1. Procés. “El postfeixisme va minant la democràcia des de dins. La pregunta és fins quan pot resistir”. Ho deia Donatella de Cesare en l’entrevista de Silvia Marimón per a l’ARA. En aquest present continu en què vivim, en què el passat és malenconia i el futur és una inquietant nebulosa, la política ha esdevingut procés –com sabem prou bé a Catalunya–, és a dir, un recorregut de duració indeterminada, sense un conductor que conegui el camí, que va trobant i generant obstacles, regressions i progressos. I costa imaginar el desenllaç per dues raons: perquè el marc global de tot el que passa augmenta els factors d’incertesa i perquè venim d’uns temps en què la idea de progrés era el motor de les propostes i projectes i, en canvi, ara ens costa trobar les eines per entendre i bellugar-nos en un món sense promesa, és a dir, sense futur.

Els ciutadans assistim aquests anys a un nou repartiment de les cartes del poder, després d’unes dècades en què la democràcia liberal dominava la partida amb la seva mà guanyadora. Els canvis tecnològics, la globalització i l’esgotament del model anterior han acabat propiciant tot de fenòmens que perfilen l’ombra d’un núvol sobre les democràcies. El filòsof Josep Ramoneda, col·laborador d’aquest diari i membre del seu consell editorial, aborda aquesta incertesa en un assaig que es podrà adquirir amb l’ARA aquest cap de setmana, al preu de cinc euros.