La tripulació d'un vol comercial d'Ethiopian Airlines es troba suspesa a l'espera d'una recerca després que els seus dos pilots es quedessin adormits i es passessin de llarg l'aterratge en l'aeroport de destinació.

Fa menys d’un any, la policia va desallotjar –amb gasos lacrimògens i bales de goma– l’abocador de deixalles electròniques més gran del món. Estava a la capital de Ghana, Accra. Les excavadores van desmantellar les muntanyes d’aparells electrònics inservibles i van aplanar el terreny. L’abocador d’Agbogbloshie, que rebia el nom d’aquest barri d’Accra, s’havia convertit en un monument mundial a la ignomínia, després d’intenses campanyes de denúncia internacional sobre la contaminació que els residus electrònics d’Occident generen en aquell i altres països de l’Àfrica. El govern d’Accra va voler agafar la paella pel mànec i va clausurar l’abocador. Però malauradament no ha canviat res. 

El president de la Unió Africana (UA), Macky Sall, s'ha reunit aquest divendres a Sotxi amb el president rus, Vladímir Putin, amb una qüestió central a l'agenda: dinamitzar la sortida del blat i els fertilitzants que el seu continent necessita per evitar una crisi de fam. La guerra a Ucraïna i l’efecte que ha tingut en el transport, la producció i la distribució de blat rus i ucraïnès està afectant durament el continent africà des de fa mesos. Sall és també president del Senegal, un dels països més perjudicats. Després de la reunió, ha fet una crida directa als països occidentals perquè aixequin les sancions que impedeixen l'exportació d'aquests productes russos.

L’inici de l’ofensiva de Moscou sobre Ucraïna el 24 de febrer a la matinada va provocar en molta gent una certa sensació de déjà vu. Les cues infinites de vehicles abandonant la capital, Kíiv, estacions de tren a vessar de gent, persones fugint a peu amb les poques pertinences que havien pogut arreplegar, comiats esgarrifosos... Estampes que començaven a capturar els milions d’ucraïnesos en camí cap a les fronteres del seu país, en una fugida massiva que s’ha convertit ben aviat en el principal èxode de refugiats des de la Segona Guerra Mundial. La immensa majoria van arribar a les portes de països veïns de la Unió Europea com Polònia i Hongria, on el déjà vu es va transformar en un cert xoc. Països amb governs ultranacionalistes que durant anys han mantingut una política obertament combativa contra la rebuda de refugiats, sovint vulnerant el dret internacional, obrien ara els braços a l’arribada sobtada de centenars de milers d’ucraïnesos. I els missatges de suport incondicional de les autoritats coincidia amb les mostres de solidaritat d’una ciutadana que s’ha bolcat a rebre’ls i donar-los roba, preparar menjar, oferir allotjament o ajudar en trasllats.

Àfrica ha superat aquesta setmana els 2,5 milions de casos de coronavirus, sis mesos després que ho fes Europa, malgrat que té gairebé el doble de població que el Vell Continent. L’impacte sanitari del coronavirus a Àfrica no ha estat ni remotament a prop del que alguns organismes auguraven: a l’abril, l’ONU va arribar a pronosticar fins a 3,3 milions de morts el 2020, però el continent acaba d’arribar als 60.000 morts, els mateixos que ha registrat França.

Més de 100 persones han mort aquest dimecres en un atac armat a la regió de Benishangul-Gumuz, a l'oest d'Etiòpia. Els fets, que no tenen cap relació directa amb la guerra que afecta la regió de Tigre des de principis de novembre, s'emmarquen en el conflicte interètnic que afecta el país, i especialment aquesta regió, des de fa mesos.

