<![CDATA[Ara Andorra - Illes Balears]]> 10 <![CDATA[Bernat Vidal i Tomàs, fonamental]]> Un dels obsequis més valuosos d'aquestes festes és Una vida per a la cultura. Bernat Vidal i Tomàs. Centenari del seu naixement (1918-2018), catàleg de l'exposició del mateix títol que va produir l'Ajuntament de Santanyí per commemorar el centenari del naixement d'un fill il·lustre d'aquesta vila del Migjorn mallorquí. I també un dels personatges més interessants i a la vegada menys coneguts de la cultura catalana moderna, i de la resistència cultural i civil antifranquista.

]]> <![CDATA[Balears i l'Espanya que cruix]]> Costa d'entendre a qui poden sorprendre les funestes dades de l'atur en el tancament de 2020, sigui dit això per a aquells polítics que vulguin fer veure que aquesta és una calamitat que s'hauria pogut evitar si fossin ells els que governessin, o fins i tot si haguessin pogut governar en condicions o amb socis diferents d'aquells amb què ho han fet. Tot seria diferent si fóssim uns altres i la nostra història no fos la que és, certament, però som els que som i la nostra història és moltes coses, menys edificant. Però el que estaria bé és estalviar-nos el cinisme.

]]> <![CDATA[Visquen els països valencians]]> El president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, es va reunir aquest dimarts amb el vicepresident-en-funcions-de-president, Pere Aragonès, i li va oferir una aliança estratègica entre Catalunya i el País Valencià per canviar el model territorial a l'estat espanyol. De fet, la proposta va més enllà, perquè Puig va parlar d'una “aliança mediterrània”, un concepte que inclouria les Illes Balears: una manera com una altra d'al·ludir als Països Catalans sense anomenar-los. El meu sofert editor, Josep Lluch, en feia un tuit: “Potser ha arribat l'hora d'apostar pels Països Valencians”, deia. Potser sí.

]]> <![CDATA[Reunions de 6 persones, el president Torra torna al TSJC, parla un CDR detingut avui fa un any i el món del teatre demana als espectadors que hi tornin: les claus del dia, amb Antoni Bassas (23/09/2020)]]> Bon dia des de l’ARA. És dimecres, 23 de setembre de 2020: Santa Tecla, patrona de Tarragona. Ahir a la tarda va caure un bon patac a la Garriga, al Vallès Oriental. A la tarda pot haver-hi xàfecs sobtats al Pirineu i a les Terres de l'Ebre, però res fa pensar en aiguats tan abundants com els d'ahir. Aquesta tarda farà més calor però el cap de setmana arribaran fred, neu i vent avançats per a l'època.

]]> <![CDATA[Balears com a finca experimental]]> El ministre de Transports, José Luis Ábalos, ha anunciat que les Balears seran el territori on es duran a terme les que anomena “proves pilot” per començar a dur turistes i procedir així a la reactivació de l'economia dins la nova normalitat, etc. Total, deu pensar, si aquest estiu ja ha quedat clar que no podrem fer-les servir per concentrar-hi el turisme de balconing, almenys podrem utilitzar aquestes illes perquè facin de granja per als experiments dels especuladors turístics i immobiliaris (Airbnb acaba de guanyar un plet contra el Govern Balear, que havia gosat imposar una multa de 300.000 euros a la plataforma per haver anunciat pisos de lloguer turístic: la multa, vejats miracles, ha estat degudament retirada pel Tribunal Superior de Balears, establint així un precedent més que perillós). Ábalos ho explica d'una forma molt gràfica: diu que només deixaran venir turistes “des d'orígens sans fins a destinacions sanes”, una terminologia que recorda la dels traficants d'esclaus de les pel·lícules de romans. Per arrodonir-ho, faltaria que parlés de turistes mascles i femelles sans, que podran interactuar amb aborígens mascles i femelles igualment sans, en un entorn paradisíac amb totes les garanties sanitàries.

]]> <![CDATA[Alemanya aixecarà el veto per fer vacances a l'estranger el 15 de juny]]>

Ningú vol donar per perduda la temporada turística i això passa per continuar comptant amb els visitants alemanys, el mercat “campió del món en viatges”, en paraules del titular alemany d’Afers Exteriors, Heiko Maas. En una reunió virtual aquest dilluns, el ministre ha exposat als seus homòlegs de nou de les destinacions més habituals (Espanya, Itàlia, Malta, Grècia, Xipre, Eslovènia, Portugal, Croàcia i Bulgària) i Àustria quines són les condicions que han de complir si volen turisme germànic.

