Peus a l’aigua -congelada- i mascareta. Alguns sud-africans no se la treuen ni per banyar-se al mar. Les festes de Nadal són dies de sol i platja a Sud-àfrica, l’estiu austral en tota la seva esplendor, però en aquest 2020 tràgic i pandèmic les celebracions han deixat els ciutadans a la primera línia de la responsabilitat. L’anunci d’una nova variant de covid-19 descoberta al país i l’alerta pel salt brusc en el nombre de contagis diaris cauen en vigílies de les dates més assenyalades, el 25 i 26 de desembre. I cada família, cada grup d’amics, ha hagut de debatre fins a quin punt modifica els plans, on traça la línia de la prudència.

Revolta al centre comercial. L'aparició d'un anunci racista al web de Clicks, la cadena de perfumeries més gran de Sud-àfrica, ha provocat un autèntic terrabastall al país, on vuit de cada 10 habitants són negres, i que té encara ara oberta la gran ferida de la discriminació racial. La publicitat en qüestió és de TRESemmé, la marca de productes capil·lars d'Unilever, i s'hi contraposava la imatge d'uns cabells d'una dona negra amb uns d'una blanca. Amb poca fortuna, els primers els qualificava com a "secs i danyats", mentre per als segons utilitzava els adjectius "suaus i fins". En l'època del Black Lives Matter, la comunitat negra es va prendre els anuncis com un atac a la seva identitat. Zozibini Tunzi, l'última dona negra a ser coronada Miss Món va entrar en el debat i va denunciar, en un tuit, que la campanya és "irrespectuosa" amb els negres i demostra "l’absència de representació i diversitat" dins de la companyia.

Andrew Mokete Mlangeni, l’últim supervivent de l’històric judici de Rivonia i estret camarada de Nelson Mandela, ha mort als 95 anys. Amb ell s'acaba la generació que va sacrificar la vida en la lluita contra l’apartheid sud-africà. I els que el van conèixer no van dubtar, al saber que havia mort, a descriure'l sobretot com a discret i humil.

¿Com es transmet el coronavirus en un hospital? La pregunta se la van fer tres investigadors de l'Institut de Recerca i Innovació de la Universitat de KwaZulu-Natal (Krisp), a Sud-àfrica. Era el 4 d'abril quan tots tres entraven per la porta de l'Hospital Sant Agustí de Durban, on el 9 de març va ingressar un pacient positiu, cinc dies després que es detectés al país el primer cas, d'una dona que acabava de tornar d'unes vacances a Itàlia. La particularitat de l'informe que els autors van presentar, i que ha publicat la revista Science, és que la seva lectura s'assembla més a una de les sèries de policies que intenten encaixar les peces d'un assassinat o de trobar una persona desapareguda que no a la investigació d'una epidèmia.

Sud-àfrica enfila la seva cinquena setmana de confinament pel coronavirus amb una de les mesures més inusuals en aquesta pandèmia: la venda d'alcohol està prohibida. No sense polèmica, el govern de Ciryl Ramaphosa va vincular directament alcohol i violència en un país amb uns nivells molt alts de criminalitat i ha resistit les dures pressions de la patronal del sector –de licoreres i bars–, que havia amenaçat amb portar l'ordre executiva davant del Tribunal Constitucional si no es rectificava.

El govern de Sud-àfrica ha anunciat un pla de rescat de famílies i empreses de 24.000 milions d’euros per intentar mitigar la crisi que deixarà l’aturada de l’activitat a causa del coronavirus. La injecció suposa un 10% del PIB actual del país, mentre que les previsions estimen que l’economia es retraurà entre el 6 i el 8% aquest any. El coronavirus ha contagiat uns 3.500 sud-africans i n'ha matat una seixantena

Sud-àfrica s'ha llevat aquest divendres en el primer dia de confinament obligatori decretat pel govern per frenar el coronavirus, i amb la notícia de les dues primeres morts pel brot. La primera economia de l'Àfrica té al davant 21 dies amb la incertesa i el temor de com es podran seguir les instruccions d'aïllament i higiene en un país on milions de persones malviuen en barriades superpoblades de barraques sense accés a l'aigua ni a lavabos. La infecció ha superat la barrera dels mil afectats, un terç del total del continent.

