"Israel és un país que porta molts anys sent capdavanter en temes tecnològics i digitals, en el foment de l'emprenedoria i en l'impuls del sector privat a través de la innovació". Amb aquestes paraules, el director d'Actua Innovació i Actua Empresa, Jordi Gallardo, ha fet públic l'acord de col·laboració que l'entitat ha signat aquest dimarts amb l'Institut d'Innovació d'Israel, un text que té com a objectiu involucrar un tercer actor en el disseny de l'estratègia d'innovació d'Andorra, que hauria d'estar enllestida "abans del mes de juliol". A més, també suposa una bona oportunitat per "fomentar intercanvis econòmics" i donar a conèixer el Principat "perquè empreses i inversors d'Israel vinguin a Andorra i vegin una oportunitat d'inversió aquí".

La pandèmia i les restriccions de mobilitat establertes durant el darrer any per frenar els contagis han fet ingressar a l'UCI les economies dependents del turisme, en uns estats que acusen la caiguda de l'activitat i que els costarà sortir dels números vermells. Per aquest motiu, alguns països aprofiten els brots verds que s'associen a la immunitat del SARS-CoV-2 per difondre campanyes que usen les vacunes antiCovid o els passaports immunitaris, amb l'objectiu de posicionar-se com a destinació segura per poder captar l'atenció de turistes potencials.

Continuen les esquerdes al si la Unió Europea (UE) a propòsit de la campanya d'immunització. Els incompliments i els retards en l'arribada de vacunes per part de les diferents farmacèutiques estan passant factura en una sempre difícil unitat d'acció dels 27. El canceller austríac, Sebastian Kurz, ha anunciat aquest dimarts, a través del compte de Twitter, que el seu país i Dinamarca establiran una aliança amb Israel per "treballar estretament en la investigació i producció de vacunes". Kurz i la primera ministra de Dinamarca, Mette Frederiksen, tenen previst visitar aquest dijous Israel per discutir "una corporació internacional per a la fabricació de vacunes", segons també informa l'agència Reuters.

Israel pot haver establert un precedent després d'organitzar aquest dimecres un concert al qual només van poder accedir les persones que han estat vacunades. Un concert a l'aire lliure, el primer que es programava a Tel Aviv en força temps, i en el qual es demanava, per poder-hi entrar, el 'passaport verd'. El document atorgat per les autoritats israelianes demostra que s'ha rebut la vacuna més d'una setmana abans i és vàlid durant sis mesos.

Els casos simptomàtics de Covid-19 cauen el 94% després de dues dosis de la vacuna de Pfizer, segons l’estudi més ampli fet fins ara, a partir de les dades obtingudes durant la campanya de vacunació que s'està duent a terme a Israel. L'anàlisi, feta per Clalit, el proveïdor sanitari més gran del país, demostra també que la vacuna és igual d’eficaç per a tots els grups d’edat. A més, els casos greus cauen el 92%.

El primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, vol aprofitar fins a l'últim moment el suport incondicional que li ha donat Donald Trump durant els seus quatre anys com a president dels Estats Units. Quan falten només nou dies perquè Trump abandoni la Casa Blanca, i a dos mesos d'unes noves eleccions a Israel, Netanyahu ha anunciat avui la construcció de 800 nous habitatges per a colons israelians en territori de Cisjordània, una decisió controvertida que probablement serà molt més ben rebuda per Trump que no pas pel seu substitut, Joe Biden, que prendrà possessió com a president nord-americà el dia 20.

El Parlament d'Israel s'ha dissolt aquest dimarts a mitjanit, cosa que aboca el país a unes noves eleccions, les quartes des de l'abril del 2019. L'acord de govern d'emergència entre el primer ministre, Benjamin Netanyahu, i el seu exrival Benny Gantz, en què s'havien d'alternar al capdavant del govern i que s'havia justificat per la crisi sanitària, ha saltat pels aires. El nou capítol de la crisi política arriba just quan el país enceta la campanya de vacunació contra el covid-19.

Ja s'està convertint en una tradició: cada cop que un país àrab obre relacions diplomàtiques amb Israel sota els auspicis de l'administració Trump es fleta un vol amb una delegació oficial per simbolitzar el nou vincle. Ja va passar en el cas de Bahrain i els Emirats Àrabs Units, es va repetir amb el Sudan i aquest dimarts ha estat el torn del Marroc. En aquesta ocasió, en el primer vol directe entre Tel Aviv i Rabat hi viatjaven Jared Kushner, el gendre de Trump en qui l'encara president va delegar la política al Pròxim Orient, i Meir Ben Shabbat, conseller de Seguretat Nacional del govern de Benjamin Netanyahu. A canvi del reconeixement de la sobirania marroquina sobre el territori del Sàhara Occidental, Trump es va apuntar fa unes setmanes l'èxit diplomàtic d'un altre estat àrab -aquest cop de més pes- que gira l'esquena als palestins.

