Els nens nigerians que havien sigut segrestats la setmana passada en un internat de l’estat de Katsina, al nord-oest del país, ja tornen a ser a casa. Després que dijous a la nit el govern del país anunciés que 344 dels estudiants raptats havien sigut alliberats, ahir els joves van ser rebuts pel governador de la regió, Aminu Bello Masari, i sotmesos a un control mèdic, abans de poder retrobar-se amb les seves famílies.

El govern de Nigèria va anunciar dijous a la nit que 344 nens que divendres passat havien estat segrestats d’un internat al nord-oest del país pels jihadistes de Boko Haram han estat alliberats. Després del segrest, que va tenir lloc a la ciutat de Kankara, a l’estat de Katsina, els nois van ser traslladats a una zona boscosa de l'estat veí de Zamfara, on els seus captors els van alliberar dijous al vespre. Els joves, escortats per les forces de seguretat, han arribat aquest divendres al matí a la capital de l'estat de Katsina. Després de ser rebuts pel governador Aminu Bello Masari, se'ls han fet proves mèdiques i se'ls ha permès tornar amb les seves famílies.

"Soc Abubakar Shekau i els nostres germans estan darrere del que va passar a Katsina". Amb aquestes paraules, i a través d'un missatge de veu de quatre minuts i mig, el grup jihadista Boko Haram ha reivindicat el segrest de més de 300 estudiants d'un institut atacat divendres a l'estat de Katsina, al nord-oest de Nigèria. "El que hem fet a Katsina ha sigut per promoure l'islam i desanimar les pràctiques antiislàmiques com l'educació occidental, que no és el tipus d'educació permesa per Al·là i el seu profeta [Mahoma]", continua la nota, que ha sigut difosa aquest dimarts a través dels canals habituals del grup terrorista i on se sent la veu lleugerament distorsionada d'un home.

Homes armats amb rifles d'assalt AK-47 van atacar divendres a la nit un internat de secundària a Katsina, un estat al nord-oest de Nigèria, i van provocar la fugida de centenars d'estudiants i probablement en van segrestar molts d'altres, segons han confirmat aquest dissabte autoritats locals.

Els atacants van arribar en moto i armats fins a les dents. Era dissabte, i a l'aldea de Koshobe, al nord-est de Nigèria, un grup d'agricultors treballaven als camps d'arròs de la zona. Els terroristes van envoltar les víctimes i, tal com recull el diari local Premium Times, van iniciar una massacre que es va allargar hores. El balanç és de com a mínim 110 civils morts, diversos dels quals van ser directament decapitats. "Almenys 110 civils van morir cruelment i molts més van resultar ferits", ha informat aquest diumenge el coordinador humanitari de les Nacions Unides a Nigèria, Edward Kallon, que es va mostrar "horroritzat i indignat" per l'atac. Kallon ha apuntat que "diverses dones podrien haver sigut segrestades".

Després de més de dues setmanes de protestes contra una violència policial enquistada al país, i especialment després d'un tiroteig dimarts a la nit de l'exèrcit contra pacífics manifestants desarmats als carrers d'un districte de Lagos, la capital econòmica de Nigèria i la ciutat més gran del país i de tot el continent africà, Nigèria viu dies convulsos.

La ira ha esclatat a Nigèria. Dimarts a la nit l’exèrcit disparava indiscriminadament contra manifestants -la immensa majoria joves i fins i tot adolescents- que protestaven pacíficament contra la violència policial endèmica al país a càrrec, sobretot, d’un grup especial, l’Esquadra Especial Antirobatori (SARS, per les seves sigles en anglès), operatiu des de l’any 1992.

El doctor Chikwe Ihekweazu és el director del Centre de Control de Malalties de Nigèria (NCDC): per entendre’ns, el Fernando Simón nigerià. Tots dos van coincidir en una formació, explica en una conversa per telèfon des del seu despatx a Abuja en un horari nocturn, encaixat en una agenda absorbida pel covid-19. Nascut el 1971 de pare igbo i mare alemanya, abans de fitxar el 2016 pel NCDC va passar pel Robert Koch Institute, i per centres públics de Sud-àfrica i el Regne Unit.

Biafra va ser sinònim de nens plorosos amb les panxes inflades per la fam i de grans recol·lectes de diners. Però, més enllà de la foto del que va ser el primer desastre humanitari retransmès per diaris i televisions, la guerra en aquesta regió de Nigèria entre el 1967 i el 1970 representa, en majúscules, les imperfeccions amb què es va tancar el colonialisme a l'Àfrica.