Els homes armats que van aturar Ashenafi Hailu en un camí de terra el van arrossegar lligat amb un llaç per estalviar bales. Ashenafi, de 24 anys, anava en moto a ajudar un amic d'infància que havia quedat atrapat per l'ofensiva militar del govern d'Etiòpia a la regió de Tigre, al nord del país, quan un grup d'homes s'hi van encarar. Es van identificar com a membres de la milícia d'un grup ètnic rival, li van prendre els diners i van començar a pegar-li rient ominosament. “Acaba amb ell!”, recorda Ashenafi que va dir un dels homes. Quan li van estrènyer el llaç al voltant del coll i van començar a estirar-lo pel camí, ell estava segur que moriria i es va acabar desmaiant. Però es va despertar prop d'una pila de cossos, alguns dels quals de nens.

Era l’agost del 1944 i, amb París preparada per ser alliberada de l’ocupació nazi, el bàndol dels aliats estudiava els últims detalls de l’operació. Philippe Leclerc, comandant francès encarregat de comandar les tropes que entrarien a la capital, rebia una ordre ben concreta des dels Estats Units: seguint la política segregacionista nord-americana, es demanava que no hi haguessin soldats africans entre els efectius que portarien el triomf a París. Conscients del simbolisme que suposaria la recuperació de la ciutat, volien evitar la imatge d’homes negres alliberant els francesos de les urpes d’Adolf Hitler. El general Charles de Gaulle ho va acceptar, i Leclerc va iniciar “un blanquejament” exprés del seu exèrcit. El canvi va ser enorme: bàsicament perquè fins llavors més de la meitat dels soldats que havien lluitat sota les ordres de Leclerc eren homes que França havia fet venir de les seves colònies a l’Àfrica del Nord i a l’Àfrica subsahariana.

La sequera i la caça furtiva han empès el govern de Namíbia a posar a subhasta 170 elefants salvatges. Segons ha informat el ministeri de Medi Ambient en un anunci al diari oficial New Era, els incidents entre els animals i la població l'han empès a intentar salvar d'aquesta manera aquests exemplars, amenaçats d'extinció per la caça furtiva i la desertització.

El nen del gueto, tal com es feia dir pels seus orígens humils, ha dit prou. El raper Bobi Wine, líder opositor ugandès i la persona que s'enfrontarà al president Yoweri Museveni en les eleccions del gener, ha anunciat que suspèn temporalment la seva campanya com a forma de protesta contra la violència policial que ha perseguit pràcticament tots els actes de campanya que ha celebrat. Els gasos lacrimògens, l'ús del foc real contra els seus simpatitzants, les detencions multitudinàries i també les amenaces i, fins i tot, els atacs contra la seva persona han sigut el pa de cada dia de Wine des que va iniciar la seva cursa cap a les urnes del 14 de gener.

L’Àfrica tradicionalment ha sigut a la cua de les prioritats en política exterior estatunidenca. Per tant, ara no cal esperar que l’arribada de Joe Biden a la presidència dels Estats Units suposi un canvi radical. No ho va ser, de fet, quan va arribar a la Casa Blanca Barack Obama, un president rebut amb il·lusió al continent per ser descendent de kenians, però que va acabar en decepció. I, ara, encara que Kamala Harris sigui la primera vicepresidenta afroamericana, l’Àfrica no serà tampoc una regió prioritària per als EUA. La nova administració, això sí, marcarà un canvi significatiu respecte a la política peculiar de Donald Trump.

La policia d'Uganda ha elevat fins a 37 el nombre de persones mortes arran de les protestes per la detenció, dimecres, del cantant de hip-hop Bobi Wine, el principal candidat de l'oposició a les eleccions presidencials del 14 de gener. A més, hi ha com a mínim 65 ferits i 375 detinguts per unes protestes que, segons el portaveu del cos policial, Fred Enanga, estan "coordinades per un grup de 300 líders".

Com a mínim 28 persones han mort i 65 més han resultat ferides a Uganda arran de les protestes que van començar aquest dimecres després de la detenció del cantant Bobi Wine, el principal candidat de l'oposició a les eleccions presidencials que s'han de celebrar el 14 de gener al país africà. Són les xifres que ha ofert aquest divendres al matí la policia del país africà, que parla també de 375 detencions

El cap de l'exèrcit d'Etiòpia, Berhanu Jula, ha acusat aquest dijous el director general de l'Organització Mundial de la Salut (OMS), l'etíop Tedros Adhanom Ghebreyesus, de donar suport al Front Popular d'Alliberament de Tigre (FPAT) en el conflicte armat que afecta el país. Tot i que va néixer a Asmara (actualment capital d'Eritrea, però llavors part d'Etiòpia), la família de Tedros és d'ètnia tigre i procedia de la regió homònima, en guerra contra el govern etíop des de fa dues setmanes.

