Dos terroristes suïcides han mort almenys 32 persones i han deixat 110 ferits en un doble atemptat en un popular mercat de roba de segona mà proper a la plaça Al Tayaran de Bagdad. Es tracta del primer atac que pateix el centre de la capital iraquiana des del maig del 2019 i ha disparat totes les alarmes sobre el retorn a la violència que va martiritzar el país des de la invasió nord-americana del 2003 i després amb el sorgiment de l'Estat Islàmic, que va ser derrotat territorialment a l'Iraq i a Síria el 2019.

Centenars de reclusos han fugit d’una presó de l’Afganistan durant un atac de l’Estat Islàmic que ha durat 20 hores i ha causat la mort d’almenys 38 persones i 50 ferits. Els fets han tingut lloc a la ciutat de Jalalabad, a l’est del país, prop de la frontera amb el Pakistan.

"Em van obligar a combatre. O ho feia o moria. No tenia cap altra alternativa. La situació no depenia de mi. Per poder sobreviure, vaig elegir combatre. És el pitjor que li pot passar a un ésser humà, el més denigrant. Quan vaig poder tornar del captiveri [de l'Estat Islàmic] només buscava algú que em cuidés, algú amb qui sostenir-me, algú que em digués soc aquí per a tu... Això és el que he estat buscant, però no ho he trobat", relata amb cruesa el Sahir (nom fictici per protegir la identitat), que va ser sotmès a un reclutament forçós quan tenia només 15 anys. "Quan em van obligar a casar-me era només una nena. Em van fer patir. Vull tenir un futur millor. Vull que l'Estat Islàmic rendeixi comptes per tot el que m'ha fet passar", explica la Randa (nom fictici), que, segrestada quan tenia 14 anys, en va haver de passar cinc sota el captiveri de l'EI.

Shamima Begum, una de les anomenades nòvies de l’Estat Islàmic, ha de ser autoritzada a tornar al Regne Unit per impugnar la privació de la seva ciutadania britànica. Així ho ha decretat aquest dijous el Tribunal d’Apel·lació d’Anglaterra i Gal·les. El ministeri de l’Interior ha anunciat que recorrerà la decisió al Tribunal Suprem, el màxim òrgan de la justícia del país.

Foc i una massa fumejant totalment negra és el primer que es distingeix en el vídeo que algú ha pujat a les xarxes socials, i uns segons més tard s’hi veuen tendes cremant que en el seu moment van pertànyer al camp per a dones i nens de l’Estat Islàmic (ISIS, en les seves sigles en anglès). Es veuen les tanques al fons de les tendes, però ja sense presència humana. Tot seguit, unes dones amb nicab i amb diversos nens avancen pel carrer principal de la població d’Ain Issa. A l’inici d’aquest carrer ja no s’hi veuen els tres controls amb soldats fortament armats que hi havia fins ara per entrar a la població. La localitat sembla deserta, i les dones que avancen pel seu interior són algunes de les que havien estat al camp de detenció especial per a l’ISIS, moltes d’elles durant anys. Algunes d’aquestes dones han sigut detingudes per Turquia, però se suposa que la resta han intentat tornar a zona controlada per l’Estat Islàmic o en alguns casos tornar als seus països d’origen.

El ministeri holandès de Defensa ha reconegut aquest dilluns que un dels seus avions F-16 va causar la mort de desenes de civils el 3 de juny del 2015 a la localitat de Hawija, a la província de Kirkuk, al nord de l'Iraq, durant el bombardeig d'un recinte on l'Estat Islàmic suposadament fabricava bombes. Entre les víctimes, hi havia diversos infants.

Els Estats Units han fet públiques les primeres imatges de l'operació militar que va acabar amb la vida del líder de l'Estat Islàmic Abu Bakr al-Baghdadi. El Pentàgon ha desvelat que va tirar les restes mortals del màxim dirigent del grup terrorista al mar durant les 24 hores següents a la seva mort.