Desenes de periodistes de la cadena qatariana Al-Jazira van patir un atac d'espionatge en els seus iPhones, amb un programari israelià que probablement han utilitzat els governs dels Emirats Àrabs Units i de l'Aràbia Saudita. L'atac es va produir al juny, unes setmanes abans que Donald Trump anunciés l'acord de normalització de relacions diplomàtiques entre Abu Dhabi i Tel Aviv.

El secretari d’Estat dels Estats Units, Mike Pompeo, ha firmat aquest dilluns la retirada del Sudan de la llista de països promotors del terrorisme, en què figurava des del 1993. A finals d’octubre, Donald Trump anunciava la decisió d’eliminar el país de la llista negra. A canvi, les autoritats sudaneses es comprometien a restablir llaços diplomàtics i comercials amb Israel, i a pagar 335 milions de dòlars en compensació a les famílies de víctimes del terrorisme.

Moshe Hogeg, tip de rebre amenaces de mort contra la seva família, ha presentat aquesta setmana una denúncia en una comissaria de Jerusalem. Hogeg, a punt de fer 40 anys, és un empresari fet a si mateix que va aprendre als Estats Units que no calia portar corbata per fer negocis. Sol anar amb una samarreta informal, ulleres de pasta i despentinat, mentre s'omple les butxaques apostant pels formats digitals, les criptomonedes i les noves tecnologies. Gran aficionat al futbol, especialment del Barça, ara fa dos anys va comprar el Beitar de Jerusalem, prometent que amb ell aquest club seria més gran. Però ara s’ha trobat en una comissaria presentant una denúncia contra els aficionats radicals del club, que el persegueixen tant a ell com la seva família, acusant-lo d’haver tacat el "club més pur d’Israel". El Beitar, un club on fins fa poc no podia jugar cap musulmà, ha vist com Hogeg venia el 49% de les accions a un xeic dels Emirats Àrabs Units.

És la política dels fets consumats, la de l'imperi de la força. El que el gendre i assessor de Donald Trump, Jared Kushner, ha qualificat aquest dijous d'“inevitable”. Ho va ser per als palestins i ho és des d'avui per als saharauis: els Estats Units han anunciat que reconeixen la sobirania marroquina sobre el Sàhara Occidental. A canvi, Washington aconsegueix de Rabat la normalització de les seves relacions diplomàtiques amb Israel, el país més mimat per l'administració Trump. La Casa Blanca ha facilitat a Tel Aviv quatre acords diplomàtics amb països àrabs en els últims quatre mesos, a més d'haver-li atorgat la sobirania sobre els alts del Golan sirians o, la joia de la corona, el trasllat de la seva ambaixada a Jerusalem.

Ali Ayman Abu Aliya, de 13 anys, és el cinquè menor d’edat assassinat aquest any per les tropes israelianes a Cisjordània. El jove va morir divendres al poble Al-Mughayyir d'un tret a l'estómac mentre observava l’enfrontament entre els manifestants palestins i les forces d’Israel. El primer ministre palestí, Mohammad Shtayyeh, ha dit que la seva mort és “un nou crim afegit al llarg historial de l’ocupació”.

El Parlament israelià ha aprovat aquest dimecres una moció de censura de l'oposició que obre la porta a la convocatòria de noves eleccions, que serien les quartes en els últims dos anys. Després d'un debat de diverses hores, 61 dels 120 membres de la Knesset han votat per la dissolució de la cambra, amb el suport del conservador Blau i Blanc de Beny Gantz, que governa en coalició amb Benjamin Netanyahu. La moció ha sigut aprovada en lectura preliminar i ha de passar encara tres tràmits parlamentaris més per arribar a la dissolució de la cambra.

El règim de Hassan Rouhani ha enterrat aquest dilluns, en un sentit funeral d'estat, Mohsen Fakhrizadeh, l'anomenat pare del programa nuclear de l'Iran, que divendres va ser brutalment assassinat mentre circulava amb el seu cotxe no gaire lluny de Teheran. Les restriccions per la pandèmia han impedit un acte multitudinari on probablement centenars de milers d'iranians haurien sortit a acompanyar el fèretre al crit de "venjança" i cremant banderes d'Israel i fotos de Donald Trump i de Joe Biden. Així ho van fer, de fet, divendres, hores després de transcendir l'atac contra Fakhrizadeh. Des d'un primer moment, Teheran ha assenyalat Israel com a responsable de l'atac i durant el cap de setmana Rouhani mateix va prometre venjança. "L'Iran respondrà al martiri del nostre científic, però ho farà quan i com ho cregui oportú", va assegurar divendres el mandatari.

El primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, va volar aquest diumenge a l'Aràbia Saudita per reunir-se en secret amb el príncep hereu Mohammed bin Salman, segons informen aquest dilluns mitjans israelians, entre els quals la ràdio pública de l'exèrcit, que esmenta fonts oficials. Seria la primera reunió que ha transcendit al més alt nivell entre els dos països i podria ser un símptoma de l'acostament entre les dues potències regionals, en el marc del procés de normalització de relacions àrabo-israelianes que ha impulsat Donald Trump.

L'administració Trump continua posant de manifest el radical canvi d'orientació de l'estratègia nord-americana al Pròxim Orient, fins i tot en temps de descompte. El secretari d'Estat dels Estats Units, Mike Pompeo, ha visitat aquest dijous, durant el seu viatge a Israel, la colònia israeliana de Psagot, situada en territori de Cisjordània, i s'ha convertit així en el primer càrrec del seu rang de la Casa Blanca que visita un d'aquests assentaments, il·legals segons el dret internacional. A la tarda, Pompeo ha anat també als alts del Golan, el territori de Síria sotmès també a ocupació des del 1967 però que Donald Trump va reconèixer l'any passat com a part d'Israel. Des d'allà, Pompeo ha remarcat que "cada nació té el dret de defensar-se a si mateixa i la seva pròpia sobirania".

Donald Trump ho va anunciar ahir com més li agrada: a cop de tuit, amb to grandiloqüent i atribuint-se els mèrits. “Gran victòria avui per als Estats Units i per a la pau al món. El Sudan ha arribat a un acord de pau i normalització amb Israel”, escrivia el mandatari en un missatge en què va adjuntar un comunicat conjunt dels tres països -el Sudan, Israel i els Estats Units- difós per la Casa Blanca. Amb aquest acord, ja són tres els països àrabs que establiran relacions amb Israel gràcies a la mediació de Trump: a banda del Sudan, els Emirats Àrabs Units i Bahrain ho van fer fa unes setmanes. “En vindran més”, va afegir un Trump que busca treure rèdit en les eleccions del 3 de novembre amb aquest paper de mediador internacional.

Des de l’encaixada de mans entre Arafat i Rabin a la Casa Blanca el setembre de 1993, mai abans un esdeveniment relacionat amb la causa palestina havia causat tanta ampul·lositat mundial mentre és totalment ignorat pels palestins, els principals afectats. Em refereixo a l’escena de la Casa Blanca per signar els acords de normalització de les relacions diplomàtiques entre els Emirats Àrabs i Bahrain, per una banda, i l’Estat d’Israel, per l’altra. Els seus actors són uns pèssims actors, que han fracassat en política interior i exterior i són perseguits per tribunals nacionals i internacionals per causes de corrupció i crims de guerra. Els quatre dirigents d’aquests països són conscients que l’acord no suposa avançar ni un mil·límetre en la resolució de la qüestió palestina, però tots –sobretot Trump i Netanyahu– necessitaven una gesta, per molt fútil que fos, i fer-la servir per als seus interessos electorals i judicials.

L'anunci del 13 d’agost que els Emirats Àrabs Units i Israel començarien el procés de plena normalització de relacions ha suposat un cop important per a la posició hegemònica i geoestratègica de la República Islàmica de l’Iran a la regió. La manera com aquest acord afecti el posicionament polític i estratègic iranià al Iemen, Síria i el Líban estarà completament determinada pel context general en què evolucionarà l’any que ve. Siguem clars: tot i que l’acord de normalització entre els Emirats Àrabs Units i Israel ha provocat una cobertura mediàtica frenètica, el seu impacte en la política iraniana dependrà de dos altres factors: el resultat de les eleccions presidencials als Estats Units i el resultat del judici per corrupció de Netanyahu. Bahrain ja ha normalitzat també les relacions amb Israel, i hi ha altres candidats àrabs i del Golf disposats a fer-ho. Cada país té càlculs estratègics específics per plantejar-se fer aquest pas, però en general la preocupació per l’Iran com a potència hegemònica amb una bomba nuclear és singularment intensa.