La República Democràtica del Congo torna a estar lliure d'Ebola. Ho ha anunciat aquest dimecres l'Organització Mundial de la Salut (OMS), que ha donat per acabat el brot que afectava el nord-oest del país des de l'1 de juny i que s'ha saldat amb 130 persones infectades, de les quals 55 han mort i 75 s'han recuperat. Es tracta del segon brot d'Ebola que el país africà aconsegueix superar aquest any: el 25 de juny les autoritats congoleses van donar per acabat el que s'havia declarat l'1 d'agost del 2018 a l'est del país, el qual va ser molt més mortífer, ja que va acabar amb la vida de 2.280 de les 3.463 persones que s'havien contagiat.

La guerra que des de fa gairebé dues setmanes afecta la regió de Tigre, al nord d'Etiòpia, està donant lloc a "una crisi humanitària a gran escala". És l'advertència que ha llançat aquest dimarts Babar Baloch, el portaveu de l'ACNUR (l'Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats), després de detallar que més de 27.000 persones ja han fugit de la zona per refugiar-se al Sudan. Les autoritats sudaneses, però, han elevat la xifra de refugiats fins a 34.000, segons recull Efe. Cada dia unes 4.000 persones creuen la frontera entre els dos països i, segons Baloch, arriben al Sudan "realment espantades" i explicant que "fugen de combats durs" i que no hi ha cap indici que s'hagin d'acabar.

Amnistia Internacional (AI) denuncia que desenes de persones, "probablement" centenars, van morir apunyalades dilluns a la nit a la regió de Tigre, al nord d'Etiòpia, contra la qual el govern del país va emprendre divendres una ofensiva militar. Segons l'ONG, que ha geolocalitzat els fets basant-se en fotografies i vídeos, els assassinats van tenir lloc a la ciutat de Mai-Kadra, molt a prop de la frontera amb el Sudan i Eritrea.

L'oposició de Tanzània no es creu que l'actual president del país, John Magufuli, hagi sigut capaç d'acaparar el 84% dels vots en les eleccions presidencials que es van celebrar dimecres i demana una repetició dels comicis. Segons els resultats fets públics divendres per la comissió electoral del país, Magufuli va aconseguir 12,5 milions de sufragis, mentre que el seu principal rival, Tundu Lissu, candidat del Chalema, només va rebre 1,9 milions de suports, aproximadament el 13%.

El misteri dels elefants morts a Botswana ha quedat resolt. Ni enverinats, ni víctimes de la caça furtiva: els més de 300 paquiderms que entre el maig i el juliol van aparèixer morts a la regió del delta de l'Okavango, al nord de Botswana, van morir a causa d'una toxina natural anomenada científicament cianobacteris, segons han revelat les analítiques practicades a diferents laboratoris especialitzats, en el marc de la investigació encarregada per les autoritats locals. D'aquesta manera queda descartada una acció criminal o intencionada.

Una dent d'or és tot el que queda de Patrice Lumumba, el líder de la independència congolesa assassinat el 17 de gener del 1961. Els assassins van esquarterar i dissoldre el cos en àcid fins a fer-lo desaparèixer per negar-li homenatges davant de la tomba. No va ser fins a l'any 2000 que l’expolicia belga Gerard Soet va confessar haver participat en el crim, sota la supervisió de la CIA i els serveis secrets belgues, i públicament va mostrar dues dents que assegurava que pertanyien a Lumumba i que havia conservat com si fossin un trofeu de caça. Anys després, la justícia les va requisar de la casa de la seva filla, que també havia presumit de la relíquia en un programa de televisió.