El president nord-americà, Donald Trump, va anunciar diumenge la mort del "líder terrorista número u del món": Abu Bakr al-Baghdadi. Aquest dilluns el Pentàgon ha ratificat la desaparició del líder de l'Estat Islàmic en una operació militar al nord-oest de Síria, però ha aclarit que no disposa de cap resta del seu cos com a prova. Es van "eliminar" totes, ha assegurat. Segons sembla, va seguir el mateix protocol que va fer servir el 2011 amb el líder d'Al-Qaida, Ossama bin Laden: va llançar totes les restes del terrorista al mar, després d'haver comprovat la seva identitat.

El president nord-americà, Donald Trump, va proclamar diumenge que el líder del Daeix, Abu Bakr al-Baghdadi havia mort "com un gos" en un atac nord-americà al nord de Síria. Però els experts no veuen raons per al triomfalisme. El grup, que es va erigir com a primera marca del terrorisme de tall islamista a escala internacional, continua tenint cèl·lules i s'ha fet fort en el caos desencadenat per la retirada nord-americana de Síria. En plena ofensiva turca contra els kurds, que havien estat els primers actors en el combat contra el terreny contra els jihadistes, es tem un ressorgiment de l'organització, que pot mutar cap a noves formes.

Abu Bakr al-Baghdadi, l’astut i enigmàtic líder de l’Estat Islàmic, l'home que va fundar una xarxa terrorista mundial capaç reclutar desenes de milers de persones d'un centenar de països, ha mort als 48 anys en un atac nord-americà al nord de Síria. Fill d'una pietosa família sunnita de la província iraquiana de Samarra, Al-Baghdadi es va valer del fervor religiós per escampar l'odi contra els no creients i, aprofitant el poder d'internet, es va catapultar a un escenari global de terror i terrorisme al capdavant d'una organització que en el seu punt àlgid va arribar a controlar un territori tan gran com el Regne Unit i des d'on dirigia i inspirava atacs contra més de trenta països. Tant era el poder que tenia que el seu cap, viu o mort, es recompensava amb 25 milions de dòlars, i els serveis d'intel·ligència de molts estats van destinar recursos i anys a trobar-lo. Els Estats Units han confirmat la seva mort però han hagut de passar dues administracions presidencials.

"Els Estats Units han ajusticiat aquesta nit passada el líder terrorista número u del món". Així ha arrencat aquest diumenge la seva intervenció Donald Trump. "Abu Bakr al-Baghdadi és mort". En un missatge televisat a la nació, el president ha anunciat aquest migdia la mort del líder de l'Estat Islàmic, en una operació de les forces especials nord-americanes al nord-oest de Síria. No és la primera vegada que se'l dona per mort, però Trump assegura que les proves d'ADN practicades sobre el terreny confirmen la seva identitat.

Les milícies kurdes han estat la principal força sobre el terreny en el combat contra els jihadistes del Daeix [acrònim àrab de l’Estat Islàmic] i, després de la derrota territorial del califat, s’han convertit en els carcellers dels milers de jihadistes arribats d’arreu del món (sobretot d’Europa) i les seves famílies. L’ofensiva que Turquia va iniciar dimecres contra els kurds per ocupar una franja del territori del nord de Síria ha donat noves ales als jihadistes. Ahir el Daeix va atribuir-se un atemptat amb cotxe bomba al centre de Qamixli que va deixar almenys tres morts i nou ferits. Paral·lelament, cinc presos del Daeix van fugir de la presó de Navkur, sota control dels kurds, durant un bombardeig turc. També ahir hi va haver un motí al camp de detenció d’Al-Hol, on hi ha unes 70.000 persones, la majoria dones i criatures familiars dels combatents del Daeix. A les ciutats sirianes de Raqqa i Deir al-Zor, el Daeix també ha reivindicat atacs suïcides des que va començar la invasió.

Els tres joves jihadistes que van assassinar i decapitar dues turistes escandinaves el 17 de desembre passat en una muntanya de l’Atles, al Marroc, van ser condemnats ahir a mort pel tribunal que els jutja.

