"En bona harmonia". Així ha descrit una font del govern neerlandès a la televisió pública del país, NOS, la decisió presa aquest divendres per tot el govern de presentar la dimissió com a resposta política a un escàndol de discriminació unes acusades injustament pel Tresor públic d'haver-se apropiat de fons per pagar guarderies sense tenir-hi dret. Moltes eren d'origen immigrant, turc i marroquí principalment, i es van veure

Reunió clau aquest divendres del govern dels Països Baixos, que presideix Mark Rutte i que està format per quatre partits. Quan falten només dos mesos per a les eleccions generals, l'executiu podria acordar la fi avançada de la legislatura arran d'un escàndol de discriminació unes famílies, acusades injustament pel Tresor públic d'apropiar-se de fons per pagar guarderies sense tenir-hi dret. Els observadors el consideren l'escàndol més greu de la història política del país.

L'art també evita desgràcies. Literalment. L'escultura Cues de balena de Maarten Struijs ha impedit que un comboi de metro caigués al buit després que el tren hagi descarrilat aquest dilluns a la ciutat neerlandesa de Spijkenisse, a prop de Rotterdam. L'obra de Struijs consisteix en dues cues de balena que s'alcen 10 metres per sobre del riu Vell Mosa, just al final d'una estació on acaben dues línies de metro. Un dels combois ha xocat amb la barrera del final de les vies i ha acabat uns metres més enllà, just a sobre de l'estàtua.

El govern dels Països Baixos vol introduir una modificació legal que permeti practicar l'eutanàsia als menors de dotze anys. El ministre de Sanitat, el democristià Hugo de Jonge, va enviar aquest dimarts una carta al Parlament en què explica que els quatre partits que formen la coalició de govern (els liberals del VVD, la Crida Democristiana, els progressistes de D66 i la Unió Cristiana) han arribat a un acord per "oferir més garanties legals als metges que, en base als seus estàndards professionals, procedeixin a acabar amb la vida d'un nen d'entre un i dotze anys", segons recull Efe.

Un tribunal d'apel·lació de la Haia ha absolt d'un delicte d'odi el líder ultradretà holandès Geert Wilders, però alhora l'ha condemnat d'"insultar un grup" racial quan l'any 2014 va prometre que si ell guanyava les eleccions hi hauria "menys marroquins" als Països Baixos. Per al tribunal, l'expressió no suposa cap incitació a l'odi i, en la sentència, subratlla que l'expressió utilitzada sobre una minoria "ha anat massa lluny" de la crítica. En aquest sentit, els magistrats qualifiquen d'"injustament ofensives" les paraules, i més tenint en compte "la seva importància com a polític en el debat públic i social".

Qui demana sempre té menys opcions d’èxit que qui ha d’estar disposat a donar. I, com admetien fonts diplomàtiques ahir, això és exactament el que li ha passat a Espanya durant les dues llargues jornades de negociacions que es reprenen avui al Consell Europeu. Els líders acumulen ja 48 hores de converses per intentar acordar un pla de recuperació que refloti l’economia dels països més tocats per la pandèmia, i les propostes s’han mogut principalment en una direcció, cap al nord. Tot just arrencar el segon dia, el president del Consell, Charles Michel, va posar sobre la taula dels líders un nou document amb concessions al nord que, al final del dia, el sud ja s’havia empassat parcialment.

"Sería de desear que todos los soberanos y sus ministros fuesen a Holanda a tener su noviciado. Allí verían la dulzura de su gobierno empleado únicamente en la felicidad de los habitantes, en la observancia de sus leyes y costumbres, en el fomento de la virtud, de las manufacturas, del tráfico y del comercio"

Gratuïta i voluntària. Els Països Baixos començaran dilluns a fer les proves per detectar el coronavirus a tots els ciutadans que ho requereixin, inclosos els que tinguin símptomes lleus. El govern ha animat la població a demanar-ne el test com una manera efectiva de localitzar els malalts amb símptomes lleus que fàcilment es poden confondre amb altres patologies respiratòries, com tos o febre. Dilluns també és el dia en què reobriran els museus, els restaurants i les terrasses, que hauran de sotmetre’s a estrictes protocols sanitaris.

Mentre al sud d'Europa es viu una vida tranquil·la i destinada a plaers com prendre el sol o gaudir de la música, el nord s'encarrega de fer girar la maquinària econòmica de la Unió. Així representa el setmanari neerlandès Elsevier Weekblad el funcionament d'Europa a la portada del seu últim número, en el qual critica amb vehemència els plans d'Alemanya i França per crear un fons de recuperació de 500.000 milions d'euros.