Premi Nobel de la pau amb Nelson Mandela el 1993, Frederik Willem de Klerk ha sacsejat Sud-àfrica a l'assegurar que l’apartheid no va ser un crim contra la humanitat. Unes paraules que van caure com un cop de puny en la línia vertebral de la Sud-àfrica que advoca per la reconciliació però sense endolcir ni oblidar la història. Fins al punt que De Klerk ha hagut de fer-se enrere i disculpar-se per la “confusió, la ira i el dolor” causats.

A Ciutat del Cap ultimen els detalls per a la celebració demà dimarts dels 30 anys del discurs que Nelson Mandela va fer a l’ajuntament hores després de sortir de la presó Victor Verster. L’activista, condemnat per traïció i terrorisme a cadena perpètua, va passar 27 anys entre reixes i, malgrat que anys enrere el règim de l’apartheid li havia concedit la llibertat si complia certes condicions, Mandela va preferir continuar tancat i sortir per la porta amb plenes garanties per a ell i per als seus companys.

"Per què els nostres nois s'estan morint?" La pregunta la feia la setmana passada l'editorial del diari sud-africà City Press sobre com la pràctica de circumcisió masculina s'emporta cada any desenes de nois que, en principi, celebren el pas de la infància a la maduresa amb una cerimònia anomenada Ulwaluko. En la temporada que tot just fa unes setmanes que ha començat, coincidint amb l'estiu austral, han mort 19 nens, i dos més en la temporada entre juny i juliol. Es compten 1.133 víctimes mortals i centenars de ferits per amputacions del penis des del 1995, i és per això que hi ha qui no dubta a parlar d'una "carnisseria" que s'ha d'acabar.

De ser la riota de Twitter a ser convidats de luxe i el millor reclam publicitari de les grans empreses del país. La història la protagonitzen una parella sud-africana a qui un vídeo indiscret els va caçar mentre, aparentment, ell li demanava matrimoni a ella. L'home, amb el genoll al terra i l'anell de compromís en una capseta. Ella accepta l’aliança amb un somriure tímid. L’únic que no complia els cànons romàntics era l’escenari: una taula d’un KFC, el restaurant de menjar ràpid famós per la recepta del pollastre fregit.

Quan Siya Kolisi ha alçat al cel de Yokohama la Copa Webb Ellis, milions de sud-africans s’han unit al voltant d’un esport que durant dècades va ser un símbol de divisió. Un esport que jugaven només els blancs, però que mica en mica s’ha obert a tothom. Kolisi, nascut a una barriada pobra de Port Elizabeth, va aconseguir estudiar a bons instituts gràcies a una beca destinada a promeses del rugbi. 15 anys després de ser descobert perseguint una pilota ovalada a Mosselbaai, Kolisi va convertir-se en el tercer capità dels Springboks a alçar la copa de campions del món, després del triomf contra Anglaterra a la final de Yokohama (32-12). Kolisi segueix el camí obert per François Pienaar, l’home que va rebre la Copa de mans de Nelson Mandela el 1995, i John Smith.

Per segon cop en la història del rugbi, Anglaterra i Sud-àfrica es veuen les cares a la final del Mundial. L'estadi de Yokohama serà l'escenari de la final (10 h / Vamos) d'un gran torneig gràcies al qual tot un país, el Japó, s'ha enamorat d'un esport amb certa tradició des de fa dècades però en què mai abans els japonesos havien arribat als quarts de final. I ara han fet seu del tot un esport en què els valors i la tradició no gira l'esquena a la modernitat. Tal com passa a la societat japonesa.

