Els set minuts de terror van passar i el Perseverance estava sencer i estalvi sobre la superfície de Mart. Quan va esclatar l’ovació a la sala de control de la NASA, de fet, la nau ja hi portava onze minuts, els que triguen a arribar a la Terra les imatges que l’aparell envia des del Planeta Vermell. “El Perseverance ja està segur sobre la superfície de Mart”, deien des del Jet Propulsion Laboratory de la NASA, a Califòrnia, quan faltaven pocs minuts per a les deu del vespre hora d’aquí. Pas a pas, el pla de l’aterratge s’havia anat complint a la perfecció i els petits aplaudiments esporàdics es van convertir en una gran aclamació final. “Entoma això, Jezero!”, cridava algú des de la sala, després que el ròver Perseverance es posés just al punt on estava previst: el cràter Jezero de Mart, on espera trobar, per fi, restes de vida marciana.

La sonda xinesa Chang-e 5 ha aterrat aquest dijous a primera hora, horari xinès, a la província de Mongòlia Interior, al nord de la Xina, transportant mostres recopilades a la Lluna per primer cop en 44 anys. Això converteix la Xina en el tercer país del món que porta mostres lunars a la Terra, després dels Estats Units i la Rússia soviètica.

Carl Sagan va dir una vegada que Venus és el planeta del nostre sistema solar que s’assembla més a l’infern. Quan hi tornarem?

El coet Atlas V-541 s'ha enlairat a les 7.50 del matí (hora local) des de Cap Canaveral (Florida) i ha llançat la nau Mars 2020, que transporta el rover Perseverance cap al Planeta Vermell. El llançament s'ha realitzat amb èxit aquest dijous a l’hora exacta prevista, després d’haver-se ajornat el mes passat per problemes tècnics, i ha pogut aprofitar així la finestra de temps que aquests dies ofereix una oportunitat única per viatjar cap a Mart, perquè no tornarà a ser tan a prop de la Terra fins d’aquí dos anys i mig.

El tren per anar a Mart surt un cop cada 26 mesos. Si el perd haurà d’esperar dos llargs anys més per tenir la seva pròxima oportunitat.

I en el tercer intent, els Emirats Àrabs Units han aconseguit enlairar el coet amb la sonda Hope que es preveu que en set mesos estigui orbitant al voltant del planeta Mart, en el que és la primera missió interplanetària que fa un país àrab. L'objectiu és estudiar el clima i l'atmosfera del planeta i trobar indicis sobre què va portar a la desaparició de l'aigua i de la vida que podria haver-hi hagut fa milions d'anys.

La Xina ha llançat amb èxit aquest dimarts l'últim satèl·lit del seu sistema de navegació BeiDou 3 (BDS), que té ja abast global i li permetrà no dependre del sistema nord-americà GPS. Aquesta nova fita del gegant asiàtic convertit en potència espacial arriba en plena escalada de tensió amb els Estats Units pel covid-19 i per la nova llei de seguretat que la Xina vol aprovar per a Hong Kong.

Per primera vegada una companyia privada ha posat en òrbita dos astronautes. Per primer cop en nou anys, els Estats Units els han enviat des de sòl nord-americà i en una nau acoblada al país. Al segon intent, després que dimecres la meteorologia ho impedís. A les 21 hores i 22 minuts (hora catalana) la càpsula Crew Dragon, amb els experimentats Douglas Hurley i Robert Behnken a bord, ha sortit de Cap Canaveral, a Florida, camí de l'Estació Espacial Internacional (ISS, en les seves sigles en anglès). És la primera prova amb tripulants de la nau dissenyada per SpaceX, la companyia del multimilionari Elon Musk, fundador de Tesla.

Les pitjors previsions s'han complert aquesta nit i les condicions meteorològiques adverses han obligat a ajornar la tornada a l'espai de la NASA, tot just minuts abans del compte enrere perquè la nau Crew Dragon s'enlairés. Donald Trump, acompanyat pel seu vicepresident Mike Pence i la primera dama, Melania Trump, s'havien traslladat fins al Centre Kennedy de cap Canaveral per contemplar una imatge que no es veia des del 2001 i que ha aixecat una gran expectació als Estats Units, pendent de tenir una bona notícia enmig de la pandèmia.

L'Índia ha llançat aquest dilluns amb èxit la seva missió Chandrayaan-2 a l'inexplorat pol Sud de la Lluna, el projecte més ambiciós fins ara de l'agència espacial d'aquest país que fa una setmana va haver d'avortar quan faltava només una hora per a l'enlairament.

La nau espacial d'Israel Beresheet ha xocat contra la superfície de la Lluna quan intentava aterrar en aquest satèl·lit, cosa que ha fet fracassar la primera missió d'aquest tipus impulsada per Israel. Diversos errors tècnics de comunicació i de motor durant el descens de la nau sobre la Lluna han fet que s'estavellés durant l'aterratge, que ha durat 21 minuts.

L'empresa SpaceX, del multimilionari Elon Musk, ha aconseguit finalment aquest dissabte fer enlairar amb èxit una nau dissenyada per transportar astronautes a l'espai, tot i que en aquest cas contenia un maniquí de prova al qual han posat el nom de Ripley, pel personatge de Sigourney Weaver a Alien.

És inèdit: la Xina ha aconseguit per primera vegada a la història fer aterrar una nau a la cara oculta de la Lluna. "És el primer cop que s'aconsegueix", no ha trigat a recalcar-ho l'Administració Nacional de l'Espai de la Xina instants després que es confirmés l'operació aquest dijous. La sonda Chang'e 4, llançada al cel el 8 de desembre, ha tocat terra lunar aquest dijous a les 10.26 (hora local). La maniobra d'arribada ha tingut lloc a la zona prevista: la conca d'Aitken, al pol Sud del satèl·lit de la Terra.

La Xina ha llançat avui a l'espai una missió tripulada de 33 dies, la més llarga de la història del país, amb dos astronautes a bord de la nau 'Shenzhou-11', que s'acoblarà al laboratori Tiangong-2 per iniciar els preparatius de la futura estació espacial del gegant asiàtic al voltant de la Terra.