Israel creu que ha aconseguit el control del cel sobre l’Iran i ha advertit que "Teheran cremarà" si es disparen més míssils contra el seu territori. Però els líders iranians es mantenen desafiants i hores després d'aquesta amenaça han tornat a llançar dos atacs amb míssils que ha deixat vuit morts. També han promès una resposta "severa" mentre amenacen de tancar l’estret d’Ormuz, per on passa una gran part del trànsit mundial de petroli, i les bases militars dels aliats d’Israel al Pròxim Orient.

Europa canvia el to contra el govern de Benjamin Netanyahu. La cap de la diplomàcia comunitària, Kaja Kallas, ha anunciat que la Unió Europea revisarà si Tel-Aviv està complint amb les obligacions que exigeix en matèria de drets humans a Gaza, tal com estableix l'acord d'associació que tenen els 27 i Israel. Aquesta decisió arriba després que la pressió dels estats membres hagi començat a guanyar força durant els últims dies per la intensificació dels bombardejos, l'ampliació de l'ocupació de la Franja de Gaza i el bloqueig d'Israel a l'entrada d'ajuda humanitària.

Israel i Hamàs han reprès les converses d'alto el foc aquest dissabte a Qatar. Cap de les dues parts hauria posat condicions prèvies per asseure's a negociar la fi del conflicte, segons fonts citades per l'agència Reuters. La notícia, confirmada tant per Tel-Aviv com per la milícia, arriba hores després que l'exèrcit d'Israel hagi anunciat el llançament d'una nova gran ofensiva a Gaza.

La proposta controvertida d'Israel d'enviar els palestins a una illa artificial va ser presentada durant dilluns passat a una reunió amb ministres europeus. La idea va sorgir originalment el 2017, quan Israel Katz era ministre de Transports. La proposta inclou la construcció d'una illa amb un port comercial, instal·lacions logístiques, una planta dessalinitzadora i altres infraestructures finançades per inversors o donants internacionals. Aquest projecte es connectaria amb Gaza mitjançant una carretera.

Pendent aquesta matinada s’ha fet viral a les xarxes el vídeo de com s’obre un forat en una piscina que succiona tota l’aigua i mata a una persona a Israel. Les víctimes són empleats d’una empresa que celebrava una festa d’estiu.

El ministre de Presidència, Economia i Empresa, Jordi Gallardo, s'ha reunit aquest dijous al matí a Tel-Aviv amb la ministra d'Innovació, Ciència i Tecnologia israeliana, Orit Farkash-Hacohen, amb l'objectiu de treballar conjuntament el desenvolupament d'un acord d'innovació d'interès mutu. Aquest memoràndum d'entesa (MOU), segons ha explicat Gallardo, ha de posicionar Andorra en l'esfera d'Israel com una plataforma perquè les empreses puguin testejar els seus productes al Principat abans de fer el salt a mercats molt més grans. "Hem treballat conjuntament quins són alguns dels reptes que els poden interessar, que són principalment els relacionats amb la lluita contra el canvi climàtic, l'estalvi energètic, el reciclatge, la mobilitat i la salut. Volem facilitar que les seves empreses i emprenedors puguin beneficiar-se del nostre ecosistema d'innovació", ha indicat el ministre.

Una delegació andorrana participa a Tel-Aviv (Israel) en unes jornades de treball en comú amb l’Israel Innovation Institute, un dels centres de referència en innovació a nivell mundial, que té l’objectiu de facilitar les eines necessàries per liderar la gestió de la innovació en organitzacions i corporacions públiques. La formació té lloc en el marc del conveni de col·laboració entre l’entitat israeliana i Andorra Recerca + Innovació (AR+I) per potenciar el desenvolupament de l’ecosistema d’innovació i empreses emergents d’Andorra.