La policia sud-africana ha detingut aquest dimecres un centenar de persones en una operació per desallotjar una acampada pacífica de demandants d'asil i refugis d'altres països de l'Àfrica que protestaven davant de la seu regional de l'Agència de Nacions Unides per als Refugiats (Acnur), a Ciutat del Cap, per demanar ser repatriats a causa de l'onada de violència de què son víctimes. Els crits i plors dels manifestants s'han barrejat amb els cops de porra, els gasos lacrimògens i els canons d'aigua que han utilitzat els agents.

Aquest dimarts és un dia marcat en vermell festiu al calendari de Sud-àfrica. Oficialment és el Dia del Patrimoni, nom purament institucional i formal que la gent s’ha fet seu com el Braai Day, el Dia de la Barbacoa. És una festa laica, com la majoria de les de la Sud-àfrica postapartheid, i té en el ritu de preparar la brasa el seu altar cívic i la seva raó de ser. Els que fa 25 anys van plantejar aquesta jornada ho van fer per festejar la diversitat en majúscules del patrimoni cultural, l’exhibició de l’orgull i la unitat de país. Amb onze llengües oficials; ciutadans de diverses races, procedències i religions, i un passat de segles de discriminacions reconvertides en desigualtats socials enquistades, es fa difícil trobar tradicions i costums que uneixin més que fer la brasa i menjar amb família o amics.

L'exèrcit continuarà patrullant pels carrers dels barris més desfavorits de Ciutat del Cap fins al març del 2020, en una operació contra l'increment de la violència en aquestes barriades, amb els nivells de desocupació, infrahabitatge i drogodependència més alts de tot el país. El president del país, Cyril Ramaphosa, ha donat llum verda a la pròrroga perquè els soldats treballin amb la policia per reduir la violència de grups de delinqüència organitzada en una desena de zones.

"Cuida't, germà. Allunya't dels carrers". És l'advertència que el Kefiloe, sud-africà de 30 anys, li fa al Bento, un moçambiquès pare de tres fills d'una esposa sud-africana, i resumeix el sentiment instal·lat al país des que va esclatar l'enèsima onada xenòfoba, uns incidents recurrents que han costat la vida a una desena de persones i han deixat imatges de pillatge i robatoris als barris amb alts índexs de població estrangera. Els incidents també han originat crisis diplomàtiques entre el govern de Pretòria i els dels països d'origen dels ciutadans atacats.

La calma ha tornat als carrers de Johannesburg després d’una setmana d’atacs a propietats i negocis d’immigrants africans, però la tensió s’ha traslladat a diferents punts del continent, on s’estan succeint els actes de boicot i assalts contra interessos de Sud-àfrica. Nigèria està sent un dels països més bel·ligerants i crítics amb la situació i l’animadversió ha obligat les autoritats sud-africanes a tancar les portes de la seva ambaixada a Lagos de manera temporal.

L'assassinat i violació d'Uyinene Mrwetyana, una jove universitària de 19 anys, ha fet sortir als carrers milers de sud-africans, la majoria dones, per denunciar les altes taxes de feminicidis al país austral. La noia havia sigut campiona de boxa i va ser vista per últim cop el 24 d'agost entrant en una oficina de correus a prop del campus de Ciutat del Cap on estudiava i el seu cos va aparèixer dies després en un dels barris més empobrits.

Fins a set persones han mort a causa d’atacs xenòfobs a Sud-àfrica des de diumenge. Les dues últimes víctimes es van registrar ahir mateix a la ciutat de Johannesburg: la policia va trobar dos cossos carbonitzats al barri d’Alexandra, on es va calar foc a diverses botigues, que van quedar calcinades. La situació s’ha escapat tant de les mans que fins i tot diverses personalitats africanes i estrelles de la música i l’esport han fet una crida a boicotejar el país fins que el president sud-africà, Cyril Ramaphosa, “es desperti” i faci alguna cosa per aturar l’onada de violència contra els estrangers. Dimarts Ramaphosa va condemnar els atacs i va assegurar que prendria mesures per frenar la violència. Ahir el govern va informar a través d’un comunicat que s’havien detingut fins a noranta persones per haver saquejat botigues o causat danys a propietats privades aquests últims dies.