras, els que van decidir desobeir la justícia de la Unió. Com que ells ja l’han jutjat, sentenciat i condemnat per delictes tan greus com la sedició, ja poden anar fent sonar un flabiol el TJUE i el president del Parlament europeu, que no baixaran del burro. Perquè la democràcia se la fan a mida, perquè la pàtria espanyola és el melic del món i perquè ells, de lleis, en saben tant que només apliquen les que els interessa. Si es vulneren drets fonamentals i drets polítics, tal dia farà un any. Si han de demanar un suplicatori a Europa, no ho fan, perquè no hi ha ningú més pinxo que ells. I perquè es mouen, suposo, amb una màxima: “Prevarica, que algo queda”.

]]>

L'escalada de tensió entre els Estats Units i l'Iran, que s'ha intensificat amb l'atac iranià amb míssils sobre bases nord-americanes a l'Iraq d'aquest dimecres, ha comportat la cancel·lació i desviació de molts vols per evitar sobrevolar la zona en conflicte, que comprèn l'Iran i l'Iraq, però també l'espai aeri dels golfs Pèrsic i d'Oman.

]]>

Poc abans que comencés l'enterrament del general Qasem Soleimani a la seva localitat natal, l'Iran ha llançat aquesta matinada un atac sobre dues bases militars a l'Iraq utilitzades pels Estats Units. El Pentàgon ha confirmat que a dos quarts de dotze de la nit (hora catalana) "l'Iran ha llançat una dotzena de míssils balístics contra les forces militars dels Estats Units i de la coalició a l'Iraq". Les bases afectades són les d'Al-Assad, al nord-oest de Bagdad (que Trump va visitar el desembre del 2018), i la d’Irbil, al Kurdistan iraquià. El president nord-americà ha assegurat que "tot està bé", però encara no hi ha un balanç oficial de víctimes. L'exèrcit iraquià ha assegurat que tampoc no té baixes i, segons el ministeri d'Interior del kurdistan iraquià, tampoc no hi ha hagut víctimes a Irbil.

]]>

Si el món pogués votar l'impeachment de Donald Trump, l'actual president dels Estats Units no tindria cap possibilitat de continuar al càrrec. La seva relació amb el món que l'envolta ha estat tan prepotent i fatxenda que els pocs amics que té, o són tan prepotents i autoritaris com ell –de Duterte a Bolsonaro passant per Mohamed bin Salman–, o li fan la pilota per evitar mals majors. Des que està al càrrec ha amenaçat tothom que ha gosat discutir-li una decisió o negar-li un desig, sigui la construcció d'un mur a la frontera, la compra d'una illa com Groenlàndia o l'espionatge dels seus competidors electorals. Ha estat, precisament, la pressió i el xantatge al president ucraïnès el que ha provocat el seu actual procés d'impeachment. I si fins ara el seu historial de coacció era preocupant, l'assassinat divendres passat del general Qasem Soleimani, líder de la Guàrdia Revolucionària de l'Iran, en un atac amb drons a Bagdad podria ser la gota que faci vessar el got.

]]>

El dia es llevava aquest dissabte amb milers de persones als carrers de Bagdad. Fent onejar banderes dels partits i els grups armats xiïtes, i vestida amb roba fosca, la multitud -homes i joves- havia sortit de casa per dir l’últim adeu al comandant iranià Qasem Soleimani, assassinat divendres a tocar de l’aeroport de Bagdad en un atac selectiu dels Estats Units de Donald Trump. Alguns ploraven, d’altres cridaven de ràbia i molts clamaven consignes contra Washington. El “mort a Amèrica” o el “venjança” que van ressonar divendres a Teheran, la capital de l’Iran, també es va deixar sentir ahir, i amb força, a la capital iraquiana. Com si la mort del general i l’odi cap als EUA hagués acabat d’unir les dues capitals.

]]>

La confrontació entre els Estats Units i l'Iran entra en un terreny del tot desconegut. El Pentàgon ha confirmat aquesta matinada que el general Qasem Soleimani, líder de la força d'elit de la Guàrdia Revolucionària de l'Iran, ha mort a la rodalia de l'aeroport de Bagdad en un atac amb drons ordenat pel president dels EUA, Donald Trump. Ho ha anunciat mitjançant un comunicat en què assegura que el comandant "desenvolupava plans activament" per atacar nord-americans "a l'Iraq i a tota la regió". Washington també acusa Soleimani de ser al darrere de l'atac d'aquesta setmana a l'ambaixada nord-americana a Bagdad i de la mort d'un contractista dels Estats Units a l'Iraq el 27 de desembre passat, així com la de molts altres nord-americans durant la guerra en aquest país.

]]>

La tensió que fa mesos protagonitzen els Estats Units i l'Iran s'ha disparat en les últimes hores, en una escalada d'amenaces que han pujat de to. Però, més enllà de la guerra a cop de tuit, Washington i Teheran, tots dos països amb eleccions aquest 2020, no s'enfronten directament sinó que el terreny de batalla és l'Iraq. Un país alhora immers en una forta crisi des de l'octubre per l'esclat d'una onada de protestes contra la corrupció i el sectarisme del sistema polític imposat des de la invasió nord-americana del 2003.

]]>

Milers de persones han intentat assaltar l'ambaixada nord-americana a Bagdad, dins del complex fortament custodiat de l'anomenada zona verda, al centre de la ciutat. La protesta ha començat després dels funerals pels 25 milicians morts diumenge en un atac nord-americà. Els manifestants han pogut accedir a la zona de màxima seguretat cridant "Mort a Amèrica", cremant banderes nord-americanes i enarborant estendards grocs de la milícia xiïta Katib Hezbol·lah, vinculada a l'Iran.

]]>