"Israel és un país que porta molts anys sent capdavanter en temes tecnològics i digitals, en el foment de l'emprenedoria i en l'impuls del sector privat a través de la innovació". Amb aquestes paraules, el director d'Actua Innovació i Actua Empresa, Jordi Gallardo, ha fet públic l'acord de col·laboració que l'entitat ha signat aquest dimarts amb l'Institut d'Innovació d'Israel, un text que té com a objectiu involucrar un tercer actor en el disseny de l'estratègia d'innovació d'Andorra, que hauria d'estar enllestida "abans del mes de juliol". A més, també suposa una bona oportunitat per "fomentar intercanvis econòmics" i donar a conèixer el Principat "perquè empreses i inversors d'Israel vinguin a Andorra i vegin una oportunitat d'inversió aquí".

La pandèmia i les restriccions de mobilitat establertes durant el darrer any per frenar els contagis han fet ingressar a l'UCI les economies dependents del turisme, en uns estats que acusen la caiguda de l'activitat i que els costarà sortir dels números vermells. Per aquest motiu, alguns països aprofiten els brots verds que s'associen a la immunitat del SARS-CoV-2 per difondre campanyes que usen les vacunes antiCovid o els passaports immunitaris, amb l'objectiu de posicionar-se com a destinació segura per poder captar l'atenció de turistes potencials.

Continuen les esquerdes al si la Unió Europea (UE) a propòsit de la campanya d'immunització. Els incompliments i els retards en l'arribada de vacunes per part de les diferents farmacèutiques estan passant factura en una sempre difícil unitat d'acció dels 27. El canceller austríac, Sebastian Kurz, ha anunciat aquest dimarts, a través del compte de Twitter, que el seu país i Dinamarca establiran una aliança amb Israel per "treballar estretament en la investigació i producció de vacunes". Kurz i la primera ministra de Dinamarca, Mette Frederiksen, tenen previst visitar aquest dijous Israel per discutir "una corporació internacional per a la fabricació de vacunes", segons també informa l'agència Reuters.

Israel pot haver establert un precedent després d'organitzar aquest dimecres un concert al qual només van poder accedir les persones que han estat vacunades. Un concert a l'aire lliure, el primer que es programava a Tel Aviv en força temps, i en el qual es demanava, per poder-hi entrar, el 'passaport verd'. El document atorgat per les autoritats israelianes demostra que s'ha rebut la vacuna més d'una setmana abans i és vàlid durant sis mesos.

Els casos simptomàtics de Covid-19 cauen el 94% després de dues dosis de la vacuna de Pfizer, segons l’estudi més ampli fet fins ara, a partir de les dades obtingudes durant la campanya de vacunació que s'està duent a terme a Israel. L'anàlisi, feta per Clalit, el proveïdor sanitari més gran del país, demostra també que la vacuna és igual d’eficaç per a tots els grups d’edat. A més, els casos greus cauen el 92%.

El primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, vol aprofitar fins a l'últim moment el suport incondicional que li ha donat Donald Trump durant els seus quatre anys com a president dels Estats Units. Quan falten només nou dies perquè Trump abandoni la Casa Blanca, i a dos mesos d'unes noves eleccions a Israel, Netanyahu ha anunciat avui la construcció de 800 nous habitatges per a colons israelians en territori de Cisjordània, una decisió controvertida que probablement serà molt més ben rebuda per Trump que no pas pel seu substitut, Joe Biden, que prendrà possessió com a president nord-americà el dia 20.

El Parlament d'Israel s'ha dissolt aquest dimarts a mitjanit, cosa que aboca el país a unes noves eleccions, les quartes des de l'abril del 2019. L'acord de govern d'emergència entre el primer ministre, Benjamin Netanyahu, i el seu exrival Benny Gantz, en què s'havien d'alternar al capdavant del govern i que s'havia justificat per la crisi sanitària, ha saltat pels aires. El nou capítol de la crisi política arriba just quan el país enceta la campanya de vacunació contra el covid-19.