El terror en majúscules entre quatre parets d'un suposat centre d'ensenyaments religiosos a Nigèria. D'això va intentar fugir el Jibril, i el càstig va ser estar penjat dels braços fins que els ossos de l'espatlla se li van trencar. Ell és un dels gairebé 400 –en un principi es va parlar de 300– homes i criatures que dijous van ser rescatats d'aquesta mena d'escola de l'horror a la ciutat de Kaduna, que comparteix nom amb l'estat al nord del país.

La casa dels horrors disfressada d'una suposada escola corànica. La policia de Nigèria va alliberar ahir dijous a la tarda més de 300 persones, la majoria nens i adolescents, que estaven retinguts a la força, torturats i encadenats, segons ha informat aquest divendres el govern de l'estat de Kaduna, al nord del país. Els agents sospiten que en realitat a les víctimes les estaven sotmetent a una mena d'adoctrinament salvatge i, segons ha comprovat Reuters, algunes de les víctimes tenien marques visibles de fuetades a l'esquena.

"Cuida't, germà. Allunya't dels carrers". És l'advertència que el Kefiloe, sud-africà de 30 anys, li fa al Bento, un moçambiquès pare de tres fills d'una esposa sud-africana, i resumeix el sentiment instal·lat al país des que va esclatar l'enèsima onada xenòfoba, uns incidents recurrents que han costat la vida a una desena de persones i han deixat imatges de pillatge i robatoris als barris amb alts índexs de població estrangera. Els incidents també han originat crisis diplomàtiques entre el govern de Pretòria i els dels països d'origen dels ciutadans atacats.

La massacre d’aquest cap de setmana a l’estat nigerià de Borno evidencia que la violència del grup jihadista Boko Haram continua castigant de manera incessant el nord-est d’aquest país africà. Tal com va confirmar el govern regional diumenge a la nit, almenys 65 persones van ser assassinades pels terroristes durant un atac en un funeral en una localitat pròxima a la capital regional de Maiduguri. Els insurgents, Kalàixnikov en mà, van presentar-se a la cerimònia amb camionetes i motocicletes i van obrir foc contra els presents. Una vintena de persones van morir en l’atac inicial. La resta van ser massacrades mentre fugien.

Els Oscars són l’aparador de les estrelles i de les pel·lícules més globals del món però els estudis californians no són, ni de lluny, la màquina de fer cinema. Més de quatre mil milions de persones a tot el món són assídues a les cintes i trames que ofereixen les dues veritables Meques, amb seu a Bombai -a l’Índia- i a Nigèria.

L'ensorrament d'una escola de primària ha colpit aquest dimecres Lagos, la capital econòmica de Nigèria. Almenys una dotzena de nens han mort en l'accident, i un nombre indeterminat han quedat ferits. Es calcula que hi havia més d'un centenar de persones a dins. Els equips de rescat encara busquen desapareguts entre les runes de l'edifici de quatre plantes, que ha caigut per causes de moment desconegudes, tot i que fonts oficials han assegurat a la cadena britànica BBC que l'edifici tenia ordre d'enderroc.

El president de Nigèria, Muhammadu Buhari, que ha estat reelegit per a un segon mandat, ha assegurat que se centrarà en combatre la inseguretat i la corrupció, a més de modernitzar l'economia del país.

Els nigerians han pogut votar, una setmana més tard del previst, a les eleccions presidencials i legislatives que se celebren aquest dissabte, enmig d'atacs de Boko Haram al nord del país, problemes tecnològics i informacions sobre compra de vots en algunes regions. Nigèria és el país més poblat de l'Àfrica i la primera economia del continent.

Els 84 milions de nigerians amb dret de vot tornen a tenir aquest dissabte, 23 de febrer, una cita amb les urnes, el segon intent de les eleccions presidencials previstes per la setmana passada i que la Junta Electoral va ajornar hores abans de l'obertura dels col·legis al·ludint inseguretat. De fet, tot i que la mesura va sorprendre fins i tot els mateixos nigerians, no és nou que es posposin uns comicis: la situació ja es va viure en les dues convocatòries anteriors pels mateixos motius d'inestabilitat.

La eleccions generals de Nigèria fixades per a aquest dissabte s'han ajornat una setmana, fins al 23 de febrer, segons ha informat avui la Comissió Electoral Nacional Independent (CENI) quan faltaven cinc hores perquè obrissin els centres de votació.

Dos són els candidats que tenen números per presidir el gran motor econòmic de l’Àfrica, amb permís de Sud-àfrica, en unes eleccions que es presenten com les més impredictibles quan es compleixen vint anys, precisament, del trencament de dècades de concatenació de dictadures militars. Les urnes han de revelar si els 84 milions d’electors renovaran la confiança a Muhammadu Buhari, malgrat que ha complert només set de les més de 200 promeses que el van fer guanyar el 2015 en una Nigèria esperançada, o si, per contra, Atiku Abubakar, etern candidat, li prendrà el relleu.