En plena patacada social i econòmica pel coronavirus es busquen solucions globals i tothom mira cap a Brussel·les. Però l’última setmana la vista s’ha desviat una mica més al nord d’Europa, a l’Haia. El govern holandès s’ha convertit en el dolent d’una pel·lícula que té com a principal argument la falta de solidaritat entre països de la Unió Europea i la falta d’una resposta fiscal conjunta per respondre a una crisi sense precedents. Els Països Baixos (com Alemanya) s’han negat ni tan sols a debatre la proposta d’emetre deute conjunt entre els països de l’euro per mutualitzar els riscos (els famosos coronabons ) i finançar les polítiques de resposta al coronavirus. Però el vas va vessar quan el ministre de Finances, Wopke Hoekstra, va insinuar que calia investigar per què Itàlia o Espanya havien arribat a aquesta crisi sense prou coixí per afrontar-la.

Des d’ahir Holanda ja no es diu així. Ara el nom oficial d’aquest país situat al nord de Bèlgica i a l’oest d’Alemanya serà únicament Països Baixos. O sigui, Holanda i Països Baixos ja no seran sinònims com ho eren fins ara, ni es podran utilitzar indistintament. Així ho ha decidit el govern holandès -perdó, ara neerlandès!-, que ha explicat que el seu objectiu amb aquesta mesura és fer un lífting al país perquè “la imatge a l’estranger sigui tan intel·ligent i atractiva com sigui possible”.

Un tribunal holandès ha absolt una geriatra acusada d'haver practicat l'eutanàsia a una dona de 74 anys que patia Alzheimer i ha resolt que la metge no va cometre cap assassinat, sinó que va actuar d'acord amb el que havia dit la pacient abans de perdre la memòria.

Luxemburg, els Països Baixos i Irlanda, tres estats membres de la Unió Europea, reben més del 50% de la inversió estrangera 'fantasma' de tot el món, segons un informe del Fons Monetari Internacional recollit per 'Europa Press'.

El Tribunal Suprem dels Països Baixos ha dictaminat aquest divendres que l'estat holandès té una "responsabilitat limitada" en el genocidi de Srebrenica durant la Guerra de Bòsnia, en què van ser assassinats 8.000 homes el 1995. En concret, ha fixat la responsabilitat de l'estat en un 10% per la mort dels 350 homes que es van refugiat a la base de l'ONU custodiada per les tropes holandeses.

Una prova d'ADN autoritzada pels tribunals dels Països Baixos ha confirmat aquest divendres que el polèmic metge especialitzat en inseminació artificial Jan Karbaat, mort l'any 2017, va utilitzar el seu propi esperma amb 49 dones, que després van ser mares, a la seva clínica de Barendrecht, prop de Rotterdam.

El populista ultradretà Fòrum per la Democràcia (FVD) és des d'aquest dijous el partit més gran del Senat holandès a tan sols nou setmanes de les eleccions europees i dos dies després del tiroteig en un tramvia d'Utrecht que no es descarta que sigui motivat pel jihadisme. La victòria dels xenòfobs i euròfobs complica la legislatura del primer ministre, el liberal Mark Rutte, que a partir d'ara haurà de buscar aliances externes a la seva coalició de centredreta si vol tirar endavant les lleis. La legislatura acaba el 2021 i l'auge dels ultres rememora el triomf a les urnes de la formació de Pim Fortuyn, un polític antiimmigració musulmana que va morir assassinat en vigílies dels comicis del 2002, però que va catapultar la seva formació al Parlament, relegant, com ara, els liberals.

Ahir es va trencar la tranquil·litat d’un dels estats de la Unió Europea amb una taxa de criminalitat més baixa. Les presons holandeses van ser notícia els últims anys precisament perquè en van tancar una vintena per falta de presos. Però ahir Utrecht, la quarta ciutat més gran del país, va patir un tiroteig que va acabar amb tres morts, cinc ferits -dos dels quals en estat greu- i el presumpte autor detingut. Aquesta nit s'han detingut dues persones més en relació als fets.

La policia holandesos pot haver evitat un gran atemptat terrorista als Països Baixos amb una operació policial en què s'han detingut set persones en diverses ciutats del país. En els escorcolls s'han trobat diversos fusells kalàixnikovs AK4, granades de mà, bombes i material per fabricar bombes, segons informa la premsa local.

El ministre d'exteriors holandès, Halbe Zijlstra, ha presentat aquest dimarts la seva dimissió al Parlament després de reconèixer que va mentir sobre una pretesa trobada amb el president rus, Vladímir Putin, el qual hauria parlat dels seus plans expansionistes per recuperar la "Gran Rússia". En realitat, Zijlstra no va sentir aquestes paraules, sinó que una tercera persona els hi va fer arribar.