Ja s'està convertint en una tradició: cada cop que un país àrab obre relacions diplomàtiques amb Israel sota els auspicis de l'administració Trump es fleta un vol amb una delegació oficial per simbolitzar el nou vincle. Ja va passar en el cas de Bahrain i els Emirats Àrabs Units, es va repetir amb el Sudan i aquest dimarts ha estat el torn del Marroc. En aquesta ocasió, en el primer vol directe entre Tel Aviv i Rabat hi viatjaven Jared Kushner, el gendre de Trump en qui l'encara president va delegar la política al Pròxim Orient, i Meir Ben Shabbat, conseller de Seguretat Nacional del govern de Benjamin Netanyahu. A canvi del reconeixement de la sobirania marroquina sobre el territori del Sàhara Occidental, Trump es va apuntar fa unes setmanes l'èxit diplomàtic d'un altre estat àrab -aquest cop de més pes- que gira l'esquena als palestins.

Desenes de periodistes de la cadena qatariana Al-Jazira van patir un atac d'espionatge en els seus iPhones, amb un programari israelià que probablement han utilitzat els governs dels Emirats Àrabs Units i de l'Aràbia Saudita. L'atac es va produir al juny, unes setmanes abans que Donald Trump anunciés l'acord de normalització de relacions diplomàtiques entre Abu Dhabi i Tel Aviv.

El secretari d’Estat dels Estats Units, Mike Pompeo, ha firmat aquest dilluns la retirada del Sudan de la llista de països promotors del terrorisme, en què figurava des del 1993. A finals d’octubre, Donald Trump anunciava la decisió d’eliminar el país de la llista negra. A canvi, les autoritats sudaneses es comprometien a restablir llaços diplomàtics i comercials amb Israel, i a pagar 335 milions de dòlars en compensació a les famílies de víctimes del terrorisme.

Moshe Hogeg, tip de rebre amenaces de mort contra la seva família, ha presentat aquesta setmana una denúncia en una comissaria de Jerusalem. Hogeg, a punt de fer 40 anys, és un empresari fet a si mateix que va aprendre als Estats Units que no calia portar corbata per fer negocis. Sol anar amb una samarreta informal, ulleres de pasta i despentinat, mentre s'omple les butxaques apostant pels formats digitals, les criptomonedes i les noves tecnologies. Gran aficionat al futbol, especialment del Barça, ara fa dos anys va comprar el Beitar de Jerusalem, prometent que amb ell aquest club seria més gran. Però ara s’ha trobat en una comissaria presentant una denúncia contra els aficionats radicals del club, que el persegueixen tant a ell com la seva família, acusant-lo d’haver tacat el "club més pur d’Israel". El Beitar, un club on fins fa poc no podia jugar cap musulmà, ha vist com Hogeg venia el 49% de les accions a un xeic dels Emirats Àrabs Units.

És la política dels fets consumats, la de l'imperi de la força. El que el gendre i assessor de Donald Trump, Jared Kushner, ha qualificat aquest dijous d'“inevitable”. Ho va ser per als palestins i ho és des d'avui per als saharauis: els Estats Units han anunciat que reconeixen la sobirania marroquina sobre el Sàhara Occidental. A canvi, Washington aconsegueix de Rabat la normalització de les seves relacions diplomàtiques amb Israel, el país més mimat per l'administració Trump. La Casa Blanca ha facilitat a Tel Aviv quatre acords diplomàtics amb països àrabs en els últims quatre mesos, a més d'haver-li atorgat la sobirania sobre els alts del Golan sirians o, la joia de la corona, el trasllat de la seva ambaixada a Jerusalem.

Ali Ayman Abu Aliya, de 13 anys, és el cinquè menor d’edat assassinat aquest any per les tropes israelianes a Cisjordània. El jove va morir divendres al poble Al-Mughayyir d'un tret a l'estómac mentre observava l’enfrontament entre els manifestants palestins i les forces d’Israel. El primer ministre palestí, Mohammad Shtayyeh, ha dit que la seva mort és “un nou crim afegit al llarg historial de l’ocupació”.