]]> <![CDATA[Els alemanys reclamen les Illes]]>

"Parlo amb amics que viuen a Mallorca i em diuen que no hi vagi, que no s'hi pot fer res, que els restaurants estan tancats, que hi ha moltes cues als supermercats i la policia controla arreu". Ho explica Heinz-Peter Freiberg, un petit empresari berlinès del sector gràfic que va heretar una casa familiar a les Cales de Mallorca (Manacor), on estiueja i hi passa temporades des dels 12 anys. No hi ha tornat des de finals de l'any passat.

]]> <![CDATA[Francina Armengol: “Espanya i Europa ens han d’ajudar”]]>

Tot i les dades positives respecte a la crisi sanitària a les Illes, la presidenta balear, Francina Armengol (Inca, 1971), continua preocupada. La cursa per guanyar el coronavirus serà llarga i sap que la crisi econòmica serà un cop molt dur.

]]> <![CDATA[Pedro Sánchez, molts deutes amb les Balears]]> D’entrada 1.022 milions d’euros, que, segons recordava ahir el Notícies migdia d’IB3, es reparteixen d’aquesta manera: 180 milions en carreteres, 120 en depuradores, 343 del conveni ferroviari pendent d’executar des de fa deu anys, 270 de la part fiscal del Règim Especial de les Illes Balears (REB) i 109 resultants de la desviació a la baixa que pateixen les Balears respecte de la mitjana d’inversions estatals. A banda de ser una xifra escandalosa (1.022 milions representen el 18,7% del pressupost previst per al 2019 per a la CAIB), és sobretot una xifra que expressa a la perfecció l’avarícia amb què l’estat espanyol tracta una de les seves capitals turístiques. Avarícia i desídia: es tracta sempre de partides destinades a infraestructures i serveis bàsics, mil vegades compromeses i mai dutes a terme (amb menció especial per al REB, aspiració de mínims eternament postergada fins que Pedro Sánchez es va dignar a concedir-la in extremis i de qualsevol manera just abans de les eleccions). El fet de trobar-se a la cua de les inversions de l’Estat és només una humiliació extra per a una comunitat que, com ha explicat en reiterades ocasions el catedràtic Guillem López Casasnovas, pateix un dèficit fiscal del 14,2%, cosa que converteix les Balears en un dels territoris autònoms o federals amb la pitjor balança fiscal del món.

]]> <![CDATA[Cs contra el rei en Jaume]]> És curiós que una de les especialitats de Cs sigui la denúncia del que anomenen fractura o divisió social, però que invariablement les manifestacions més agres de conflicte es produeixin allà on s’instal·la el partit taronja. Enguany a Palma, durant la tradicional ofrena floral que el 31 de desembre (ara Festa de l’Estendard i també Diada de Mallorca) es fa a l’estàtua de Jaume I, en commemoració de la data de l’entrada del rei i les seves tropes a la ciutat l’any 1229, varen brotar un grup de manifestants espanyolistes disposats a buscar gresca amb els catalanistes i/o independentistes. La cosa no va passar de l’enfrontament verbal (amb les també ja tradicionals efusions anals dels partidaris de la unitat d’Espanya: “con esta bandera me limpio el culo”, etcètera), però la manifestació escassament cívica comptava amb l’anuència i la participació de la delegació de Cs a les Balears. El partit també ha demanat la retirada de subvencions i l’obertura d’expedients judicials contra l’Obra Cultural Balear, que en la nit dels seus premis, celebrada dos dies abans, en va concedir un a Jordi Sànchez i a Jordi Cuixart i va demanar l’alliberament dels presos polítics.

]]> <![CDATA[La Menorca britànica]]>

L’antic camí d’en Kane, que travessava l’illa de Maó a Ciutadella, és el llegat més evident de la presència dels britànics a Menorca durant bona part del segle XVIII. El va fer construir el governador Richard Kane, esquivant els pobles per evitar les protestes dels veïns, i avui es manté, entre Maó i es Mercadal, com una encantadora ruta alternativa per recórrer l’illa.

]]> <![CDATA[Eivissa - Nova York (o Formentera)]]> Les desavinences de dos mallorquins, joves al moment dels fets, canviaren el rumb i la configuració de la ciutat de Palma. A principis del decenni de 1980, Ramon Aguiló era batlle de Palma i Nadal Batle rector de la Universitat de les Illes Balears. Aquella universitat sortia de l’ou i encara no havia triat un model de desenvolupament. Un antic escorxador relativament cèntric, obra de l’arquitecte Gaspar Bennàssar, hauria pogut ser el cor de la nova universitat, que satisfaria les necessitats d’espai mitjançant la rehabilitació d’altres edificis de Palma -i contribuiria alhora al manteniment del seu patrimoni arquitectònic-. Però els dos joves no es varen entendre i finalment s’optà pel model del campus, una extensió d’edificis plantats en mig d’antics ametllerars. Siguem sincers, més que un campus semblen edificacions en un descampat. Els vasos comunicants s’estroncaren des del principi.

]]>