Almenys set persones han mort i 20 més han resultat ferides en un atemptat suïcida durant un casament a l'est de l'Afganistan. Segons han apuntat les autoritats locals, un menor carregat amb diversos explosius s'ha immolat durant la cerimònia nupcial d'un nebot d'un important milicià local.

El jove estudiant algerià detingut a Lió com a presumpte autor de l’atac amb una bossa bomba en un carrer de vianants d’aquesta ciutat del sud-est de França divendres passat va reconèixer ahir ser membre de l’Estat Islàmic. Fins a tretze persones, entre les quals una nena de 8 anys, van quedar ferides lleument en l’atemptat. La confessió del jove, de 24 anys, aclareix en certa manera els motius de l’atac, que no havia estat reivindicat i s’havia dut a terme amb un modus operandi poc habitual per a l’Estat Islàmic. L’autor va deixar un bossa amb un artefacte explosiu davant d’un forn de pa que hi ha a la confluència dels carrers Victor Hugo i Sala de Lió, una zona especialment concorreguda. Després va fugir del lloc en una bicicleta.

Un cop les Forces Democràtiques Sirianes, amb ajuda de la coalició internacional liderada pels Estats Units, han derrotat l’Estat Islàmic (EI) a Síria, a les moltes famílies dels combatents estrangers els espera un futur incert. Procedents del poble de Baghuz, últim bastió del califat proclamat per Abu Bakr al-Baghdadi el 2014, el seu destí és el camp de desplaçats interns d’Al Hol, situat a la província d’Al-Hassaka.

Com qualsevol negoci normal, l’Estat Islàmic busca l’expansió territorial. I quan un mercat es tanca en busca de nous per escampar-se tant com pugui. Una bona via per al creixement és teixir aliances amb aliats locals als quals van bé les coses o, en una política més directa i dura, prendre la clientela de la competència. Sense Síria ni l’Iraq, l’Estat Islàmic passa per una mala temporada, però encara juga a l’alça a la borsa del jihadisme en països de l’Àfrica subsahariana. A Mali i Burkina Faso grups terroristes li han jurat lleialtat, i hi han començat a arribar combatents retornats del Marroc, Algèria i Tunísia que fàcilment es poden traslladar en aquesta regió del Sahel. A Kivu Nord, una regió de l’est de la República Democràtica del Congo, l’han declarat la “Província de l’Àfrica Central” del califat. És un terreny abonat, explica per correu electrònic Max Abrahms, professor de la Universitat Northeastern de Boston, perquè compleixen els criteris de “governs febles i països empobrits amb un gran nombre de milicians preexistents”. Només a la regió congolesa, fronterera amb Uganda i afectada pels conflictes dels minerals i l’epidèmia de l’Ebola, es calcula que hi ha mig centenar de grups insurgents. A Mali també es compten per desenes, i Burkina Faso, Togo i Ghana, països tradicionalment estables, estrenen insurgència armada.

Dilluns, Abu Bakr al-Baghdadi, líder de l’Estat Islàmic, va aparèixer per segon cop en públic després de cinc anys de silenci. En vídeo, assumeix la derrota a la batalla de Baghouz, l’últim tros de territori que controlava, i assegura que “la batalla de l’islam i el seu poble contra la creu i el seu poble és llarga”. Moussa Bourberka, expert en jihadisme del CIDOB, valora el significat del vídeo.

El líder del grup terrorista Estat Islàmic, Abu Bakr al-Baghdadi, ha reaparegut en un vídeo en què assegura que "la batalla de l'islam contra els croats" serà llarga i dolorosa perquè el grup terrorista planeja una "batalla de desgast". Donat per mort en diverses ocasions, el cap dels terroristes feia cinc anys que no es deixava veure en imatges i, de fet, la seva única aparició que havia transcendit era la proclamació del 'califat' en una mesquita a Mossul. Més envellit, ara ha tornat a l'escena pública setmanes després que el president nord-americà Donald Trump certifiqués la pèrdua del territori que controlaven els jihadistes a Síria, és a dir, la derrota militar del grup i la desaparició del 'califat'.